Foc, retallades i demagògia

Tal i com era d'esperar, no s'ha tardat a poder-se llegir els primers comentaris a les xarxes socials culpant a les "retallades" dels focs, culpant a Felip Puig de les morts, etc... La xusma (que diria en Noctas) utilitza les xarxes socials com un ventilador per escampar la seva merda. Lemes buits, plens només d'ignorància. Només un ignorant pot acusar al govern d'aquests catastròfics focs. Només un ignorant orgullós de la seva pròpia ignorància pot passar-se el dia criticant les retallades i culpant-les de tot el que passa. Com si retallar o no fos una opció. No vull defensar ningú, però no es retalla, és gasta tot el que es pot. Hi ha gent que es pensa que gastar 1000 o 2000 és una simple opció i que si es gasta 1000 en lloc de 2000 és per simple maldat del governant. Gent que els sembla tan normal que l'anterior govern, només tingués tres de cada quatre euros que es gastaven. Gent que es pensen que es pot viure a crèdit fins a l'infinit. Amb gent així, deu ser veritat això que diuen que alguns han estirat més el braç que la màniga. Per sort, no deuen ser majoria, però malauradament, la ignorància es fa sentir massa. Ignorància que viu només de criticar i llençar la seva bilis vomitiva, a canvi de zero solucions. Perquè la seva solució és tan simple com no retallar, com si això fos la terra de xauxa i ells els posseïdors del corn de l'abundància.

Què és una guerra?

Fa una estona, mirant el Cronos al Canal 33 (gran programa en un dels pocs canals que val la pena) me n'he enrecordat d'una anècdota de la meva més tendra infància.
Devia ser encara al parvulari, quan en algun lloc va aparèixer la paraula "guerra". Jo, innocent li vaig preguntar a la senyoreta què era una guerra. No sé ben bé que em va dir, em penso que alguna cosa com que és quan dos es barallen. El que sí que recordo és que jo em vaig imaginar que una guerra devia ser com una mena de combat de boxa.
No gaires anys després, la guerra del golf primer (que ens deixà sense carnaval a l'escola en senyal de protesta) i els horrors de Bòsnia després em deixaren clar que una guerra no era ben bé allò.

El 51% que va creixent

Divendres passat sopava amb uns amics, algun d'ells que feia força mesos que no veia. Just arribar, un dels que més temps feia que no veia, em saluda i em diu: "Saps que ja sóc independentista? Me n'he adonat que Espanya no ens aporta res."

Ja sé que una flor no fa estiu, però és una confirmació més que el creixement l'independentisme que pronostiquen totes les enquestes en els últims anys, i especialment l'última del CEO.

El meu amic no és que hi fos especialment contrari, no pas, potser més aviat d'aquelles persones que no ho acabaven de veure clar, que no ho trobaven necessari del tot, que se sentien tan catalans com espanyols, etc. I aquells que al final, hi pensen una mica i se n'adonen que la cosa no té sentit. I crec que la cosa encara podria anar a més si es plantegés un refèndum amb una data concreta i una llarga campanya per informar clarament a la població i promoure el debat.

Res està assegurat, però mai ho hem tingut tan bé com ara. Voleu dir que no ha arribat ja l'hora de jugar-se-la? Val, accepto que CiU se la foti amb el seu pacte fiscal, cosa que encara pot fer decidir alguns indecisos, però un cop passat aquest tràmit, ja no hi pot haver més demora.

Jo crec que la decisió més encertada seria convocar un referèndum el mateix dia que el facin a Escòcia i com ells, començar la campanya ara mateix. És evident que Espanya farà tot el joc brut i més, però fent-ho coincidir amb Escòcia els posem una dificultat afegida més. Com es podria entendre a nivell internacional que el que és vàlid al mateix dia en un lloc de la UE no ho sigui en un altre? Joc brut en tindrien molt potser, però arguments pocs.

Qui els va col·locar allí?

Fa ja dies, m'estava mirant un reportatge al Canal 33 (un dels pocs canals que es pot mirar sense sentir vergonya) un reportatge referent a les Illes Canàries. Parlaven entre d'altres coses de com havien arribat els humans i animals a aquestes illes (i com a cosa curiosa, dir que analitzant la genètica dels canaris, els gens que només poden transmetre les dones són d'origen africà i els gens que només transmeten els hòmens són d'origen europeu). El cas és que sempre m'ha fascinat com l'ésser humà va poder arribar a l'antiguitat fins a la major part de punts del planeta, amb una tecnologia totalment rudimentària. Potser les Canàries encara podem entendre que estan a prop del continent i potser amb certes habilitats de navegació s'hi podia anar des de la costa africana amb possibilitats de retorn si no es trobava res. Però i les illes més allunyades? No és sorprenent que les illes de la Polinèsia, algunes a milers de quilòmetres de la més pròxima, estiguin habitades? Llegia també fa un temps a la revista Sàpiens com els humans havien arribat a Rapa Nui i la veritat és que sembla una història inversemblant. Molt desesperats devien estar els humans per posar-se sobre una mena de barcassa i llençar-se cap al desconegut, a veure si tenien sort i arribaven a algun lloc.
I els animals? Doncs segons el reportatge sobre les Canàries, algunes espècies de rèptils hi van arribar flotant en troncs sobre el mar. Ja és casualitat que un rèptil acabi sobre un tronc flotant al mar, més casualitat és que no s'hagi ofegat pel camí i que la providència l'acabi portant a una illa a molts quilòmetres i que a més allí en trobi un altre de la seva espècia de gènere contrari que hi hagi arribat de la mateixa forma.
La veritat és que em costa molt de creure tot això, és clar que segons la ciència, som el resultat d'una loteria. De milions i milions de possibilitat, nosaltres... és com si des de la creació de l'univers haguéssim estat jugant a la loteria cada segon i ens hagués tocat sempre.
A vegades, em sembla molt més fàcil creure que als habitants de Rapa Nui els hi va col·locar Déu allí i punt.

