Em permeto d'agafar aquesta frase d'una cançó d'Els amics de les arts, grup del que parlava anteriorment, per parlar d'aquesta magnífica sèrie de televisió.
Avui, com un friki més, m'he aixecat religiosament a un quart de set per veure el desenllaç de Lost, la sèrie que em tenia enganxat des de fa uns anys. No sóc gaire de mirar la televisió i menys sèries, però en vaig sentir a parlar ja fa uns anys, i vaig voler mirar-la jo mateix aprofitat que La 2 l'estava re-emetent. La vaig veure un dia i ja m'hi vaig enganxar. Vaig devorar la repetició de les primeres temporades en un estiu i després ja em vaig enganxar a baixar-me cada setmana el capítol d'internet just s'estrenava, ja que era impossible dependre dels capritxos i maltractaments de les televisions d'aquí, a més del plaer de veure-la en versió original.
Crec que veure aquesta sèrie ha estat una gran experiència. Sens dubte és una obra mestra dels nostres dies. El final m'ha deixat tan trasbalsat que no he fet res de bo en tot el matí. Primer, decepcionat, bastant decepcionat. Però a mesura que hi he anat pensant, li he anat trobant la grandesa. Una sèrie com aquesta havia de tenir un final així. Si res del que ha passat en les sis temporades ha tingut cap lògica, perquè n'havia de tenir el final? Per molt creatius que siguin els guionistes, difícilment haguessin trobat algun final que ho solucionés tot i aclarís les incògnites. He de reconèixer que últimament fins i tot s'havien passat. Cada cosa que passava era un disbarat més gran que l'anterior, però anàvem aguantant, amb l'esperança que al final tot tindria una explicació i es lligarien caps. De cap no se n'ha lligat ni un, en tot cas se n'han obert més i cadascú que se'ls resolgui a la seva ment. Potser millor així.
Avui, com un friki més, m'he aixecat religiosament a un quart de set per veure el desenllaç de Lost, la sèrie que em tenia enganxat des de fa uns anys. No sóc gaire de mirar la televisió i menys sèries, però en vaig sentir a parlar ja fa uns anys, i vaig voler mirar-la jo mateix aprofitat que La 2 l'estava re-emetent. La vaig veure un dia i ja m'hi vaig enganxar. Vaig devorar la repetició de les primeres temporades en un estiu i després ja em vaig enganxar a baixar-me cada setmana el capítol d'internet just s'estrenava, ja que era impossible dependre dels capritxos i maltractaments de les televisions d'aquí, a més del plaer de veure-la en versió original.
Crec que veure aquesta sèrie ha estat una gran experiència. Sens dubte és una obra mestra dels nostres dies. El final m'ha deixat tan trasbalsat que no he fet res de bo en tot el matí. Primer, decepcionat, bastant decepcionat. Però a mesura que hi he anat pensant, li he anat trobant la grandesa. Una sèrie com aquesta havia de tenir un final així. Si res del que ha passat en les sis temporades ha tingut cap lògica, perquè n'havia de tenir el final? Per molt creatius que siguin els guionistes, difícilment haguessin trobat algun final que ho solucionés tot i aclarís les incògnites. He de reconèixer que últimament fins i tot s'havien passat. Cada cosa que passava era un disbarat més gran que l'anterior, però anàvem aguantant, amb l'esperança que al final tot tindria una explicació i es lligarien caps. De cap no se n'ha lligat ni un, en tot cas se n'han obert més i cadascú que se'ls resolgui a la seva ment. Potser millor així.
2 comentaris:
DONCS JO LI TROBAT MOLT LLOGIC...
POTSER EL MILLOR CAPITOL DE LA PRIMERA TEMPORADA A ENÇA.
A LA SEGONA TEMPORADA,JO JA VAIG PREVEURE AQUEST FINAL,NO PODIA SER D'ALTRE MANERA.SALUT
JUGANT AMB BCN.
Veig que ets un visionari doncs!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada