Moltes vegades em pregunto perquè determinat pintor està tan i tan valorat i els museus més importants es barallen pels seus quadres que valen unes fortunes. En canvi n'hi ha d'altres d'un gran valor estètic que qualsevol de nantros els podria comprar.
Dic això arran de la meva visita el cap de setmana passat al Saló d'Art i Antiquaris de Reus, una fira que també es fa aquest cap de setmana.
Hi ha una bona part de la fira dedicada on molts autors hi exposen les seves pintures i n'hi va haver moltes que em van semblar d'un gran nivell. Crec que moltes no haguessin desentonat gens en un museu de primer nivell envoltats de quadre pintats per artistes universals.
Em va passar una mica com quan vaig visitar el Museu Van Gogh, que no em va fer ni fu ni fa (potser també per haver-ho de veure tot amb aglomeracions) i en canvi al subterrani hi havia una exposició de pintors realistes totalment desconeguts per mi que em van agradar moltíssim.
En fi, com es valora l'art? Ens han posat un cànon de quins són els grans i sembla que s'ha de seguir... Suposo que molts van tenir el mèrit d'innovar i fer coses que no havia fet mai abans ningú, és cert, però hi ha autors que estan totalment sobrevalorats.
Dic això arran de la meva visita el cap de setmana passat al Saló d'Art i Antiquaris de Reus, una fira que també es fa aquest cap de setmana.
Hi ha una bona part de la fira dedicada on molts autors hi exposen les seves pintures i n'hi va haver moltes que em van semblar d'un gran nivell. Crec que moltes no haguessin desentonat gens en un museu de primer nivell envoltats de quadre pintats per artistes universals.
Em va passar una mica com quan vaig visitar el Museu Van Gogh, que no em va fer ni fu ni fa (potser també per haver-ho de veure tot amb aglomeracions) i en canvi al subterrani hi havia una exposició de pintors realistes totalment desconeguts per mi que em van agradar moltíssim.
En fi, com es valora l'art? Ens han posat un cànon de quins són els grans i sembla que s'ha de seguir... Suposo que molts van tenir el mèrit d'innovar i fer coses que no havia fet mai abans ningú, és cert, però hi ha autors que estan totalment sobrevalorats.
4 comentaris:
El que és bonic de l'art,és que has d'intentar descobrir el que t'agrada.A més amés no fer-ne cas dels que estan de moda.
Una vegada a Afers exteriors(programa de Miquel Calçada) va sortir un noi que havia quedat captivat per un quadre.Ara no recordo el país...Canadà?Ni idea.El fet és que quan el van ensenyar no em va dir res però segur que per ell li mostrava moltíssimes coses.^^Es tracta de buscar el que ens agrada realment.
Suposo que, com amb tot allò referent a la cultura, com que és realtiu o subjectiu també hi primen altres interessos més enllà de la qualitat de l'obra. Per exemple, una anti-catalana s'ha endut el Llull en el primer llibre que escriu en català. De debò el seu llibre era el millor? O hi havai determinats interessos al darrera? Doncs amb l'art deu passar una cosa semblant.
Ho intento: l'art ens acosta a allò que és inexplicable (Déu, la Providència,...) mitjançant objectes o accions que podem capir amb els nostre sentits. (Ex. Messi)
L'art és una mica com la democràcia. Allò que la majoria considera que és més qualitat, bellesa, excelsitud és acceptat generalment com a més artístic.
Al final, però, tothom té els seus gustos i el que la majoria pot considerar com a art altres individus poden creure que són quatre gargots mal fets.
Publica un comentari a l'entrada