En general, cal pensar que la creació de l'ANC és una bona notícia. És positiu que es formi una iniciativa que vulgui implicar a la societat civil més enllà dels partits polítics. De feina a fer n'hi ha molta, sobretot fer pedagogia, fer arribar el missatge, sempre en positiu i fer que la maquinària no s'aturi. Malgrat tot això, quan llegeixo el seu full de ruta, em dóna la sensació que l'estratègia no és bona. Entre els passos que s'han de donar, diuen que a meitat del 2013 els ajuntaments han de convocar referèndums d'independència, i en cas que no ho fes l'ajuntament, ho hauria de fer la secció local de l'ANC. Em sembla que les coses que ja s'han fet no s'han de repetir. Això és una cosa que ja s'ha fet. Van tenir més o menys èxit, depenent del lloc i del punt de vista des del que ens ho mirem, però van tenir un gran impacte i és el que es volia. Això ja està fet. De que serviria repetir un referèndum que no té validesa? De res. És més, difícilment aconseguirien la rellevància que van tenir els altres. Un referèndum l'ha de convocar el Parlament i que sigui oficial i amb legitimitat internacional. Només un i ha de ser el bo.
L'ANC té moltes coses a fer, però em sembla que convocar referèndums no és la seva feina. En tot cas, propiciar les condicions perquè el Parlament no tingui més remei que convocar-lo. Per altra banda, tinc la sensació que aquest full de ruta no caldrà complir-lo. Durant el 2012 les coses s'acceleraran tant que el full de ruta s'haurà d'actualitzar. Mentrestant, implicar com més gent millor, generar sinèrgies, simpaties, obrir encara més el camp, i començar ja a pensar en l'endemà, en les negociacions que inevitablement caldrà fer, en la divisió d'actius i passius, en la constitució que voldrem donar-nos, etc.
Com més gent i entitats hi treballin millor, però espero no haver de tornar a anar a votar en un referèndum que no tingui validesa.
17 comentaris:
Jo tampoc entenc això de repetir unes consultes que no porten enlloc i ja han fet la seva funció. I tothom que conec pensa el mateix. Calen noves idees tot i que no és fàcil.
Doncs estàs igual que jo. Si tots ho veiem tan clar, perquè l'ANC ha fet aquest full de ruta? Ningú dels centenars de persones que han participat en el procès constitutiu de l'ANC no se n'ha adonat? I perquè ningú dels milers que van ser al Sant Jordi hi va dir res?
Enfora les consultes de calçotada es troba la democràcia, això és, el 50% d'espanyols que viuen a catalunya. El parlament ,representat per Ciu, no té els sants collons de fer un referèndum vinculant i per tant inconstitucional, perquè no vol el cop de puny a la taula, el canvi radical no el vol, l'enfrontament jurídic conra espanya no el vol pas! Prefereix la costellada per no haver-se de mullar i d'akí que essers com l'alcade de vic i d'altres convergents estiguessin allà., és una tapadera de la seva covardia, l'assamblea., per això continuen fent aquestes tifes de referèndums. Convergència és funicular i anar pujant, i ja està, no hi ha més....en fi.,
Espero que aquest cop funcioni...
Està lleig dir-ho i evidentment no trobo que sigui el pas a seguir (els bascos ens hem de justificar sempre que obrim la boca), però et diré que rara vegada un país aconsegueix independència sense fer anar la violència.
País Basc té un Concert i les competències que té i Catalunya no. Perquè creus que és? Erem més simpàtics? És trist, però ni dir-ho vol dir que hi estem a favor ni callar-ho ho converteix en menys cert.
L'únic cas que podría ser és el d'Escòcia, però pensa que ells tracten amb els Anglesos i la identitat ja la tenen, és qüestió de quartos i negoci.
Dit això, almeys s'ha d'intentar. "Sempre queda molestar", que deia l'amic.
Amb això vull dir que m'imagino a La Moncloa al Rajoy dient "uiuiui, que muchosh catalanesh han votado que no quieren ser eshpañoles, vamosh a respetarlo" i em fa riure.
Si de fet la Consti ja fa menció a fer anar la força per a mantenir Espanya unida.
La Història ens ha ensenyat que això de fer un país funciona a osties. Sense violència l'únic que es pot fer és emprenyar a Espanya i a Intereconomía, però si algú es passa un pél, els tancs a sobre (la qual cosa és lògica si tens el poder i la legalitat ho avala).
Avui l'independentisme pacífic però no és inútil, serveix per a mantenir viva una Cultura i almenys dir allò de "som aquí i volen marxar", però a efectes pràctics, creure que els vots serveixen per a això, i que la simpatía i que el "seduïr Espanya" d'Imaz ens portarà a fer país és molt però molt innocent.
I per a acabar et poso un exemple de l'arraigat(no sé si es diu així) que està el que dic.
Quan a vegades es parla sobre la violència d'ETA, sempre escoltaràs "són assassins, matar per un somni, per una pàtria, són bojos. L'important és la llibertat individual".
Però mai de la vida: "són assassins, matar per un somni, per una pàtria, són bojos, podent arreglar-ho votant!".
Noctas, Noctas...
Amb el teu comentari estàs reconeixent que al final tot és una qüestió ètnica i que els catalans no som espanyols. Que si ets català estàs a favor de la independència i si ets un espanyol que viu a Catalunya hi has d'estar en contra.
Em sembla molt greu, perquè estàs negant que una persona vinguda de fora pugui ser un ciutadà igual que els altres del territori on ha anat a viure... Es limitaria tot a una qüestió colonial, cosa que jo he dit també molts cops, però amb la diferència que a mi em sembla que qualsevol persona vinguda d'on sigui pot acabar sent català només proposant-s'ho, tingui la llengua materna que tingui i el color de pell que sigui...
