La nit electoral la vaig viure amb molt d'interès i emoció, i també preocupació durant bona part de la mateixa. Aquella mateixa tarda ja vaig veure un signe de que Solidaritat entrava: a les notícies de les quatre de Catalunya Ràdio, en explicar breument on havia votat cada candidat i que havia dit, hi van incloure en Laporta. Ho vaig interpretar com que ja tenien dades de l'enquesta del matí i es començaven a adaptar a la nova situació.
A les vuit, els resultats de l'enquesta, que vaig seguir per la ràdio, per no posar-me nerviós amb tants formatges de colors, no em van desagradar. Després però, la cosa no va anar bé fins passada bona part de l’escrutini. SI només treia un escó per Girona, CiU no treia una majoria prou àmplia i els fatxes racistes de la PxC entraven amb tres per Barcelona. Em vaig posar davant de l’ordinador a la web del recompte i anava actualitzant cada moment. Vaig veure que SI estava a prop d’entrar a Barcelona, i cada cop que actualitzava pujava una centèsima. Estava a casa amb uns amics, alguns votants de SI i altres de CiU, però que tots volien veure en Laporta pel Parlament, així que quan SI estava al 2,96% a Barcelona, vaig deixar l’ordinador i em vaig posar davant del televisor amb ells, tot dient: “tranquils, que en uns minuts n’entraran dos o tres per Barcelona”. I així va ser. Després encara vam celebrar el gol del quart diputat ja als últims minuts i un amic em trucava eufòric mentre s'estava posant les botes al càtering d'en Laporta. I, encara que em conformo amb poc, per un dia, me’n vaig poder anar a dormir satisfet.
A les vuit, els resultats de l'enquesta, que vaig seguir per la ràdio, per no posar-me nerviós amb tants formatges de colors, no em van desagradar. Després però, la cosa no va anar bé fins passada bona part de l’escrutini. SI només treia un escó per Girona, CiU no treia una majoria prou àmplia i els fatxes racistes de la PxC entraven amb tres per Barcelona. Em vaig posar davant de l’ordinador a la web del recompte i anava actualitzant cada moment. Vaig veure que SI estava a prop d’entrar a Barcelona, i cada cop que actualitzava pujava una centèsima. Estava a casa amb uns amics, alguns votants de SI i altres de CiU, però que tots volien veure en Laporta pel Parlament, així que quan SI estava al 2,96% a Barcelona, vaig deixar l’ordinador i em vaig posar davant del televisor amb ells, tot dient: “tranquils, que en uns minuts n’entraran dos o tres per Barcelona”. I així va ser. Després encara vam celebrar el gol del quart diputat ja als últims minuts i un amic em trucava eufòric mentre s'estava posant les botes al càtering d'en Laporta. I, encara que em conformo amb poc, per un dia, me’n vaig poder anar a dormir satisfet.
6 comentaris:
Quin patir! va ser realment una nit electoral ben moguda. Quan estava al col·legi d'apoderat i veia una participació d'alta vaig témer el pitjor... però al final 4!
Una nit per no oblidar.
Guanyar remontant, i al final del partit, té un gust més dolç!.
Què millor que encetar aquesta legislatura il·lusionats amb tants projectes engrescadors per Catalunya?
M'alegro. Tots satisfets pel que veig! :)
Va costar però al final ho vam aconseguir.Ara només ens falta evolucionar des de dins.
Doncs sí, té més bon gust començar amb un i acabar amb quatre que no pas començar amb set i acabar amb quatre, això està clar. Va ser un final dolç.
Publica un comentari a l'entrada