Les pomes podrides de l'Església

Tots aquests escàndols de pederàstia que afecten a l'Església em fan mal personalment. Més que perquè hagin passat, per tant i tant malament com s'estan gestionant. Moltes vegades he defensat públicament a l'Església de molts atacs injustos que rebia però arriba a un punt que ja no saps com es pot defensar, ni en queden ganes. A dins de l'Església hi he vist molta gent de molt bona fe i molt bones obres, sobretot mirant cap a la base; però a mesura que vas pujant, la cosa cada vegada està menys clara. S'hi veu una jerarquia incapaç de modernitzar-se. No dic adaptar-se, perquè si hi ha una cosa que creuen que no és correcte l'han de dir, però sense que això afectés a la fe es podrien modernitzar les formes. Intentar que creients o no, poguessin veure-la amb simpatia. Ara mateix són una burla per molts no creients i una vergonya per molts creients, o almenys persones que intentem tenir fe i defensar certs valors. Caldria analitzar profundament el perquè de tants casos de pederàstia. És veritat que també hi ha pares que abusen dels seus fills, professors, etc. però dubto que en una proporció tant gran com els capellans catòlics. S'hauria de veure si és perquè ja estaven tarats quan es van ordenar, o la castedat imposada els ha fet perdre el seny. No sé quina és la resposta, però personalment penso que l'abstinència en els capellans no té cap mena de sentit, i sobretot, penso que és dolenta per a l'ésser humà. La naturalesa ens ha donat aquesta necessitat per tal de que en voler satisfer-la ens reproduïm, i no hi ha mes: la necessitat hi és igual ens vulguem (o puguem) reproduir o no. Tot i això, abans d'abusar d'uns nens, hi ha moltes altres solucions sigui fer-se una palla o fins anar de meuques. L'Església té una obsessió amb el sexe. Potser en algun moment va tenir sentit, però des del moment en que existeixen tants mitjans per tenir sexe segur, perquè anar-hi tant en contra? És una cosa que no he entès mai. Si una persona pot viure sense sexe i això li fa tenir una vida espiritual més plena, em sembla fantàstic; però en general, és anar contra la pròpia naturalesa de l'home. Espero que algun dia ho entenguin, perquè al pas que van, no van enlloc i es quedaran quatre i el gat (i espero que no li passi res al gat!).