Solidaritat, el triple vot útil

Solidaritat és el vot triplement útil: portarà la veu dels independentistes desacomplexats al Parlament, impedirà que es formi un tercer tripartit i evitarà la majoria absoluta de CiU. No se m’acudeix un vot més útil que aquest. Després de la traïció d’ERC, feia falta una candidatura així, que no sigui de dretes, ni d’esquerres ni tan sols nacionalista, simplement nacional. Un partit que vulgui que els catalans ens governem per nosaltres sols. Un partit que no vagi en contra de ningú, sinó a favor de tots. Un partit que denunciï les vergonyes de l’autonomisme i de com els altres partits, molt queixar-se de tot, però no afronten el veritable problema que és l’espoli fiscal que patim. Cal dir prou a que ho decideixin tot des de fora, a que ens considerin ciutadans de segona i a que ens vulguin assimilar a una altra nació.
Cal tenir un partit que ho digui clar i que ajudi a fer decantar els altres. Sé que és impossible que mai tinguin majoria absoluta del Parlament, però està clar que la independència no és cosa d’uns sols. Ara cal algú que parli clar.
No entenc els independentistes convençuts que ara ens surten dient que ara cal votar per un govern fort, que encara no és el moment. Em sembla que cadascú ha de votar a l’opció que més s’adapta a les seves idees i deixar-se estar de vot útil i històries diverses. Jo voto a Tarragona, on és molt complicat que entrin, però són la formació que més diu el que vull sentir i el vot el tinc decidit des del primer dia. Potser s’ha fet tot amb massa pressa, i no hi són tots els que hi haurien de ser, però han fet bé les coses i han fet una candidatura oberta i realment transversal, on els adherits han pogut votar als candidats. Llàstima que Reagrupament no s’hi sumés, eren uns quants diputats més, segur, però han preferit el suïcidi per ser incapaços de mirar més enllà.
També hi ha qui diu que com me’n puc refiar d’en Laporta. He de dir que plenament no me’n fio, però tampoc me’n fio de cap dels altres candidats d’altres partits, i aquells ja els coneixem i l’experiència ens demostra del que són capaços. En Laporta és com és, però li trobo a favor seu que és una persona que sempre ha anat de cara i no se n’ha amagat de res. Mai li ha fet por tenir la premsa i el poder en contra. Diuen que entra en política per diners; si el que volgués fossin diners i influències per fer negocis, que crec que no li fa falta cap de les dues coses, el que hauria fet és entrar a CiU, quan fa anys li tenien les portes obertes, i en canvi ha triat el camí més difícil. El que sí que crec és que té un ego que no se l’acaba i que el que vol és notorietat. No ho trobo un inconvenient. A ell li donem la notorietat que vol, i els seus votants tenim una veu que ens representi.
Diumenge tots ho hem de tenir clar, si volem seguir existint, si volem decidir sobre els nostres recursos, si volem ser una nació més del món tan digne com qualsevol altra, votem Solidaritat, el vot útil de veritat. El govern fort ja el tenim garantit, ara cal un vot valent.