Em costa força d'entendre aquesta fascinació que s'està estenent entre certs sectors independentistes per la figura d'en Mas. L'últim moviment ha estat la creació de la pàgina web Absolut Mas, per gent de la qui mai gosaria dubtar del seu patriotisme. Però no és només això, la cosa ve de llarg. Només cal veure totes les joventuts de Convergència fent volar estelades i intentant convèncer a tothom que ens portaran a l'estat propi. I un exemple personal: L'altre dia un amic, independentista convençudíssim, que fa mesos deia que votaria Reagrupament, em va dir que estava entre en Laporta o CiU. Li vaig dir que no ho dubtés, que havíem d'anar al gra i votar per una opció clarament independentista, i em va dir que sí, però que "ens hem de desempallegar del Montilla com sigui". I un altre: en acabar la manifestació del deu de juliol, em vaig trobar amb un conegut, independentista de pedra picada ja d'una certa edat; en parlar-li de les possibilitats de Reagrupament, em va dir que no li agradava, que preferia CiU, que es veia una cosa molt més moderna.
I en part tenen raó, però és que votar a un perquè no governi un altre, o per allò del vot útil, és desviar-se del camí. I jo no em puc oblidar de quan em van trair i enganyar: els vaig votar dient que aprovarien un bon estatut i no acceptarien un estatutet a la mida de Madrid, i ho van fer, i ens van voler fer passar bou per bèstia grossa. Aquesta traïció que em va fer molt de mal, no la puc oblidar ni perdonar.
Cal anar al gra, i els que volem decididament la independència hem de votar candidats que ens vulguin dur clarament a això, perquè sinó, la nostra veu no s'escoltarà per enlloc al Parlament. Jo també tinc clar que "sense convergència no hi ha independència", però sense altres formacions que els estirin, atiïn el debat, i posin sobre la taula les misèries de l'autonomisme, CiU no arribarà mai al seu destí. També tinc clar que el català mitjà, o si hi hagués un prototip de català, seria un votant de CiU. Si CiU es mou, és perquè el centre de gravetat del país s'està movent: la manera de fer que es continuï movent és tenir representants al Parlament que segueixin estirant.
A més, ara ja ningú en pot dubtar. Jo, des de que es va formar el segon tripartit, no he dubtat mai que en Mas seria el pròxim president i que seria molt millor que el que tenim ara. Si algú en dubtava, després de les últimes enquestes no en pot tenir cap dubte: fins i tot la gran majoria de votants del tripartit volen un canvi. En Mas governarà, això ja és un fet, i crec que no per poc temps. Ara el que hem de fer és ajudar-lo i posar-li les coses fàcils perquè s'atreveixi a fer el pas. Jo estic disposat a convertir-lo en el primer president del nou estat, però per això, ara l'opció a votar és una altra.
I en part tenen raó, però és que votar a un perquè no governi un altre, o per allò del vot útil, és desviar-se del camí. I jo no em puc oblidar de quan em van trair i enganyar: els vaig votar dient que aprovarien un bon estatut i no acceptarien un estatutet a la mida de Madrid, i ho van fer, i ens van voler fer passar bou per bèstia grossa. Aquesta traïció que em va fer molt de mal, no la puc oblidar ni perdonar.
Cal anar al gra, i els que volem decididament la independència hem de votar candidats que ens vulguin dur clarament a això, perquè sinó, la nostra veu no s'escoltarà per enlloc al Parlament. Jo també tinc clar que "sense convergència no hi ha independència", però sense altres formacions que els estirin, atiïn el debat, i posin sobre la taula les misèries de l'autonomisme, CiU no arribarà mai al seu destí. També tinc clar que el català mitjà, o si hi hagués un prototip de català, seria un votant de CiU. Si CiU es mou, és perquè el centre de gravetat del país s'està movent: la manera de fer que es continuï movent és tenir representants al Parlament que segueixin estirant.
A més, ara ja ningú en pot dubtar. Jo, des de que es va formar el segon tripartit, no he dubtat mai que en Mas seria el pròxim president i que seria molt millor que el que tenim ara. Si algú en dubtava, després de les últimes enquestes no en pot tenir cap dubte: fins i tot la gran majoria de votants del tripartit volen un canvi. En Mas governarà, això ja és un fet, i crec que no per poc temps. Ara el que hem de fer és ajudar-lo i posar-li les coses fàcils perquè s'atreveixi a fer el pas. Jo estic disposat a convertir-lo en el primer president del nou estat, però per això, ara l'opció a votar és una altra.
6 comentaris:
Ets coherent. Això del vot útil quan un és un sentimental i vol la independència sempre m'ha semblat una collonada. Abraç!
Del tot d'acord amb el teu anàlisi. Si no hi ha algú amb una certa força que estiri i recordi a Convergència que cal tirar cap a la independència aquests només remenaran les cireres d'aquesta trista autonomia. Qui sigui independentista, que voti independentista!
D'acord al 101%. La fotografia del Pacte de la Moncloa del gener del 2006 és impossible d'oblidar. Em penso que la posaré fixa en el meu bloc. En resum: si vols la independència, vota independència!
També completament d'acord.No seria bo que tinguéssin la majoria absoluta. A més a més,l'ombra aquella de pactar amb el pp encara m'espanta.
Ho tinc tan clar per a qui votaré.Per la independència només hi ha dues opcions,deixem-ho clar:Solidaritat o reagrupament!
Per una banda ja seria hora que hi hagués una opció amb l'independencia com a principal interes al Parlament.
Però també qualsevol sobiranista inteligent veu que amb la defensa del concert economic s'aconsegueix provocar un altre gran atzucac a espanya: 77% a favor - constitució en contra = Gran Majoria Social Independentista.
A molta gent li provoca una "Pau espiritual" el fet que el president de la Generalitat no pertanyi a un sigles espanyolistes.
Però a l'hora de la veritat veurem quantes comptetències i l'importància de les quals és capaç d'estirar de Madrid.
Publica un comentari a l'entrada