Per fi, després de força temps en que no trobava el dia per anar-hi, he anat a veure Avatar en 3D. Hi he anat entre setmana, però sort que he fet cas als que em van advertir que comprés les entrades anticipadament, perquè si no potser encara no l'hauria vist.
N'havia sentit crítiques bastant decepcionants, però he de dir que potser perquè hi anava sense esperar-ne gaire cosa, m'he endut una agradable sorpresa. La pel·lícula és un espectacle visual i els efectes 3D són impressionants. El planeta Pandora és preciós, amb una orografia que desafia qualsevol llei de la gravetat, encara que una mica massa salvatge pel meu gust, fins i tot per anar-hi a fer safaris. L'argument és totalment simplista. Les coses passen, algunes sense massa lògica, però no li demanis explicacions: l'argument només és una excusa per meravellar-nos per la vista, la història és el de menys. Era la meva primera pel·lícula en 3D i considero que l'experiència ha estat molt bona. He de dir que no recordo mai haver vist aplaudir al cine, i en acabar la pel·lícula hi va haver gent que es va posar a aplaudir. Potser va ser idea d'un i a d'altres els va semblar bona idea seguir-ho, però és significatiu i vol dir que la gent estava contenta i considerava que havia vist un bon espectacle.
Si les pel·lícules amb 3D han de ser tant impactants com aquesta em semblen molt bé, i si a sobre tenen un bon argument, encara millor. Ara, espero que no s'acostumin a això del 3D com a excusa per cobrar més al cine, i qualsevol film sense cap gràcia visual ens el posin en 3D. D'una pel·lícula en valoro sobretot els sentiments que em desperta, però un Avatar de tant en tant, no fa cap mal.
N'havia sentit crítiques bastant decepcionants, però he de dir que potser perquè hi anava sense esperar-ne gaire cosa, m'he endut una agradable sorpresa. La pel·lícula és un espectacle visual i els efectes 3D són impressionants. El planeta Pandora és preciós, amb una orografia que desafia qualsevol llei de la gravetat, encara que una mica massa salvatge pel meu gust, fins i tot per anar-hi a fer safaris. L'argument és totalment simplista. Les coses passen, algunes sense massa lògica, però no li demanis explicacions: l'argument només és una excusa per meravellar-nos per la vista, la història és el de menys. Era la meva primera pel·lícula en 3D i considero que l'experiència ha estat molt bona. He de dir que no recordo mai haver vist aplaudir al cine, i en acabar la pel·lícula hi va haver gent que es va posar a aplaudir. Potser va ser idea d'un i a d'altres els va semblar bona idea seguir-ho, però és significatiu i vol dir que la gent estava contenta i considerava que havia vist un bon espectacle.
Si les pel·lícules amb 3D han de ser tant impactants com aquesta em semblen molt bé, i si a sobre tenen un bon argument, encara millor. Ara, espero que no s'acostumin a això del 3D com a excusa per cobrar més al cine, i qualsevol film sense cap gràcia visual ens el posin en 3D. D'una pel·lícula en valoro sobretot els sentiments que em desperta, però un Avatar de tant en tant, no fa cap mal.
5 comentaris:
Vols dir que això del 3D no és una moca passatgera? No se'n cansarà, la gent?
Jo no perquè no vaig al cine, hehe.
Amb el cost ridícul actual de les pantalles planes, els lectors de HD i BluRay i els "Home Cinemas", que són béns subsitutius del cine, qui més qui menys espera un contraatac del món del cinema per justificar el seu producte. Després de veure Avatar en 3D crec que el cine torna a entrar en joc.
Volia deixar que fossis tu mateix qui li cantés les quaranta al Ballroom...saludus
Doncs ja ho he fet, Noctas.
Com t'agrada que hi hagi discrepàncies al teu bloc...
XD
Per cert, a llegit que a Seúl ja han projectat Avatar 4D. Els seients es mouen, el cinema fa olor i tiren aigua al públic entre altres coses...
Publica un comentari a l'entrada