dilluns, 12 de desembre del 2011

Carme Chacón, el preu d’haver nascut al lloc equivocat

Si hi ha un personatge de la política espanyola al qui l’hi tinc molta mania i que no suporto, aquesta és na Carme Chacón. Em fa més ràbia fins i tot que qualsevol del PP, tot i que aquests també en fan molta.

A aquesta xiqueta no se li coneix cap mèrit més que el d’haver anat llepant culs aquí i allà. I dic culs i no polles, perquè n’estic segur que de fava no n’ha mamat cap, massa feminista i massa progre ella per fer aquestes coses. En canvi, això no li impedeix ser prou ambiciosa com per llepar tots els culs que faci falta. Que si el seu Jose, i últimament quan l’he sentit fent campanya, sempre estava llepant algun cul, fos el que fos, que si l’alcalde de Lleida, el de Terrassa, en Rubalcaba tot i que el deu odiar... Sempre llepant per anar pujant.

Ella esperava que el seu “apreciat” Rubalcaba se la fotés i ella mantingués el tipus encara que fos pels pèls, el que li donaria molta força per fer l’assalt al poder del partit espanyol. Però les coses no van sortir bé i va quedar clar que ni un ni l’altre. De fet, el resultat a Catalunya hagués estat el mateix amb ella que amb qualsevol altre. Ni la van elevar als 25 escons per mèrits seus ni l’han rebaixat per això. Els que voten PSOE a les generals o bé ho fan perquè els votarien encara que presentessin un cactus de candidat, o bé per frenar el PP, per la por aquella de que ve la dreta.

En tot cas, ni això ha aturat la seva ambició, i potser se’n sortiria... però la candidata té un defecte: ha nascut a Catalunya (el que no vol dir que sigui catalana). Tot i ser de l’ala més espanyolista del seu partit a Catalunya, tot i haver sigut dels pocs del PSC que van acceptar públicament la sentència del Tribunal Constitucional, tot i haver estat ministra de defensa i haver-se passejat per mig món cridant “viva españa”, tot i ser representant electa per Catalunya i no haver mogut un dit mai per aquest país, tot i... resulta que aquest defecte és insuperable. A les espanyes la veuen com una separatista. Els motius, simplement haver nascut a Catalunya i que potser l’han sentit parlar en català en alguna ocasió, o potser que no està totalment en contra a que el català s’ensenyi a les escoles... no ho sé.

L’ensenyança de tot plegat, és que ja es pot portar Espanya gravada al cor, que si has nascut a Catalunya i no ets un Alejo Vidal Cuadras o un Albert Rivera, ja pots esforçar-te a ser tan bon espanyol com vulguis, que Espanya et tractarà sempre com un català.

5 comentaris:

GukGeuk ha dit...

Home del sac, a vegades i sobretot últimament dius unes coses que em deixen així : O_O

T'en comento quines i si m'enfado no és res personal. Tractaré de ser correcta.

" I dic culs i no polles, perquè n’estic segur que de fava no n’ha mamat cap, massa feminista i massa progre ella per fer aquestes coses"

Perdò? però què...? o el més actual "WTF????"

No sóc una persona que gusti de parlar d'aquestes coses, jo dic que sóc molt i molt senyoreta (en el sentit de "discreta i distant") però veient les coses que dius suposo que en diries de mí "estreta".

Primer que el feminisme i el progressisme no hi tenen absolutament res a veure amb certes pràctiques, però només el fet de que plantegis que si alguna noia mai se't nega a llepar certes coses és per feminista fotuda, és i dic ÉS d'un masclisme absolut i totalment obsolet.

Et ben juro que sovint les dones fem les coses per un fet simple: perquè volem. I si no, és perquè no. Potser no em creus, però és així. Ah! i cap de les opcions posibles ens converteix ni en "guarra" ni en "estreta".

"En canvi, això no li impedeix ser prou ambiciosa com per llepar tots els culs que faci falta. "

Aquesta frase m'ha matat. M'he fotut literalment les mans al cap amb aquell "en canvi". La tradueixo al llenguatge popular i així la puc aïllar dels teus eufemismes. Vindria a ser el mateix això:

"En canvi, tot i no voler llepar polles, es pot permetre ser ambiciosa (cosa indispensable para ésser ambiciosa). Però au, llepa culs, què segueix estant dolent".

Quina por i quina pudor home del sac.

Et diré de tota manera que les apariències enganyen i que hi ha alguna dóna a algun partit pel qual et suposo simpatia que, pel que em diuen entre bastidors, no té precisament els problemes de feminisme de la Chacón. Em sembla bé, sigui per gust o per prostutució, cadascú fa el que vol. Però bé, que ho sapiguis.

I després ja acabes l'article marcant un límit de qui és català i qui no. No és que estigui d'acord, perquè per molt poc que m'agradi ja venen segles que a Catalunya hi ha espanyolistes amb cognom català (i sense cognoms catalans) i que són catalans també. Però bé, aquesta última part crec que l'entenc prou bé, discrepo, però au.

Disculpa si et parlo "fort" diguem. "Anonada me hallo", encara que tinc l'esperança de que hi hagi inconsciència darrere de tot plegat i massa pell fina per part meva.

