Vull sentir als sociates criticant el referèndum il·legal de Barcelona

On són? Jo no els sento. On són tots els que deien que en època de crisi no es podia perdre el temps fent referèndums, encara que fos preguntant coses tan transcendents com la independència del país, i fins i tot encara que no s'hi destinés ni un cèntim de diner públic? I els que deien que no es poden fer referèndums sense l'autorització de l'estat? On és tota la xusma aquesta que els molesta que es pregunti sobre la independència però no que es gastin els diners de tots en una campanya d'imatge de l'alcalde. I l'advocat de l'estat, tampoc hi és? I la Falange no protesta perquè vulguin canviar aquella avinguda per on van entrar fa setanta anys? Quanta hipocresia, quant de dispendi i quanta cara dura. Jo que havia llegit blocs de regidors de la secta, amb comentaris totalment demagogs i sectaris en contra de les consultes populars sobre la independència i ara resulta que preguntar a la població està bé. Fins i tot està bé encara que no se'n puguin validar els resultats de cap manera. Fins i tot ocultant una de les opcions, que en terminals de vot electrònic sembla que aquest matí ni sortia. Això sí que és una "bufonada", com va titular algun diari del centre de la Messeta l'endemà del referèndum a Arenys de Munt. Potser per ser una bufonada de l'alcalde caldria ignorar-la i denunciar que això sí que és un referèndum de fireta, sense cap garantia democràtica. Però tot i denunciar-ho, tinc clar el que faria si visqués a Barcelona: votar la C, l'opció de deixar-ho tot tal com està, excepte el cap de l'alcalde, encara que no tindria cap garantia de que el meu vot fos tingut en compte. Almenys, a resultes d'això, com molt bé va dir en López Tena, ja sabem que fer referèndums no és il·legal, i no ho és ni tan sols si els convoca un ajuntament, si s'utilitzen milions d'euros de diner públic i les dades del padró.