Des de que es va constituir el segon tripartit, ningú podia dubtar que n’Artur Mas seria el pròxim president de la Generalitat. Bé, sí, els miops d’ERC, però ningú més. Ara ja ni ells en dubten. De presidenciable només n’hi ha un, ara només falta saber quin marge tindrà per governar.
Tinc ganes de veure que fan. Un govern millor el tindrem, almenys més coherent i amb projecte. Tinc ganes de veure també com encaren la relació amb l’estat. Almenys ara reconeixen que el projecte d’una Espanya plurinacional és poc més que un utopia i que el dret a decidir no té límits. Malgrat això, es presenten amb una proposta impossible: el concert econòmic. És impossible perquè l’estat no ho permetrà mai i té tots els recursos per no permetre-ho i ells ho saben. Perquè presenten una proposta impossible? No ho sé, però m’agradaria pensar que és una última oportunitat que volen donar a l’estat i que quan els hagin dit que no, encarar la recta final. Si no és així, haurà estat una enganyifa més de les seves. Només espero que tots els independentistes que li donen suport ho denunciïn clarament si això passa. Amb la vergonyosa retallada de l’estatut a la Moncloa, no va passar i tots els convergents van sortir a defensar el pacte. Ara però em dóna la sensació que és diferent, ja tenen el cul escaldat.
Sigui com sigui, el meu vot no el tindran. Ja el van tenir un cop i em vaig sentir estafat. I després, hi ha aquest tumor regionalista d’Unió... Que ja sé que no tots són iguals, però tenen uns líders que són de pronòstic reservat, i algun dia potser caldrà que se’ls treguin de sobre.
No els votaré, però espero que puguin governar, sense majoria absoluta, però que apliquin les seves idees. I quan les institucions espanyoles se’ns pixin a sobre, a veure que fan...
Tinc ganes de veure que fan. Un govern millor el tindrem, almenys més coherent i amb projecte. Tinc ganes de veure també com encaren la relació amb l’estat. Almenys ara reconeixen que el projecte d’una Espanya plurinacional és poc més que un utopia i que el dret a decidir no té límits. Malgrat això, es presenten amb una proposta impossible: el concert econòmic. És impossible perquè l’estat no ho permetrà mai i té tots els recursos per no permetre-ho i ells ho saben. Perquè presenten una proposta impossible? No ho sé, però m’agradaria pensar que és una última oportunitat que volen donar a l’estat i que quan els hagin dit que no, encarar la recta final. Si no és així, haurà estat una enganyifa més de les seves. Només espero que tots els independentistes que li donen suport ho denunciïn clarament si això passa. Amb la vergonyosa retallada de l’estatut a la Moncloa, no va passar i tots els convergents van sortir a defensar el pacte. Ara però em dóna la sensació que és diferent, ja tenen el cul escaldat.
Sigui com sigui, el meu vot no el tindran. Ja el van tenir un cop i em vaig sentir estafat. I després, hi ha aquest tumor regionalista d’Unió... Que ja sé que no tots són iguals, però tenen uns líders que són de pronòstic reservat, i algun dia potser caldrà que se’ls treguin de sobre.
No els votaré, però espero que puguin governar, sense majoria absoluta, però que apliquin les seves idees. I quan les institucions espanyoles se’ns pixin a sobre, a veure que fan...
3 comentaris:
El concert econòmic és una qüestió molt més transversal que la indepenència, de moment. En un referèndum eventual no autoritzat des de l'estepa, els catalans a favor del concert econòmic seran majoria àmplia i quan Madrid ens digui que no llavors molts catalans que ara no votarien "sí" al referèndum final estic segur que canviarien d'opinió. Jo ho entenc així. Estem a les portes d'una canvi molt important per a Catalunya.
El problema és que CiU ja ni tan sols parla de concert econòmic. Ara en diuen "pacte fiscal". I tampoc estan encara segurs del referèndum que diu el Miquel. Fins que no ho vegi, vistos els seus antecedents i el pobre paper del Mas al debat, no m'ho creuré.
Crec que si renovessin el personal davanter obtindrien molts més vots.Les majories absolutes no són bones i ja començo a pensar malament amb qui pactaran.
Publica un comentari a l'entrada