Fer-se trampes al solitari

Això del canvi d'hora trobo que és com fer-se trampes al solitari. Això sí, m'agrada el nou horari. M'agrada sortir de la feina i que faci un sol ben maco que et permeti de fer activitats a l'aire lliure amb llum natural: anar a córrer, amb bicicleta, anar a la platja, etc. El que ja no trobo gaire lògic és la manera que tenim d'aconseguir aquests avantatges. En comptes de racionalitzar els nostres horaris per tal de que ens permetin obtenir tots aquests avantatges, ens fem la trampa col·lectiva de canviar l'hora. Una hora que ja de per sí va avançada respecte la que ens tocaria. Mai havia entès perquè estant sobre del meridià de Greenwich, anem una hora avançats respecte els britànics (com els francesos també) i resulta que tot es deu a una imposició del règim nazi l'any 1941. No sé si té a veure amb això o no, però ho fem tot molt més tard que la majoria d'europeus i també dormim menys. L'horari de màxima audiència televisiva s'allarga fins a unes hores totalment irracionals per qui ha d'anar a treballar l'endemà. Poques vegades miro pel·lícules per la televisió a la nit, perquè a l'hora que comencen ja és gairebé hora d'anar a dormir... I no parlem de les nits de festa, on les discoteques i bars musicals es comencen a omplir quan a altres països ja està tot tancat i sembla que sempre haguem d'escollir entre oci i hores de descans.
No sé, però ho veig molt irracional tot plegat... Potser ja va sent hora que pel bé de tots agaféssim l'agenda i planifiquéssim una mica les coses, de manera que aprofitéssim més el temps i féssim el que diuen tan saludable 8-8-8 (vuit hores de feina, vuit de temps personal i vuit de dormir).