Vacances

Fugir uns dies de tot és fantàstic. Oblidar-se de totes les cabòries que ens posa diàriament al cap el nostre entorn i la societat. Oblidar-se des d'aquell amor impossible fins a la mediocre classe política d'aquest país. Fer com si la nostra feina i els nostres caps no haguessin existit mai. Oblidar-se fins i tot de la calor horrible que m'han dit que ha fet per aquí. I llavors, quan no tinc cap mena de preocupació al cap, és quan més feliç sóc. Quan decideixo a quina hora em llevo al matí i quin tren agafo i que vaig a visitar. Cal dir que per mi les vacances no són per jaure al llit o a la platja, sinó que les aprofito per conèixer coses noves. I em canso més que treballant, perquè camino molt i vaig d'un lloc cap a l'altre, però després em sento satisfet. Quan estic cansat m'assec contemplant un paisatge, o els carrers d'una ciutat, observant la natura o la gent passejant, de vacances, o fent la seva rutina diària. I llavors m'imagino les seves felicitats i les seves penes, però en canvi jo me'n sento al marge, com si fos en un món on només existeixo jo i res més em preocupi. Arriba després el dia de tornar. Baixar de l'avió i començar a suar. Fer un petó a la mare, però que com sempre li busca les tres potes al gat i m'acaba fent posar nerviós i fent-me preocupar per tot. El grup d'amics que últimament em cansa bastant. Pensar en que he de tornar a la feina, els somriures falsos dels meus caps, aguantar a les meves companyes que no paren de burxar i sempre volen més i més i mai en tenen prou. Mai he entès a la gent que sempre volen més i més i mai no en tenen prou i tot els sembla poc. Em posen molt nerviós. Però tot això és el que em trobaré. Intentaré aguantar-ho com sigui, com si aquests dies només haguessin sigut com aturar el temps, descansar, agafar aire i tornar a un món real, del qual, potser com en somni, he tingut la sort de poder-ne escapar uns dies.