dimarts, 25 de gener de 2011

Carregar-se el sistema financer, diluir el país

El govern espanyol està disposat a controlar-ho tot i carregar-se tot allò que no pot controlar. Ara li toca el torn a les caixes.
Les caixes d’estalvi han tingut una gran importància i implantació en el sistema financer català. Van començar a canalitzar l’estalvi de molts treballadors cap a petites iniciatives productives, de manera que l’estalvi repercutia directament en inversió al territori. Després van anar funcionant cada vegada més com un banc, encara que l’obra social les continuava lligant al territori. Centres culturals i exposicions en llocs on difícilment la cultura hi arribaria, restauració de monuments, ajudes a entitats locals, etc. Hi havia i encara hi ha en molts casos, un vincle clar entre una caixa i el seu territori d’origen. És per això, que sempre les he preferit: m’he fet client de diverses caixes d’aquí i de fora (sempre buscant el meu interès i que em donessin el servei que necessitava, és clar) però mai de cap banc.
Durant els últims anys però, es van cometre moltíssims errors a remolc d’interessos polítics i econòmics. Es va voler créixer, créixer i créixer. Qualsevol caixa provincial havia d’obrir oficines a tot arreu, primant el créixer perquè sí, a la qualitat del servei que havia de donar. Es van deixar emportar per la bombolla, la font que semblava que brollaria eternament. Ara paguen la penitència.
El govern espanyol se n’aprofita per eliminar-les definitivament. Les vol convertir en bancs, obligant-les a ampliar capital, buscar nous socis, cotitzar a la borsa i ser presa fàcil dels grans bancs que les acabaran comprant i absorbint, si no és el mateix estat qui entra en el capital i les controla directament.
I s’acabarà amb les entitats financeres vinculades al territori i a l’obra social. I de pas s’elimina un poder econòmic controlat des del país, que havia funcionat prou bé. I de pas ens elimina unes institucions pròpies i ens dilueix una mica més. I els que organitzen activitats benèfiques i culturals tindran unes portes menys on anar a picar.
I tot i això, sembla que a ningú li importi massa... És la pluja fina de sempre, que ens va erosionant a poc a poc.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

TENS RAO,ES UNA MANIOBRA MOLT BEN "PARIDA",PERO....CAIXA CATALUNYA HA ESTAT MOLT MAL ADMINISTRADA.M'ESPARVERA PENSA COM ESTARA LA CAIXA DE LA DIPUTACIO...AMB TRENYINES CON LA DE LA GENERALITAT.
JUGANT AMB BCN.

reflexions en català ha dit...

I la Generalitat deixarà de controlar-les, encara que el govern digui que no.

Albert B. i R. ha dit...

Nova bufetada a les nostres competències. És que al final només podrem decidir si es pot anar a 80 epr hora i poca cosa més.
Increible ha estat el canvi d'opinió convergent: de dir que hi batallarien amb totes les seves forces a tragar-s'ho en un dia. Espectacular.

maria ha dit...

És un fàstig de govern.Però el que s'acosta tampoc és gens bo...ja no n'espero res.Primer ho de la llei Sinde i ara les caixes.Al final s'han sortit amb la seva.

L'home del sac ha dit...

Jo no entenc pas com, però en ZP se'n surt de totes... com? No ho sé, potser hi té alguna cosa a veure l'actitud col·laboracionista dels de sempre.
Com deia en López Tena, tenim quatre tipus de polítics: còmplices, o que no en saben, o no volen, o no poden.

bacus ha dit...

jo el que penso és que algú hauria d'anar a la presó a perpetuïtat i embargar-lis tots els bens seus i de la seva família més propera per cobrir 0'1% del forat que han deixat a les caixes.

Noctas ha dit...

Molt bo aquest escrit. A mi em sembla que a ningú l'importa massa perquè no tenen ni punyetrera idea del què és una caixa....saludus

L'home del sac ha dit...

Ostres Noctas, doncs no hi havia pensat en això, però potser és la conclusió més encertada a tot això... ni en saben ni volen saber.