GukGeuk, discrepo profundament amb tu i a més m'entristeix la teva manera de veure-ho. Fa dies parlàvem de derrotisme i aquesta actitud sí que és plenament derrotista.
M'estàs dient clarament que el nostre somni és impossible.
Què estan fent llavors milers de persones? Per mantenir la cultura i tot això no cal muntar moviments independentistes, en tot cas només culturals... El moviment independentista català no és només cultural, també té un important component econòmic que els bascos passeu per alt perquè no teniu aquest problema.
Lluitar per una causa impossible només pot portar frustració. Perquè es forçar-se a convèncer la gent si tot plegat és impossible?
En tot cas, jo crec tot al contrari que tu, que si es pot aconseguir és fent-ho plenament democràtic i de forma civilitzada, sense cridar. Amb una lluita armada no aconseguiràs mai res, excepte patiment per totes les parts i més gent en contra.
La Constitució espanyola pot dir el que vulgui, que tu creus que si hi ha una majoria que es manifesti clarament a favor de la independència ho podran aturar? Tu creus que es podran justificar davant de la UE i del món. En les circumstàncies actuals està claríssim que no. Que ens faran moltes travetes està clar, però aturar-ho, no podrien. Jugaran al joc de la por i molts s'espantaran, a l'últim moment intentaran fer concessions i treure conills del barret i n'enganyaran alguns, però si realment la majoria existeix i es posa de manifest de forma democràtica, no podran. I encaram més si s'acaba celebrant el referèndum a Escòcia, que seria un precedent...
No xiqueta, no podran. I si creiem que és impossible, baixem la paradeta i deixem de fer-nos il·lusions que només porten frustracions.
Respecte això del concert, és possible que les bombes en siguin una causa, però també és cert que pel costat català ningú ho va demanar, crec que CDC i ERC ho van proposar per l'Estatut de SAU, però ho van haver de retirar ja que estaven en clara minoria...
jo no dic que sigui impossible, dic que és impossible sense violència, que a més a més d'aterroritzar, polaritza la societat davan d'una pregunta sense matissos:sí o no. Digues un país del món independent sense anys de sang al darrere. No dic que em sembli bé,només que funciona així
la pregunta és,llavors, com penses despertar un país al que roben clarament i que cobra 900e al mes sense molestar gaire per a un projecte de país?
Llavors, què hem de fer? Agafem les armes o ho deixem córrer? Perquè segons tu, altra solució no hi és.
Jo crec que és totalment al revés. Precisament la lluita armada dóna arguments als teus enemics, molt més forts, que et podran criminalitzar i rebaixar-te a un simple assassí contra qui s'ha de lluitar amb tota la força.
I al contrari que tu, precisament en una societat polaritzada, difícilment tindràs majoria. En una societat de bosses impermeables, mai res es mou. A Catalunya s'ha demostrat com els favorables a la independència han anat creixent i provinents de tots els estrats. A més, si defenses les teves idees amb la violència, molts que potser en altres circumstàncies estarien a favor de les teves idees, les rebutgen simplement perquè rebutgen els violents. En una lluita pacífica és molt més fàcil anar convencent i incorporant gent, generar sinergies i simpaties.
No totes les independències s'han aconseguit violentament. La URSS es va desintegrar sense massa violència, Txèquia i Eslovàquia, Montenegro, Eslovènia... El Quèbec ho va intentar pacíficament, Escòcia va pel camí, Flandes potser aviat...
I com despertar? Doncs em dóna la sensació que ens estem despertant. Hi ha molta gent conscienciada pel sí, i moltíssims que sense ser declaradament independentistes i sense haver participat mai en mobilitzacions polítiques, si els poses la urna al davant votarien sí sense problemes.
parles com si jo estigués a favor de la violència i és just al contrari. No entens el que dic. I els pobles que dius sí han patit violència. Montenegro una estona,encara que no fos per la seva independència. I just dic que mai s'ha de deixar còrrer,ans al contrari. Enfin,ultimament escric tan malament que tot s'entèn de la manera justament contrària. Hauré de fer un post. Mentrestant et dic que,sembla,m'he explicat sota zero. En definitiva i com et deia fa temps,juguem x mil euros a què morim espanyols?
No, mira, no faré un post perquè intueixo que si tú no m'has entés molta gent no m'entendrà i haurà, com deien a Airbag, "ondonadas de hostias".
Enlloc d'això t'escric al mail que vas fer anar per a donar-me la història de l'altre bloc i que intueixo no mires perquè et vaig escriure ja fa temps demanan-te poder publicar la història com tú l'havíes escrit sense resposta.
Així que al mail hi vaig ;-)
Tinc molt clar que no estàs a favor de la violència. Em penso que sí que t'he entès, potser sóc jo que no em sé fer entendre.
Però em dónes dues opcions. La primera és la violència, que tan tu com jo, com per sort gairebé gairebé tothom, considerem que moralment no és correcta. A més, en el meu cas, crec que tampoc portaria enlloc.
La segona opció és la resignació.
I jo et dic que no em resigno perquè ho veig possible i més a prop que mai. No sé si s'hi arribarà, però si està anant.
I no m'hi jugo mil euros perquè en cas de perdre no sé si te'ls podré pagar :) però una altra cosa si cal sí.
Miraré el correu, és cert que el miro molt de tant en tant. Això sí, potser et contesto demà ja que estic força cansat.
Publica un comentari a l'entrada