Sempre que als canals de la Televisió de Catalunya es toca el tema de la guerra civil, m'acaba pujant la mosca al nas i incomodant-me una mica.
Ahir van tocar el tema al Sota Terra. Aquest és un programa que trobo una gran idea, encara que el to que li donen no l'acabo de trobar el millor, però és un programa d'allò més interessant. Encara que ahir, algunes coses com disfressar-se de soldats i passara al nit en una trinxera, no sé si calien... El cas, és que el programa es presentava de forma objectiva, amb l'objectiu de desenterrar soldats fossin del bàndol que fossin i donar-los una sepultura digna. Durant el programa però, alguns dels comentaris ja no em van semblar tan encertats. Com sempre, es van cometre els típics errors de gairebé considerar que era una guerra de bons contra dolents, i que uns lluitaven per uns ideals i per la democràcia, com va dir n'Eudald Carbonell referint-se als membres de les brigades internacionals, per després dir que eren comunistes... Comunisme i democràcia? Em sembla que falla alguna cosa. Es barregen coses. Precisament l'Espanya en la que van arribar no era precisament una democràcia, amb anarquistes i comunistes amos del carrer sembrant el pànic per tot arreu. Després va dir, altra vegada referint-se als brigadistes, que ell hauria fet el mateix. Trobo molt frívol dir una cosa així, i molt fàcil de dir, sabent que segurament no et trobaràs en una situació així. Des de la seva còmode posició, és molt fàcil de dir "jo hagués fet això o allò". No és el mateix dir-ho ara, que dir que et posaries a l'infern quan el tens al davant, que et posaries en una trinxera plena de fang i de polls en un país estranger a matar i a morir per uns ideals... Massa fàcil de dir. Però tot es pot esperar del gran arqueòleg que té un pòster de Lenin al seu despatx.
Segurament deu ser perquè una part de la meva família va patir força per culpa dels "rojos" i m'han explicat el terror que van sembrar a l'inici de la guerra, que sempre m'ha ofès que es vulgui vendre això d'una guerra de bons contra dolents. Als que van patir per un costat, l'altre els devia semblar el bo, però des del punt històric de les persones que no ho vam viure, hem de ser objectius i simplement veure el que va passar. Evidentment, la sublevació feixista va ser un acte criminal, però també ho va ser tot el terror sembrat per anarquistes i comunistes, mentre el govern català i espanyol miraven cap a un altre costat. I això no es pot oblidar, perquè mentre uns i altres sembraven el terror en nom d'ideals, milers i milers de joves mataven i morien al front, i no precisament per ideals.
Ahir van tocar el tema al Sota Terra. Aquest és un programa que trobo una gran idea, encara que el to que li donen no l'acabo de trobar el millor, però és un programa d'allò més interessant. Encara que ahir, algunes coses com disfressar-se de soldats i passara al nit en una trinxera, no sé si calien... El cas, és que el programa es presentava de forma objectiva, amb l'objectiu de desenterrar soldats fossin del bàndol que fossin i donar-los una sepultura digna. Durant el programa però, alguns dels comentaris ja no em van semblar tan encertats. Com sempre, es van cometre els típics errors de gairebé considerar que era una guerra de bons contra dolents, i que uns lluitaven per uns ideals i per la democràcia, com va dir n'Eudald Carbonell referint-se als membres de les brigades internacionals, per després dir que eren comunistes... Comunisme i democràcia? Em sembla que falla alguna cosa. Es barregen coses. Precisament l'Espanya en la que van arribar no era precisament una democràcia, amb anarquistes i comunistes amos del carrer sembrant el pànic per tot arreu. Després va dir, altra vegada referint-se als brigadistes, que ell hauria fet el mateix. Trobo molt frívol dir una cosa així, i molt fàcil de dir, sabent que segurament no et trobaràs en una situació així. Des de la seva còmode posició, és molt fàcil de dir "jo hagués fet això o allò". No és el mateix dir-ho ara, que dir que et posaries a l'infern quan el tens al davant, que et posaries en una trinxera plena de fang i de polls en un país estranger a matar i a morir per uns ideals... Massa fàcil de dir. Però tot es pot esperar del gran arqueòleg que té un pòster de Lenin al seu despatx.
Segurament deu ser perquè una part de la meva família va patir força per culpa dels "rojos" i m'han explicat el terror que van sembrar a l'inici de la guerra, que sempre m'ha ofès que es vulgui vendre això d'una guerra de bons contra dolents. Als que van patir per un costat, l'altre els devia semblar el bo, però des del punt històric de les persones que no ho vam viure, hem de ser objectius i simplement veure el que va passar. Evidentment, la sublevació feixista va ser un acte criminal, però també ho va ser tot el terror sembrat per anarquistes i comunistes, mentre el govern català i espanyol miraven cap a un altre costat. I això no es pot oblidar, perquè mentre uns i altres sembraven el terror en nom d'ideals, milers i milers de joves mataven i morien al front, i no precisament per ideals.
3 comentaris:
Més clar impossible. Hom no sap qui va ser més golpista. O bé el generalisimo o bé el golpisme d'abans del generalisimo.Molt bon escrit!
AMIC,TENS CERTA RAO,PERO....40 ANYS DE SANG I POR,SON DIFICILS DE PAIR.
DURANT UNA REVOLTA I UNA GUERRA ES MOLT DIFICIL CONTROLAR,EN REALITAT ES IMPOSIBLE,I L'ESGLESIA CATOLICA,VA FER MERITS PER REBRE,AVANS I DESPRES,PER CERT.
JUGANT AMB BCN.
Controlar o no controlar és més difícil depenent de les ganes que en tinguis i la valentia que hi posis. Si un governant no fa res per arreglar una situació caòtica i descontrolada, ans al contrari, es posa al seu govern als que han sembrat el desordre i la mort, només vol dir que és un governant inepte i covard, indigne del seu càrrec.
En aquells moments era tant rebel el feixista sublevat com l'anarquista que anava matant a qui li sortia dels ous.
Publica un comentari a l'entrada