ETA ha assessinat un militar espanyol i el president de Cantàbria, el seyor Revilla, en culpa al lehendakari Ibarretxe. Aquest senyor ha demostrat ser un caradura i un poca-vergonya i en un altre país se'l tindria pel que és realment.
Per quins motius és culpable el lehendakari? Potser per voler preguntar al poble? Potser per què va intentar modificar l'estatut d'Euskadi seguint el model previst? O potser ho és per haver-se reunit amb els representants dels diferents partits polítics d'Euskadi per intentar trobar una sortida al conflicte?
Davant de tot això, que han fet les institucions espanyoles per evitar més morts com el d'avui? Res de res.
La solució segurament no és tant fàcil com jo me la pugui imaginar, però és possible. I crec que és fins i tot possible sense negociar amb assessins directament. És una solució que es basaria en democràcia i respecte, els dos factors que els espanyols no apliquen precisament als que són diferents d'ells. Democràcia perquè els governants bascos puguin preguntar i els ciutadans puguin respondre i respecte per acceptar la veu del poble.
La meva opinió però, és que aquesta solució no interessa als espanyols i que malauradament prefereixen un mort de tant en tant però a canvi anar il·legalitzant partits i fotent canya a l'Ibarretxe, tot esperant a veure si els bascos, com els dinosaures, s'acaben extingint.
Hem vist com igual que avui el senyor Revilla, els polítics espanyols n'han intentat treure suc dels atemptats d'ETA i res em fa pensar que això canviï. Ja els va bé un mort de tant en tant per poder dir lo malvants que són "ells", sense així haver de mirar-se la perversió d'un mateix.
Per quins motius és culpable el lehendakari? Potser per voler preguntar al poble? Potser per què va intentar modificar l'estatut d'Euskadi seguint el model previst? O potser ho és per haver-se reunit amb els representants dels diferents partits polítics d'Euskadi per intentar trobar una sortida al conflicte?
Davant de tot això, que han fet les institucions espanyoles per evitar més morts com el d'avui? Res de res.
La solució segurament no és tant fàcil com jo me la pugui imaginar, però és possible. I crec que és fins i tot possible sense negociar amb assessins directament. És una solució que es basaria en democràcia i respecte, els dos factors que els espanyols no apliquen precisament als que són diferents d'ells. Democràcia perquè els governants bascos puguin preguntar i els ciutadans puguin respondre i respecte per acceptar la veu del poble.
La meva opinió però, és que aquesta solució no interessa als espanyols i que malauradament prefereixen un mort de tant en tant però a canvi anar il·legalitzant partits i fotent canya a l'Ibarretxe, tot esperant a veure si els bascos, com els dinosaures, s'acaben extingint.
Hem vist com igual que avui el senyor Revilla, els polítics espanyols n'han intentat treure suc dels atemptats d'ETA i res em fa pensar que això canviï. Ja els va bé un mort de tant en tant per poder dir lo malvants que són "ells", sense així haver de mirar-se la perversió d'un mateix.
6 comentaris:
M'agrada el que escrius.
M'he permès la llibertat de posar un link teu al meu bloc. Considero que el teu bloc es un bloc polític, però com que no sé si milites en cap partit polític, t'afegeixo als blocs interessants, si no et sembla malament.
Molt bé, l'article.
Tota la raó.
On s'ha vist (en lloc, als països civilitzats) que la representació democràtica principal i genuina del poble basc (sense Nabarra ni Iparralde), com es el govern basc (el lehendakari Ibarretxe a hores d'ara com a president) no sigui la part decisiva de qualsevol proiecte de pacificació i converses/negociacions per a l'abandonament de les armes etarres.
I això ho neguen, els governs espanyols (psoe i pp) i, paradoxalment (com a Catalunya també hem vist casos semblants, sense violència) uns que s'autodenominen esquerra abertzale, i que no superen el 12% de l'electorat, quan es presenten.
