Invasió no tant subtil

M'inspiro pel títol en un conte de Pere Calders titulat Invasió Subtil sobre una suposada invasió de japonesos i que us recomano que llegiu perquè és curtet i val la pena.
Però jo volia parlar d'una invasió que no és pas tant subtil ni dissimulada encara que a molts els ho sembli. Es veu a primera vista quan en una zona hi ha una gran immigració de persones físicament i culturalment molt diferent a nosaltres, com puguin ser moros o negres i no es para de parlar i debatre sobre si s'integren o no i que és el que s'hauria de fer. Però poc es parla de la immigració de cultura i llengua castellana. Sí que és veritat que molts s'han integrat, però també n'hi ha molts que no, i el preocupant és que molts venen amb unes idees prèvies negatives sobre Catalunya que no trobem en altres col·lectius d'immigrants. I no només això, el més preocupant és que mentre que un marroquí o un rus difícilment seran ciutadans catalans de ple dret, i si ho són ho seran al cap d'un període molt llarg de temps, els castellans només necessiten anar a empadronar-se al seu ajuntament per convertir-se en catalans i que el seu vot sigui igual de vàlid que el de qualsevol altre sense necessitat de cap tipus d'integració. Més que immigrants, d'això en diria colonitzadors.
Reprodueixo uns comentaris que em va fer fa uns dies una "colonitzadora" coneguda meva. És una persona que porta un any a Catalunya, i tot i que parla castellà i no li he vist cap interès en parlar el català, diu que li fa por de fer-ho malament, tampoc li he vist mai una actitut contrària a la llengua i cultura catalana. De fet, jo li he parlat en català des del primer dia que la conec, bàsicament perquè si és una ciutadana catalana, per respecte, li parlo en la mateixa llengua que parlo als altres, ja que no la considero pas inferior. És curiós que mentre molts catalanoparlants parlen de seguida en castellà als immigrants siguin d'on siguin perquè pensen que és una falta de respecte no fer-ho, jo penso que la falta de respecte està precisament en canviar de llengua, com si ells no fossin dignes de parlar-los-hi amb la llengua que utilitzo per parlar amb la família, amics, etc.
El comentari que em va fer va ser el següent, quan parlàvem del finançament de Catalunya:
"Aquí algún día va a salir algún escándalo o algo de que alguien se queda el dinero, porqué no puede ser esto. Pagamos más que en ningún otro sitio, pagamos peajes... los políticos catalanes tienen mucho dinero y aún piden más. Yo no sé para qué quieren tanto dinero. Para que se lo queden ellos, mejor que se lo queden en otros sitios..."
Jo li vaig dir que potser sí que hi havia corrupció, però no més que en altres llocs, i que encara que fos així era preferible que els nostres diners se'ls quedessin els nostres lladres que no els d'altres llocs... Ja no vam continuar la conversa perquè la van cridar i va haver de marxar, però jo em vaig sentir força indignat. Segurament que ella no té el mateix concepte que jo del que són els "nostres diners". Suposo que per ella si els diners catalans es gasten a Extremadura continuen sent els nostres diners que es gasten al nostre país.
En un altre moment va criticar no recordo quin esportista o famós que tributava a Andorra o Mónaco i jo li vaig dir que havia llegit que en Rafael Nadal (icona de l'espanyolitat, com en Pau Gasol, Xavi, etc.) havia montat unes empreses per gestionar els seus ingressos que tributaven al País Basc per pagar menys impostos, i que el cas era el mateix perquè la resta dels espanyols no en veien ni cinc dels seus impostos i em va dir que era igual "porqué al País Vasco puedes ir". Ostres, i a Andorra no??? Vaig suposar que pensava que si els seus diners es gastaven al País Basc no passava res, perquè al cap i a la fi també era el "nostre" país.
Gent que ve amb aquestes idees serà molt difícil que si en les pròximes eleccions decideixen exercir el seu dret a vot ho facin per algun partit catalanista i sí pels partits més espanyolistes, que de fet, si no fos per l'immigració castellana, tindrien molta menys força de la que tenen.