Dació en pagament només en alguns casos. No és suficient.

El govern espanyol ha anunciat una estranya mesura per permetre la dació en pagament dels préstecs hipotecaris. En resum, per qui no conegui la terminologia, que es pugui cancel·lar un préstec entregant l'habitatge. El problema és que només contemplen aquesta mesura per casos extrems: famílies en risc d'exclusió social, amb tots els membres a l'atur, etc. No té sentit, que s'apliquin aquestes mesures als més desgraciats, i no a molts altres que no són més que una miqueta menys desgraciats.
La dació en pagament és una cosa lògica, que s'hauria d'haver aplicat sempre. Per començar per protegir als ciutadans. No m'imagino drama més gran, que haver de seguir pagant per un bé que has perdut. I per l'altre costat, si això hagués existit des de sempre, molts bancs no haguessin fet les bajanades que feien.
Arribava una parella de mileuristes sense ni un duro estalviat, volien comprar un pis i necessitaven un préstec pel valor de l'habitatge més les despeses. Llavors, trucada al taxador: "escolta, que la taxació hauria de ser superior a XXX, perquè ha d'incloure despeses", "ah sí, cap problema". En vaig ser testimoni moltes vegades... I així anem. Problema en deixar més diners del que val l'habitatge? Cap, si no ho val avui ja ho valdrà d'aquí dos mesos, que el totxo no baixa mai...