Odi espanyolista intrínsec

L'altre dia de la final de la Copa del sogre de l'espavilat aquell, el twitter bullia de comentaris carregats d'odi contra bascos i catalans, simplement per això, per ser bascos i catalans i voler continuar-ho sent. Hi ha un compte a twitter molt útil per seguir aquest tipus d'odi, ja que es dedica a fer retweets de comentaris d'aquests, em refereixo a @apuntem . Molts d'aquests comentaris són un clar delicite d'incitació a l'odi i a la violència i segur que si els fes un basc cap a un espanyol l'endemà ja tindria la policia a casa. He volgut fer una mica de seguiment de qui són aquestes persones carregades d'odi, mirant la resta dels seus comentaris. Al contrari del que podria semblar, no sembla pas que siguin militants de l'extrema dreta espanyolista, gent mig analfabets sense cap cultura... no, no pas. Mirant el seu twitter, semblen gent prou normal, i hi ha de tot: molts estudiants universitaris, d'institut, gent que explica que estan estudiant pels exàmens, gent que se'n va a entrenar a un camp de futbol, gent que se'n va a fer una excursió per estudiar la fauna de no sé on... i de sobte, enmig de tants altres comentaris, un comentari dient que els agradaria posar una bomba a Barcelona i Bilbao i veure tots els catalans i bascos morts. La sensació és que aquest odi els surt de dins com una cosa totalment natural i que tan natural els és explicar que se'n van a estudiar per un examen com que desitgen la mort de tots els catalans o que els fa fàstic veure a n'Andrés Iniesta parlant en català... Trist, però cert. Vull pensar que són una petita minoria, però es veu una cosa tan intrínseca que si es presentés l'ocasió, serien capaços de fer el que diuen com allò més natural del món.

El Firefox no em permet deixar missatges a molts blocs. Algú sap per què?

El cas és que ja fa setmanes, que en alguns dels blocs que llegeixo habitualment i que tinc enllaçats aquí a la dreta, quan vaig a escriure-hi un missatge i el publico, se m'esborra i no es publica. El curiós és que me n'he adonat que això només em passa amb el navegador Mozilla Firefox, que és el que utilitzo habitualment. Ho he provat amb el Google Chrome i no hi ha problema.
Algú té qualcuna idea de per què passa això?
Sí, ja sé que és molt fàcil, canviar de navegador, però sóc fidel a Mozilla des de fa molts anys. De fet ja ho era al Navegador 4.7, la versió en català del navegador de Netscape. I posats a triar, prefereixo utilitzar programari lliure.
Altra cosa és que el Google Chrome és millor ara mateix. No hi ha punt de comparació en quant a velocitat i agilitat... A veure si els de Mozilla s'espavilen i fan que el Firefox guanyi velocitat, que ja fa força temps que cada cop el trobo més lent.

Les accions de Bankia

Les accions de Bankia estan pujant prop d'un 16% en aquests moments, un 30% fa només uns minuts. Durant els últims dies no han parat de baixar, un 30% ahir i ja ho han fet en més d'un 60% des que van sortir a borsa.
No entenc pas perquè pugen avui i encara entenc menys perquè encara no van baixar més en els dies anteriors.
Quan val Bankia ara mateix? Per mi, 0. Per més diners que tingués, no en compraria ni una acció. És per això que em sorprèn. Perquè si ahir les accions de Bankia van baixar un 30%, vol dir que se'n venien, està clar, però que també se'n compraven. Si hi hagués oferta però no hi hagués demanda, que seria lògic, el preu seria zero, però no, a preus inferiors als de dies anteriors, però hi havia "algú" que en comprava... Potser algú amb capacitat per influir en els preus i que esperava la pujada d'avui? No ho sé, ni ho crec. L'únic clar és que hi ha algú que compra.
Coneixeu vosaltres algú que hagi comprat accions de Bankia? Doncs jo tampoc...
Al final deuen tenir raó els qui diuen que a la borsa hi ha un grapat de psicòpates comprant i venent.

Tema a banda és que moltes de les accions de Bankia estan en mans de qui no les hauria de tenir, molts clients de Bankia que els les van endossar de qualsevol manera al es pròpies oficines de l'entitat, o empreses a qui només donaven crèdit a canvi de que els compressin unes quantes accions...
Bankia és el reflex de l'Espanya fallida, l'Espanya del xanxullo a la llotja del Bernabéu, l'Espanya del nou ric, l'Espanya del "hágase", l'Espanya que no sabia que Espanya no és la terra de xauxa.

PD: Me n'oblidava, tampoc compraria ni de broma accions de facebook, a un preu que tardaries 17 anys en recuperar suposant que el benefici s'incrementés un 15% cada any (que ja és molt suposar!)