Fer dissabte

Sembla que els àrabs s'han posat a endreçar la casa, que bona falta els fa. Sembla mentida, comença un noi calant-se foc per protestar i tot s'encèn. D'això sí que se'n diu la "gota que fa vessar el got". S'ha d'estar molt desesperat per posar-s'hi com s'hi han posat. I s'ha vist perfectament el nivell d'aquests dictadors i reietons tolerats per la comunitat internacional. És increïble que els partits de Mubarak i Ben Alí fossin fins fa quatre dies (literalment) membres de la Internacional Socialista de la que en formen part el partits socialistes (demòcratics, se suposa) de tot Europa i que només els expulsessin quan estaven a punt de caure... i després sabran cridar llibertat. Increïble també, l'energumen aquest del Gaddafi, disposat a massacrar el poble libi per mantenir el seu poder (la revolució, ell en diu). I aquest senyor, que fins fa també quatre dies era de l'eix del mal (com en Sadam), quan volia es passejava per Marbella, i l'Aznar, i també en Zapatero, però fa més gràcia que fos l'Aznar, li reien les gràcies. El senyor que anava de la maneta d'en Bush i que aplaudia la invasió de l'Iraq justificant-se en que en Sadam era un sanguinari i tenia unes armes que ningú havia vist, era capaç de donar-li la mà a en Gaddafi. I després, els hipòcrites, s'esquincaven les vestidures perquè el pobre Carod es reunia amb uns etarres, potser equivocadament, però amb la bona intenció d'intentar portar-los pel bon camí.

El món està ben malament amb gent com aquesta i em pregunto si la cosa té solució o estem condemnats a anar repetint els mateixos errors. S'imposaran algun dia d'una forma absoluta uns valors de respecte i llibertat? La veritat és que no hi confio massa en la humanitat...

Posats a fer dissabte, potser a naltros també ens convindria, com deia fa uns dies en Quim Monzó. Potser necessitem un Mohamed Jordi...