Els governs espànyols han ofert concessions, a les delegacions etarres en les converses de les treves anteriors, que havien negat al govern basc democràtic.
Aixi no es va enlloc. A l'Ulster, el partit majoritari va ser clau en tot el procés. Que després no mantingués la preeminència electoral és una altra pel.licula.
Pero en el tema basc, es vol deixar fora de joc al govern basc, la instància democràtica genuïna del poble basc.
Tot i això, cal també subratllar i recordar la desesperant reincidència etarra en la realitzacó d'atentats criminals i terroristes indiscriminats, que malmeten vides civils , bens, i destrossen famílies i riquesa basca.
Estic segur que si el govern de Gazteiz encapçalés i liderés la lluita antietarra, amb el suport dels serveis i cosos de l'estat, en menys de 2 anys ho erradicarien.
Però, en un Euskadi en pau, que poden oferir uns PP i PSE espanyolitzats fins la todelana, sense cap tipus de proiecte positiu per al poble i la societat basca.
Cordialment,
Andreu
Precisament avui el periodista Vicent partal ha escrit a l'editorial de Vilaweb un article similar:
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3005385
Kaixo,
com li deia fa uns dies a l'amic Andreu, ETA ja no és només assumible per a Espanya sinó que també és rentable. Quin motiu tenen els caps del Govern espanyol per a voler acabar amb ETA?I que no em diguin que maten els seus, perquè seria ingenu pensar ara que els "seus" importen a algú més que les seves families i part de la societat.
Tot plegat es converteix en una macabra estratègia de desgast cap als bascos: aquells que no tenen les idees ben clares (més d'un) està més que disposat a assumir la espanyolitat si això acaba amb el problema, tot mentre CAP espanyol assumirà la independència nostra si això acabés amb ETA. Al cap i a la fi, ni ZP ni Aznar ni, evidentment, Chacón, pateixen més de 10 minuts cada mort. Uns dies després de la mort d'Isaías Carrasco va morir el President socialista a Nabarra, per un derrame cerebral. ZP no hi va tenir CAP paraula de record després de guanyar les eleccions, cap paraula per a qui havia treballat colze a colze, però sí per a Isaías, que no coneixia de res. 5 minuts després feia botets d'alegria el President per la victòria. Tot talante. A sobre, ETA va avisar d'aquesta última bomba, però no de la que va fotre a la ertzaintza, on hi volia causar una masacre. És clar, no és el mateix ser víctima que VÍCTIMA.
M'agradaria deixar escrit com a curiositat que, casualment, el carrer on ha mort aquest home es deia "carrero blanco". És que no ho han dit a cap lloc...
Benvolguts, benvolguda GukGeuk,
També, avui,(23/9) a l'Avui podeu trobar dos articles (Vicenç Villatoro, als "Trossos", i en Salvador Cot) on s'hi refereixen en termes semblants.
A mí em va impactar l'assassinat terrorista del superintendent de l'Ertzaintza, Carlos Diaz Arcocha, el 1985, a Gazteiz. Per si algú encara pogues tenir algun dubte, les accions terroristes contra els comandaments màxims de la polícia basca, casernes, i agents, des del 1985,per part de la banda terrorista, demostren el seu total despreci, també, per les institucions basques democràtiques.
Salutacions cordials,
Andreu
No sabia això del carrer Carrero Blanco... això demostra que en molts llocs de l'estat no hi ha hagut un canvi substancial en passara de la dictadura a la democràcia.
A mi fa temps em va sorprendre moltíssim i em va indignar que a Madrid (crec que al carrer Príncipe de Bergara, al barri de Salamanca) hi ha un col·legi públic que es diu General Mola!!!!
En Rajoy va dir al congrès dels diputats que o se'ls derrotava o se'ls patia. Ara els toca patir-los, però malauradament els patim tots. I alguns fins n'han de patir per part d'uns i altres...
Això demostrar que per ells això és com una mena de guerra que només poc acabar amb la victòria.
Publica un comentari a l'entrada