L'home del sac ha dit...

Ostres, estimada GukGeuk, no m'esperava una reacció tan contundent, encara que per altra banda s'agraeix la sinceritat.
Potser sí que hi ha tan inconsciència per una banda com massa pell fina per una altra. A més, ho deia tot amb molta ironia.
I bàsicament crec que no has entès el principal punt de discòrdia, almenys amb el significat que jo li volia donar.
Quan parlava de certa pràctica sexual, (seré fi, tal i com es mereix una senyoreta discreta com tu), no em referia a que una persona la practiqui o no depenent de si és feminista o no... jo no sé el que fa aquesta senyora en la seva vida privada ni m'interessa ni crec que la seva ideologia hi tingui res a veure. Em referia al fet d'utilitzar el sexe com a eina per escalar dins del partit. El que volia dir és que aquesta senyora, que és molt ambiciosa, mai faria favors sexuals per aconseguir res, però que era capaç d'ensabonar públicament (llepar culs, evidentment no en el sentit literal) a qualsevol, per tal de quedar bé i estar ben posicionada. Totes les floretes que llençava durant la campanya al Rubalcaba, l'alcalde de Lleida, l'Iceta, l'alcalde de Terrassa, etc. del tipus "on tu estiguis, sempre em tindràs a mi ben a prop" i coses d'aquestes, no són més que una llepada de cul, simplement per quedar bé i estar bé amb els qui portin les regnes del partit d'ara en endavant, sigui qui sigui.
No sé si dit d'aquesta manera et fa tanta pudor, però em penso que tot i que les paraules puguin ser malsonant, el significat no s'allunya de la realitat i no té ni un pèl de masclisme. De fet tens tendència a trobar masclisme en els meus comentaris, quan jo penso que no n'hi ha. Una cosa és fer un comentari amb ironia i amb algunes paraules que no són precisament discretes, i l'altra ser un masclista. I com ja et vaig dir un dia, aquest blog no mostra tampoc la meva imatge real: és un blog anònim i si un dia em ve de gust no ser discret ho puc ser sense cap mania, i més parlant d'un personatge pel que no tinc cap simpatia i més aviat mania, encara que després en la meva vida personal ni diria ni faria coses que dic aquí.
Ah, i sobre senyores de cert partit que m'agrada que no dubten a fer certes coses, si et refereixes a ERC, m'han arribat algunes coses, encara que potser no sé tot el que tu saps. De SI, una veu força creïble m'ha dit d'alguna militant per llit de la qual hi ha passat mig partit, algun diputat inclòs.

GukGeuk ha dit...

A veure, evidentment ja sé que aquestes coses les dius en sentit figurat.

El que a mí m'emprenya molt últimament és que veig a la xarxa i a la societat mostres clares de masclisme que la gent dóna per suposat que no són reprovables o, fins i tot, que tenen gràcia.

És contra aquest masclisme implícit que escric, tant aquesta vegada com l'anterior( dues vegades i ja em parles de tendències, leñe! hehe).

Em sembla molt injust que quan un inútil arriba a bon port se'n digui "entxufe" i quan ho fa una inútil se'n digui que llepa ves a saber què, tot i que sigui en sentit figurat. Si a més a més les paraules són sense mesura, trobo que la cosa empitjora.

Et fixes que ningú dubta dels motius pels quals una dóna posa a un home a certs càrrecs? És que la Merkel s'ha zumbat a mig Govern o és que són homes molt vàlids? Ó pitjor, és que com no és massa agraciada no ha tingut més remei que ser llesta? I l'iron Maiden? el mateix? això passa a un món on la millor governant és una dóna. És molt trist.

I evidentment no és cosa teva només, és molt habitual: ahir llegia com a una web on fan d'abanderats del progressisme tothom reia per aquesta foto

http://cdnimg.visualizeus.com/thumbs/78/c2/fiesta,humor,irlandeses,teta-78c21cb4efa9f5bd37baae445daada0c_m.jpg

Fins i tot hi és a la secció d'humor, tot i ser una greu manca de respecte cap a la noia, que sembla no poder decidir a qui deixa tocar els seus pits.

I a Donostia mateix, a una carrera popular FEMINISTA, em van dir que si volia anar a entregar el premi, que calia una noia esportista "mona".(No hi vaig anar, és clar)



PD: ja sé que estic parlant amb "l'home del sac" i no amb Joan, Josep, Jordi o com sigui que tens de nom, però a algú li he de respondre! Suposo que per no posar-te cara que ho faig amb contundència :-)

L'home del sac ha dit...

Que consti que això de llepar culs és una expressió habitual en aquests casos i ho podria haver dit en qualsevol cas, fos femení o masculí.
Segur que a la Merkel també n'hi ha molts que li llepen el cul per tal d'aconseguir alguna cosa. Em penso però que aquesta dona és prou intel·ligent com per no deixar-se influir i agafar a la gent realment vàlida. Estem parlant de tota una doctora en física, no d'una qualsevol que ha anat fent carrera al partit sense cap mèrit conegut.

maria ha dit...

Amb les notícies que s'han publicat d'ella empentant contra la Geli no m'estranya gens ni mica. Ja en fa tota la cara de ser així.