Me la porta fluixa si la merda d'estatutet que tenim és constitucional o no. En el fons la Constitució Espanyola no és més que uns quants fulls de paper amb alguna declaració de bones intencions i algunes reminiscències de temps passats. Es pot interpretar com es vulgui com també és pot fer la vista grossa si convé. Curiosament, gairebé sempre s'interpreta des de la banda centralista, els altres no tenen res a dir-hi. Està clar que si és una constitució per garantir la unitat indissoluble de la pàtria, són ells els qui l'han d'interpretar. No se n'adonen que així només col·laboren en crear divisions i recels dins d'aquesta pàtria que tant diuen estimar. No crec pas que l'estimin, ja que si l'estimessin, els agradaria tal com és, amb les seves diferències i matisos. El que a ells els agrada realment és la part majoritària d'aquesta pàtria, és més, n'estan gelosos, i aquesta gelosia els porta a veure perills en tot el que és diferent, i en creure que la pàtria estarà més segura si converteixen en uns d'ells els que no són iguals.
Ara fins i tot ens diuen que uns jutges estan per sobre d'una llei aprovada en referèndum. Pot estar la justícia per sobre del poble? Ha estat feta la constitució pel poble o el poble per la constitució? És clar que el problema és de sobirania. No discutiran que el poble tingui sobirania, el problema és que la tingui el poble català, que per ells, jurídicament no és absolutament res: ni tant sols existeix.
L'estat espanyol ens mostra contínuament quina és la seva cara. Fins quan més haurem d'aguantar? Sempre he pensat que cada poble té el que es mereix, i en aquest cas, no dubto que ens mereixem això i molt més. El dia que vulguem alguna cosa més digna la tindrem, sens dubte. Mentrestant, tenim el que ens mereixem: el que hem votat.
Ara fins i tot ens diuen que uns jutges estan per sobre d'una llei aprovada en referèndum. Pot estar la justícia per sobre del poble? Ha estat feta la constitució pel poble o el poble per la constitució? És clar que el problema és de sobirania. No discutiran que el poble tingui sobirania, el problema és que la tingui el poble català, que per ells, jurídicament no és absolutament res: ni tant sols existeix.
L'estat espanyol ens mostra contínuament quina és la seva cara. Fins quan més haurem d'aguantar? Sempre he pensat que cada poble té el que es mereix, i en aquest cas, no dubto que ens mereixem això i molt més. El dia que vulguem alguna cosa més digna la tindrem, sens dubte. Mentrestant, tenim el que ens mereixem: el que hem votat.
8 comentaris:
Com diria Mohamed Jordi a La Competència: Se'ns estan pixant a la cara i el Montilla encara obra la boca! Això és una gran broma!
Doncs el proper ponent es veu que serà del "sector conservador", així que la festa estarà assegurada. A veure si ho retallen tot d´una punyetera vegada i podem brindar per cel.lebrar-ho.....Què faran els senyors de CiU?...Qui lo sá...
Salut i Pàtria!
Doncs haurem de començar a posar les nostres aspiracions i el nostre llistó una mica més amunt, tots plegats, no creieu? Parlo en general. Cadascú en si mateix. Mireu la intel·lectualitat de fa cent anys i l'actual, i el nivell d'implicació dels individus, amb si mateixos i amb els seus col·lectius. Alguna cosa no va bé, i si no ens posem seriosos i ens gravem al cap que calen sacrificis i aspiracions més altes, ens convertirem en el que ens estem convertint, un país de carn de canó.
Adrià, tens tota la raó, però en Montilla fa el seu paper i el fa bé. El problema és que al paio aquest el tenim de president de la Generalitat.
Gos Gànguil, ja era hora que un del sector dur faci la sentència. Si porten tres anys fent una sentència diguem-ne que moderada (si carregar-se 15 articles i re-interpretar-ne vint es pot dir moderat) i sempre n'hi ha sis que hi estan en contra, és lògic que la sentència la facin els que tenen majoria i imposin el seu criteri. Si haguessin començat per aquí ara ja tindríem la sentència i l'estatutet estaria destrossat i tots plegats miraríem cap al futur. No hi ha hagut sentència, però l'estatut està sentenciat, ara ja ho sabem segur, serà decapitat clarament. Que se'l carreguin, però com més aviat millor. No pot ser que anem a les eleccions encara així. Ara ja sabem que hi haurà un dia en que fins i tot CiU s'haurà de mullar...
Efrem, en general les aspiracions tant personals com nacionals de la gent de Catalunya estan pels terres. És més, diria que de tot el món occidental en general. Em penso que és significativa veure l'actitut de molts joves, i ho dic jo que sóc jove i reconec que no sóc precisament una persona decidida i llençada. És penós veure com passen absolutament de tot. Diria que a molts l'únic que els importa és només sortir al cap de setmana i si poden fotre un polvet: tot lo altre està molt bé, però... no va amb mi. Veus que ni tant sols estan informats del que passa, ni del que succeeix amb l'estatut, ni les consultes, ni res. Ja no és que no estiguin implicats, sinó que la majoria estan al seu món. No sé si tu ho veus igual, però jo crec que ja no és una desafecció amb la política, sinó amb el món en general. No tothom, és clar, però diria que és una cosa bastant estesa.
Efrem, una altra prova del que tenim és que tenen més interès per anar a votar per la independència els meus avis que molts dels meus amics. No dic que al final no hi vagin, però d'interès interès, no massa, i això que gairebé tots la volen.
Visca el TC. Si fins ara ens han fet un gran favor, imagina't què passarà a partir d'ara amb un ponent més espanyolista que el que hi havia. Fantàstic.
Constitucional o no és el de menys. La sobirania popular rau en el poble. Sí el poble ho ha ratificat per referèndum el poble preval sobre el tribunal.
Perquè com va dir en un article meu anterior la LO de l'estatut sols pot ser modificada pel poble en referèndum.
Si el cosntitucional s'escuda en la constitució per a actuar inconstitucionalment. La constitució esdevé un topall el millor que podem fer es trencar el marc de relació amb Espanya. I que les relacions bilaterals siguin dutes pels respectius ambaixadors.
Abreujant i sense anim d'avorrir a ningú, ho resumiré tot en una frase; adéu Espanya.
En la meva primera frase sobra un no.
Publica un comentari a l'entrada