Ja fa dies, tenia ganes de veure la final del mundial de clubs. Havia llegit que telecinco en tenia els drets, així que potser ho passaven per algun dels seus canals. Vaig entrar a la seva pàgina web per comprovar-ho, i només entrar-hi, la cosa ja feia fàstic. M’oferia veure les imatges d’un polvo (edredoning en deien) que havien fotut uns del granhermano, i altres coses semblants. A la portada res més que coses de mal gust i de baix nivell. Finalment, em va costar, però vaig localitzar la programació i vaig veure que per un canal anomenat lasiete feien el partit. Em va costar de trobar el canal, perquè tant aquest com telecinco els tinc sintonizats a la televisió del canal 50 en amunt. Ja els vaig situar al final de tot, perquè ni fent zàpping hi pogués arribar... Mentre no feien encara el partit, més suposada tele-realitat d’aquesta tan vulgar. Ahir, vaig dinar en un bar, on tenien posat telecinco a la televisió. Altra vegada més del mateix. Un grup de noies, amb pinta de juanis, acusava a un quillo de no sé quantes coses. La presentadora feia el mateix, i el quillo havia de donar explicacions de la seva vida i no sé quantes bajanades... Després van fer un programa que simula un judici, que ja he vist altres cops. Tot i que el judici tinc entès que està basat en sentències reals, i per tant pot tenir el una finalitat divulgadora, la major part del temps del programa era gent cridant i discutint-se... Telecinco és això: un tuf putrefacte a qualsevol hora del dia, la vulgaritat més gran, herència dels canals italians de Berlusconi. En Raimon cantava que “ens enganyaran ensenyant-nos unes mamelles” o alguna cosa així, i és la pura veritat. Aquests canals només difonen la incultura, l’absoluta falta de valors i la baixesa moral. Es retroalimenten amb certes classes socials fent que no puguin sortit mai de la seva incultura. És pura merda. Ara el tinc al final del llistat de canals, però si tingués fills potser fins i tot el dessintonitzaria perquè no el veiessin. Fa pena veure noietes catalanes de bon veure a la cua del súper comentant el Gran Hermano, que si aquell s’ha liat amb aquella, però després li tirava els trastos a l’altra... i no sé quantes coses més. Tampoc és qüestió de mirar sempre documentals (si és que es mira la tele habitualment, que jo cada cop ho faig menys), fins i tot en algun moment potser algú pot mirar telecinco per burlar-se i riure’s d’aquesta escòria, però convertir-ho en quelcom habitual, no pot portar a res de bo, i només demostra el mal gust de qui ho mira. I he posat el granhermano d’exemple, però se’n podria posar qualsevol altra d’aquest canal o d’altres. El més trist, és que és aquest canal, dedicat a propagar la incultura i l’anorreament social, és dels que més audiència té. I ja no parlo de quan aquest canal va donar ple suport al feixista manifest por una lengua común.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Doncs és el segon canal amb més audiència a Catalunya després de TV3... tenim un problema! Així surten alguns!
I per què te'l mires encara?necessites més raons?
És un escrit profundament sincer i comparteixo moltes de les coses que dius. M'ha agradat això de "ens enganyaran amb unes maumelles". Ara bé, posats a que ens enganyin, millor que ho facin amb unes maumelles que no pas amb una pistola:) saludus
Per això tenim aquesta societat tan poc preparada per superar la crisi.
Exactament el que deia en Raimon a la cançó "No el coneixia de res" és:
"ens enganyaran amb qualsevol cosa:
unes mamelles en cromo,
uns culs fotografiats,
quatre paraules solemnes
i un futbol manipulat"
El que no entenc és perquè et sorprèn. I el que dius no només ho fa T5 sinó la televisió en general.
Quan marxi a viure sol és molt possible que no tingui televisió. És fastigós.
Sí que és veritat que la tele en general ho fa, però canals com telecinco són un extrem...
Jo la tele la miro molt poc, però m'agrada molt mirar esports, i també alguns documentals o coses d'actualitat, així que de moment en vull tenir, encara que acostumo molt a utilitzar l'ordinador com a tele.
Publica un comentari a l'entrada