Ciutadans: els immigrants rebotats

Són la cara rebel i més desacomplexada del colonialisme. Són un complement al PP, però amb un aire més radical i de novetat. Volen ser una cosa nova, però no són més que el de sempre, però de disseny, i amb més ganes de trencar esquemes. L’exemple el tenim amb aquesta obsessió per despullar-se. Diuen que s’ocupen dels problemes reals de la gent, però el seu discurs només és identitari. Encara que no s’hi defineixin són els més anti-sistema de la política, i amb voluntat de ser-ho: frueixen portant la contrària i sent diferents. Tot i això, si han arribat a ser algú, ha estat pel suport dels de sempre. Van obtenir representació gràcies a la campanya de la caverna. En un moment en que el PP a Catalunya, amb en Piqué al capdavant, estava massa centrat i normalitzat pel seu gust, a la caverna li interessava crear-los un competidor per l’extrem, per evitar-los temptacions d’anar-se’n massa cap al mig; i al mateix temps, estirar votants espanyolistes del PSC. Els seus creadors van ser els més anticatalans de sempre, fatxes que al mateix temps mostren la seva superioritat moral dient que són d’esquerres i parlant de llibertat. Aquests, hi van posar un nen pijo amb cara de xulo-putes al davant, guapo i que deu ser l’únic de tot el partit que parla bé el català. La criatura aviat se’ls va descontrolar i va cobrar vida pròpia, va agafar el control del partit i va fer neteja. Abandonat pels seus creadors i per la caverna, que ara ja tornaven a tenir al PP tal com els agrada; amb pactes amb ultres anti-europeïstes i amb uns resultats electorals similars als de qualsevol altra formació extra-parlamentària, semblaven abocats a la desaparició. A més, des de Madrid se’ls va voler crear un referent per tot l’estat, però tot i el seu anti-catalanisme, han volgut mantenir la independència i no convertir-se en una sucursal. No sé com, però han reviscolat i sembla que amb força: sigui perquè la caverna els ha tornat a donar una mica d’aire o perquè s’han sapigut fer veure. Crec que els ha anat de perles la victòria espanyola al mundial de futbol amb la conseqüent onada de nacionalisme banal, però més desacomplexat que mai.
En un altre país serien considerats uns traïdors i uns paràsits, vigilats pels serveis d’intel•ligència. Aquí els tenim al Parlament i els permetem que, com va fer Hitler, ens intentin destruir a través de la democràcia. Dubto que puguin aspirar a més que a ocupar un petit nínxol, perquè el seu mercat, a més de limitat, està ja cobert.