24.490 avortaments i la frivolització del sexe

Llegeixo fa uns dies al diari, que per primer cop en molt de temps, a l’estat espanyol ha baixat el número d’avortaments anuals. Ho considero una bona notícia. Avui llegeixo que a Catalunya, l'any 2009 es van produir 24.490 avortaments, i m'esglaio. Em semblen un disbarat. Com pot ser? Vull saber quantes dones hi deu haver a Catalunya en edat fèrtil. No trobo la dada, però a partir de les dades demogràfiques de l'Idescat, faig un càlcul aproximat que em dóna 1.669.000 dones. Dividint, trobem que cada any, un 1,47% de les dones en edat fèrtil, avorta. M'esfereeix la xifra. Si suposéssim que cada una d’aquestes dones avorta només una vegada al llarg de la seva vida i que l’edat fèrtil d’una dona pot durar uns trenta anys, voldria dir que al final de la seva etapa fèrtil, un 44% de les dones han avortat un cop. Penso també que l’avortament ha de ser (o hauria de ser) un drama per una dona, i em fa pena imaginar-me el patiment d’aquestes dones. Després llegeixo però, que no és que moltes avortin, sinó que és que algunes avorten moltes vegades. Del total del 2009, el 35% eren repetidores, i algunes més d'un cop. Entenc que segurament un cert nombre d’avortaments són inevitables (sense voler entrar ara a jutjar-ho moralment), però una societat amb aquestes xifres és una societat fracassada. Aquí falla alguna cosa. I això em porta al segon tema, relacionat amb el primer. Llegeixo també al diari d’una campanya del ministeri de sanitat que vol promoure que els adolescents portin sempre un condó a sobre. Això és la màxima frivolització del sexe. Si els diem que portin sempre un condó a sobre, és perquè acceptem i fins trobem normal que avui dia els adolescents poden fotre un clau en qualsevol lloc, que en el moment que a un o una se li escalfen els baixos, pot anar-se’n al lavabo de l’institut amb un amic o amiga i fer-s’ho i després passar-se pel costat a classe com si no hagués passat res. Quins valors s’han transmès? Els mitjans de comunicació sobretot, fins i tot els públics, han transmès la imatge de que s’ha de cardar com abans millor, que per ser guai s’ha de tenir sexe, que si no ets un matat, etc... Trobo bastant patètica la imatge que es dóna de l’adolescència per exemple en moltes sèries de televisió perquè influeixen a que tots siguin així. O els pares que no transmeten valors als seus fills, o els que sí que en transmeten però després els professors els ensenyen el contrari... Deixant de banda també qualsevol judici moral, el sexe és bonic. També jo segurament em follaria moltes de les meves amigues si en tingués l’ocasió, però s’ha de saber el que un es fa, i no crec que un adolescent ho tingui massa clar. Expliquem-li les conseqüències dels seus actes i expliquem-li com s’han de fer les coses bé. No li diem que vagi sempre amb un condó a sobre, perquè llavors li estem dient que ho ha de fer, i que qualsevol ocasió és bona per fer-ho. Gairebé li estem imposant i incitant a que ho faci. Simplement que sàpiguen que si ho fan, ho han de fer bé perquè sinó pot tenir unes conseqüències molt greus, i ja està. I transmetre això hauria de començar per la pròpia família. Ha de ser la pròpia família qui et transmeti uns valors i t’ensenyi una manera de fer. A mi els meus pares mai em van parlar d’això, perquè el valor que em van transmetre és que el sexe és només entre dues persones que s’estimen i que s’han compromès de per vida. Després he arribat a la conclusió que no necessàriament ha de ser així, però m’ha fet veure el sexe d’una manera diferent a molta altra gent i m’ha fet veure que és molt més important l’amor i els sentiments que hi ha al darrere que no un simple clau. L’opció que em van transmetre els meus pares la considero totalment vàlida i crec que si uns pares volen transmetre aquesta idea als seus fills, l’estat no és ningú per anar dient a la canalla que portin un condó a sobre perquè qualsevol moment és bo per fer-ho. Sembla que per la societat actual, està descartada la possibilitat de transmetre aquests valors, i que l’únic que és vàlid és que a qualsevol nena de tretze o catorze anys, la seva mare li ha de donar un condó i dir-li que el porti sempre a sobre... sense importar-li que qualsevol depravat penetri la seva filla.

El Papa ja s'ha oblidat del català, tan bé que el parlava...

El dia de Nadal, tot esmorzant (encara que ja era una mica tard), em vaig mirar el tros final d'una missa que retransmetien a la 2 des de Jerusalem. Després feien la benedicció i felicitació nadalenca del Papa. No és tampoc que hi tingués un especial interès, però em vaig quedar mirant-ho. Aquest any, el Papa va visitar Barcelona on va llegir en un perfecte català, i a més, diuen que ha utilitzat la imatge de la Sagrada Família en les seves felicitacions, així que tenia la vaga esperança de que també utilitzaria el català. Ja veia que no, perquè segurament si tingués previst de fer-ho, s'hauria anunciat amb anterioritat, però una vaga esparança de sorpresa la tenia. Van anar passant llengües i llengües, parlades per tot el món, però també de molt i molt minoritàries i gairebé mortes. Que si el luxemburguès, el maltès, el gaèlic irlandès, i fins i tot l'arameu!, però del català ni rastre... Un any més, el català no existeix, tot i que ell mateix ha pogut comprovar que és una llengua ben via i utilitzada en la litúrgia.
No utilitzaré això per criticar al Papa, però és una constatació més, de que generalment, si no tens un estat, no existeixes. Ja pots tenir com a llengua oficial una llengua gairebé morta com l'irlandès, que si és oficial d'un estat, existeix. Si no tens estat, no ets ningú, i és la crua realitat...

Telecinco, canal de merda

Ja fa dies, tenia ganes de veure la final del mundial de clubs. Havia llegit que telecinco en tenia els drets, així que potser ho passaven per algun dels seus canals. Vaig entrar a la seva pàgina web per comprovar-ho, i només entrar-hi, la cosa ja feia fàstic. M’oferia veure les imatges d’un polvo (edredoning en deien) que havien fotut uns del granhermano, i altres coses semblants. A la portada res més que coses de mal gust i de baix nivell. Finalment, em va costar, però vaig localitzar la programació i vaig veure que per un canal anomenat lasiete feien el partit. Em va costar de trobar el canal, perquè tant aquest com telecinco els tinc sintonizats a la televisió del canal 50 en amunt. Ja els vaig situar al final de tot, perquè ni fent zàpping hi pogués arribar... Mentre no feien encara el partit, més suposada tele-realitat d’aquesta tan vulgar. Ahir, vaig dinar en un bar, on tenien posat telecinco a la televisió. Altra vegada més del mateix. Un grup de noies, amb pinta de juanis, acusava a un quillo de no sé quantes coses. La presentadora feia el mateix, i el quillo havia de donar explicacions de la seva vida i no sé quantes bajanades... Després van fer un programa que simula un judici, que ja he vist altres cops. Tot i que el judici tinc entès que està basat en sentències reals, i per tant pot tenir el una finalitat divulgadora, la major part del temps del programa era gent cridant i discutint-se... Telecinco és això: un tuf putrefacte a qualsevol hora del dia, la vulgaritat més gran, herència dels canals italians de Berlusconi. En Raimon cantava que “ens enganyaran ensenyant-nos unes mamelles” o alguna cosa així, i és la pura veritat. Aquests canals només difonen la incultura, l’absoluta falta de valors i la baixesa moral. Es retroalimenten amb certes classes socials fent que no puguin sortit mai de la seva incultura. És pura merda. Ara el tinc al final del llistat de canals, però si tingués fills potser fins i tot el dessintonitzaria perquè no el veiessin. Fa pena veure noietes catalanes de bon veure a la cua del súper comentant el Gran Hermano, que si aquell s’ha liat amb aquella, però després li tirava els trastos a l’altra... i no sé quantes coses més. Tampoc és qüestió de mirar sempre documentals (si és que es mira la tele habitualment, que jo cada cop ho faig menys), fins i tot en algun moment potser algú pot mirar telecinco per burlar-se i riure’s d’aquesta escòria, però convertir-ho en quelcom habitual, no pot portar a res de bo, i només demostra el mal gust de qui ho mira. I he posat el granhermano d’exemple, però se’n podria posar qualsevol altra d’aquest canal o d’altres. El més trist, és que és aquest canal, dedicat a propagar la incultura i l’anorreament social, és dels que més audiència té. I ja no parlo de quan aquest canal va donar ple suport al feixista manifest por una lengua común.

