dimarts, 4 de gener del 2011

Tant costa escriure mínimament bé?

N'estic fart de llegir escrits de les meves companyes plens de faltes i errors lingüístics de tot tipus. És difícil escriure-ho tot correctament al 100% a no ser que siguis un filòleg, és veritat, però em penso que en bona part, és qüestió de posar-hi atenció. Perquè no parlo de paraules molt tècniques i complicades, o de construccions gramaticals complexes. Ja sé que a vegades la gramàtica d'una llengua com la catalana, tan envaïda per una altra, es fa complexa. Jo intento ser curós amb la llengua i tractar-la amb delicadesa, però encara que repasso sempre els meus escrits al blog, a vegades els reviso l'endemà i encara he de corregir alguna errada.
Ara mateix, he agafat un escrit d'una companya i només a les quatre primeres línies ja he trobat quatre errades greus. Barbarismes, paraules amb el gènere equivocat per influència del castellà, errors al mecanografiar i frases que demostren la poca cura amb la que han estat escrites. No passa res, perquè és un document intern, excepte que em fa mal als ulls i al cor; però he vist comunicacions amb clients amb les mateixes errades o fins i tot escrivint els "perquè" com a "pq". Encara que no sigui un escrit de gran importància i en el que el més important no són les paraules sinó la informació numèrica financera o fiscal que s'hi transmet, sembla obvi que escriure d'aquesta manera no dóna precisament bona imatge. I després acabem tenint discussions estúpides sobre si certs tipus d'informes a clients s'han de fer sempre seguint el mateix format que segueixen elles perquè queda més professional que no pas cadascú els faci a la seva manera. Jo tinc tendència a presentar la informació de la manera que em sembla que serà més entenedora sense preocupar-me massa per fer-ho bonic, però finalment m'he avingut a seguir els seus formats. Ara, em sembla indignant, que ja al primer document que em van passar de mostra, a la primera línia ja hi havia un "pq"!

6 comentaris:

Noctas ha dit...

Cal escriure bé. A mi en un principi em costava molt no fer faltes. Ara procuro fixar-me més. Tot i així, em costa molt sobretot en català. Recordo quan sempre deia "Hi han" fins que una comentarista de nom Rosa, em va advertir de l'error. En fi:) un saludu

reflexions en català ha dit...

Coses de l'autoodi.

maria ha dit...

Haurien de fer l'esforç.Aqui amb nosaltres tenim gent amb el nivell C de català regalat a sota el braç i escrivint paraules que fan una escurissor als ulls...

Jaume ha dit...

Costa d'escriure bé el català per tot aquell que no llegeix massa en català, ja que l'estudi no és suficient. Els qui tenim nanos petits ho sabem, i només el nano que acaba llegint força és qui se'n surt amb l'ortografia.

Anònim ha dit...

No sé quina edat tindran elles, però si no van ser escolaritzades en català fins a cert punt és comprensible que cometin errors. Ara bé, el que fa molt de mal a la vista és veure com tanta gent que ha estudiat via immersió comet faltes importants. I no només en català, també en altres llengües. Potser és que, amb això d'Internet i els missatges curts s'ha perdut el valor d'escriure bé.

L'home del sac ha dit...

Les que jo parlo, han estat escolaritzades en català, tenen formació universitària i són catalanoparlants, en canvi escriuen amb tot de calcs del castellà i coses que diria que són causa de la poca atenció que hi posen... Potser sí que això dels missatges curts fa mal, però crec que no hauria de costar tant distingir un missatge curt enviat a un amic, d'un comunicació amb un client. Jo fins i tot els missatges curts els intento escriure sense carregar-me massa l'ortografia i posant accents, encara que sóc un cas extrem.
També m'he adonat que el fet de comunicar-se per correus electrònics fa que molta gent no consideri les formes, com si una carta a un client enviada per correu electrònic fos poc important i es pogués escriure de manera informal i amb abraviacions i signes que posaríem si l'enviéssim a un amic...