dimecres, 17 de novembre del 2010

ERC, la imperdonable oportunitat històrica perduda

ERC anava a tota màquina, sabia fer oposició, estava ben vista per molta gent, captava el vot dels convergents desencantats, el de l’independentisme creixent i el dels joves. Tenia al capdavant un bon orador com en Carod-Rovira, que com més se’l crucificava des de les Espanyes, més vots treia. Tenien un immens camp per córrer i anar creixent, però per això havien de seguir amb el seu bon treball a l’oposició i mostrar-se com una alternativa sòlida. Em dóna la sensació que fent oposició a governs dèbils convergents o socialistes o sociovergents, potser ara en podrien treure més de trenta d’escons. La temptació va poder amb ells i van preferir ser crossa més que alternativa. La primera es va perdonar, potser caleia un canvi, deien molts, resignats. La segona va ser imperdonable i alta traïció. Han perdut molts dels militants i suports que tenien, però no han volgut baixar del burro. Han renunciat a ser el pal de paller de l’independentisme, amb tota la bossa de vots que hi havia, perquè diuen que a més d’independentistes són d’esquerres i que una cosa no pot anar sense l’altra. Han demostrat molt poc saber fer polític. Per molt que ara posin el referèndum com a condició per qualsevol pacte de govern, ja no són de fiar. És més, es mereixen una gran patacada i que se n’hagin de tornar tots cap a casa, no només pel malament que ho han fet, sinó per tot el mal que han fet a l’independentisme que diuen propugnar. Bon viatge!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. Per altra banda, es trist.
Comentari d'un conegut meu de Reagrupament .."crec que hi ha gent a Reagrupament i a Solidaritat que s'estima ERC mes que algúns dels seus dirigents actuals", jo també crec que es possible.
Salutacions,

Jordi Vàzquez ha dit...

Completament amb el teu article. Una oportunitat perduda.

Anònim ha dit...

Era un dels tants que hi va confiar. Estem parlant que ara, en aquestes eleccions, després de fer una oposició valenta i sòlida, podrien aspirar al milió de vots que el Carod va anunciar després de treure 8 diputats al Congrés. L'han cagat molt.

maria ha dit...

Fa massa que m'han decebut.

Noctas ha dit...

Eppp un apunt: Arran del teu coment en el post dels immigrants que fan el mir, ja m'he informat. La nota final es una mitja entre la nota de la uni i la nota de l'examen Mir. El examen val un 90% i la nota de la Uni val 10%. No hi ha cupo per estrangers amb permís de residència, com em pensava, sinó que només hi ha cupo pels estrangers amb targeta d'estudis. En aquest cas el cupo no pot passar de tantes places, que no sé quantes són. T'ho dic per què com sempre els teus coments em fan pensar i reflexionar per la seva enorme qualitat, vaig haver de preguntar-ho.
Per cert, molt bones aquestes radiografies dels distints partits polítics.
Abraç!

L'home del sac ha dit...

Noctas, jo em pensava que la nota de la uni ponderava més que un 10%. A mi tot això m'ho va explicar una persona que no va poder agafar la plaça que voleia i deia que era perquè hi havia molts estrangers que venien amb notes molt altes. Ja li preguntaré quan el vegi, a veure si em diu el mateix que tu. Si només un 10%, pot influir una mica, però tampoc molt... Tot i així, si se sap que els sistemes educatius són diferents i també el sistema d'avaluació, seria més just que només comptes l'examen.

Noctas ha dit...

Company: M'ho ha dit un estudiant de medecina que es presenta al Mir aquest gener. Que no sigui que abans fos diferent i ara ho hagin canviat. saludus