Breu comentari dels resultats

CiU: Han sabut donar una imatge de seriositat i de que sabran fer un bon govern. Han recollit molt vot que més que a CiU era anti-tripartit. Segur que si a molts dels que els han votat els preguntem quines són les seves propostes, no ho sabrien dir. Estic desitjant veure que fan amb la proposta estrella del concert econòmic i com gestionen la relació amb l’estat.
PSC-PSOE: Perden tant votant catalanista que va a CiU, com espanyolista que va al PP. El PSC més espanyolista en molt de temps, alguns l’hi troben poc i altres l’hi troben massa. No ho entenc, més que res perquè no entenc en que pensa algú que els vota. Sembla que no acaben de trobar el seu espai, però amb el que ocupen ara em penso que ja en tenen prou.
PP: Aquest partit treu els millors resultats quan tira d’espanyolisme i prou, com ja va passar amb n’Alejo. Aquest cop hi han afegit el tema de la immigració i la necessitat del canvi a Espanya, sabent que Catalunya és secundària. En anàlisi tècnic borsari diríem que han fet un doble sostre, i que després vindrà la caiguda. Crec que els seus resultats futurs depenen sobretot del que faci el PSC i de si sap bastir una alternativa creïble. Segur que n’Alicia confia en el “sorpaso”, però no ho veig gens possible.
ICV. Més o menys els de sempre... Bones intencions, odi a la dreta i polítiques irracionals. Tenen el seu públic i prou.
ERC: Han collit el que han sembrat. Res més a dir. El que sembla mentida és que ho veiés tothom menys ells.
SI: S’ha aconseguit entrar, però malauradament sense grup propi, que no permetrà de presentar la declaració d’independència perquè com va dir n’Hèctor López Bofill, veure si tots aquests que tenen la independència al cor, també la tenen al dit a l’hora de votar. Caldrà veure com consoliden el partit, i la relació amb altres forces independentistes i amb CiU. Crec que fer una oposició visceral no seria bo. Si busquen destruir CiU, es destruiran ells. Veig més assenyat intentar convèncer-los i fer pedagogia des del Parlament. Espero que en Laporta estigui al nivell.
Ciutadans: S’esperava que creixessin, i veia possible que recollissin vots del PSC, però s’han quedat amb el mateix resultat tot i treure alguns vots més.
PxC: La sorpresa de la nit, davant de la incredulitat de tots. Encara que no han entrat, 75.000 vots són molts. No sortien en cap enquesta, segurament perquè el seu és vot ocult, o potser també perquè no interessava ensenyar-los. Segurament el discurs anti-immigració del PP és el que ha fet que es quedessin a les portes. Caldrà anar amb compte de cara a les municipals, perquè el seu discurs és demagògia pura que no aporta cap solució i només atia el foc.
Reagrupament: El seu era un camí a la perdició sense cap altra final possible. Malgrat tot, encara van tenir el seu minut de glòria en aparèixer a l’enquesta de TV3 i van treure un resultat prou bo dins del que cap a Girona (excel•lent a Puigcerdà). Només cal esperar que es dissolguin, tot i que ja n’hi ha que diuen que ara s’han de preparar per les municipals i tornar a atacar d’aquí quatre anys. No hi ha més cec que el qui no hi vol veure.

Per cert, un dels comentaris més breus i trobo que encertats i que van al gra sobre els resultats, és el del blog Reflexions en català.

Nit electoral

La nit electoral la vaig viure amb molt d'interès i emoció, i també preocupació durant bona part de la mateixa. Aquella mateixa tarda ja vaig veure un signe de que Solidaritat entrava: a les notícies de les quatre de Catalunya Ràdio, en explicar breument on havia votat cada candidat i que havia dit, hi van incloure en Laporta. Ho vaig interpretar com que ja tenien dades de l'enquesta del matí i es començaven a adaptar a la nova situació.
A les vuit, els resultats de l'enquesta, que vaig seguir per la ràdio, per no posar-me nerviós amb tants formatges de colors, no em van desagradar. Després però, la cosa no va anar bé fins passada bona part de l’escrutini. SI només treia un escó per Girona, CiU no treia una majoria prou àmplia i els fatxes racistes de la PxC entraven amb tres per Barcelona. Em vaig posar davant de l’ordinador a la web del recompte i anava actualitzant cada moment. Vaig veure que SI estava a prop d’entrar a Barcelona, i cada cop que actualitzava pujava una centèsima. Estava a casa amb uns amics, alguns votants de SI i altres de CiU, però que tots volien veure en Laporta pel Parlament, així que quan SI estava al 2,96% a Barcelona, vaig deixar l’ordinador i em vaig posar davant del televisor amb ells, tot dient: “tranquils, que en uns minuts n’entraran dos o tres per Barcelona”. I així va ser. Després encara vam celebrar el gol del quart diputat ja als últims minuts i un amic em trucava eufòric mentre s'estava posant les botes al càtering d'en Laporta. I, encara que em conformo amb poc, per un dia, me’n vaig poder anar a dormir satisfet.