I ara ve el cruixir de dents

Després de mesos i mesos de llençar la casa per la finestra, ara tots en pagarem les conseqüències. El govern espanyol va a la deriva i ara fan un gir de cent vuitanta graus per evitar estimbar-se contra l'iceberg com ha fet Grècia. Què es pensaven? Quan es gasta per sobre de les possibilitats no es pot acabar bé. Perquè almenys haguessin gastat bé. Donar diners perquè la gent compri cotxes té alguna utilitat per l'economia del país a banda de beneficiar als que treballen venent cotxes i sobretot als fabricants estrangers? Jo crec que això va ser una política d'aquestes típiques d'en ZP de treure's conills del barret i prou. De que serveix que tothom es compri cotxes si al cap d'uns mesos no podràs pagar les pensions? Més val assegurar-se les pensions, i els subsidis d'atur, i la sanitat, i l'educació... Segurament en la situació actual no hi ha altre remei, però el que és injustificable és arribar a aquesta situació quan abans has fet com si no se t'acabessin mai els diners. Potser en el fons no és tan dolent que una classe hiper-privilegiada com els funcionaris cobrin una mica menys... però coi, que no aturin les prestacions a la dependència i a qui més ho necessiti. Que retallin totes les despeses inútils que han anat acumulant en els últims anys. I tot això és també vàlid per a Catalunya, tot i que em dóna la sensació, que tot i el que s'ha dit des de la caverna, la política econòmica i de despeses de la Generalitat ha estat bastant més racional. Sigui així o no, necessitem un govern que racionalitzi tot el sistema de despesa pública. L'estat espanyol s'està posant en un carreró que no sabem on porta... si tot fos tan fàcil com canviar de govern... però mirant quina és l'alternativa a l'estat, més aviat tremolo... El problema no són uns o altres, el problema és Espanya en sí.