dijous, 30 de desembre del 2010

24.490 avortaments i la frivolització del sexe

Llegeixo fa uns dies al diari, que per primer cop en molt de temps, a l’estat espanyol ha baixat el número d’avortaments anuals. Ho considero una bona notícia. Avui llegeixo que a Catalunya, l'any 2009 es van produir 24.490 avortaments, i m'esglaio. Em semblen un disbarat. Com pot ser? Vull saber quantes dones hi deu haver a Catalunya en edat fèrtil. No trobo la dada, però a partir de les dades demogràfiques de l'Idescat, faig un càlcul aproximat que em dóna 1.669.000 dones. Dividint, trobem que cada any, un 1,47% de les dones en edat fèrtil, avorta. M'esfereeix la xifra. Si suposéssim que cada una d’aquestes dones avorta només una vegada al llarg de la seva vida i que l’edat fèrtil d’una dona pot durar uns trenta anys, voldria dir que al final de la seva etapa fèrtil, un 44% de les dones han avortat un cop. Penso també que l’avortament ha de ser (o hauria de ser) un drama per una dona, i em fa pena imaginar-me el patiment d’aquestes dones. Després llegeixo però, que no és que moltes avortin, sinó que és que algunes avorten moltes vegades. Del total del 2009, el 35% eren repetidores, i algunes més d'un cop. Entenc que segurament un cert nombre d’avortaments són inevitables (sense voler entrar ara a jutjar-ho moralment), però una societat amb aquestes xifres és una societat fracassada. Aquí falla alguna cosa. I això em porta al segon tema, relacionat amb el primer. Llegeixo també al diari d’una campanya del ministeri de sanitat que vol promoure que els adolescents portin sempre un condó a sobre. Això és la màxima frivolització del sexe. Si els diem que portin sempre un condó a sobre, és perquè acceptem i fins trobem normal que avui dia els adolescents poden fotre un clau en qualsevol lloc, que en el moment que a un o una se li escalfen els baixos, pot anar-se’n al lavabo de l’institut amb un amic o amiga i fer-s’ho i després passar-se pel costat a classe com si no hagués passat res. Quins valors s’han transmès? Els mitjans de comunicació sobretot, fins i tot els públics, han transmès la imatge de que s’ha de cardar com abans millor, que per ser guai s’ha de tenir sexe, que si no ets un matat, etc... Trobo bastant patètica la imatge que es dóna de l’adolescència per exemple en moltes sèries de televisió perquè influeixen a que tots siguin així. O els pares que no transmeten valors als seus fills, o els que sí que en transmeten però després els professors els ensenyen el contrari... Deixant de banda també qualsevol judici moral, el sexe és bonic. També jo segurament em follaria moltes de les meves amigues si en tingués l’ocasió, però s’ha de saber el que un es fa, i no crec que un adolescent ho tingui massa clar. Expliquem-li les conseqüències dels seus actes i expliquem-li com s’han de fer les coses bé. No li diem que vagi sempre amb un condó a sobre, perquè llavors li estem dient que ho ha de fer, i que qualsevol ocasió és bona per fer-ho. Gairebé li estem imposant i incitant a que ho faci. Simplement que sàpiguen que si ho fan, ho han de fer bé perquè sinó pot tenir unes conseqüències molt greus, i ja està. I transmetre això hauria de començar per la pròpia família. Ha de ser la pròpia família qui et transmeti uns valors i t’ensenyi una manera de fer. A mi els meus pares mai em van parlar d’això, perquè el valor que em van transmetre és que el sexe és només entre dues persones que s’estimen i que s’han compromès de per vida. Després he arribat a la conclusió que no necessàriament ha de ser així, però m’ha fet veure el sexe d’una manera diferent a molta altra gent i m’ha fet veure que és molt més important l’amor i els sentiments que hi ha al darrere que no un simple clau. L’opció que em van transmetre els meus pares la considero totalment vàlida i crec que si uns pares volen transmetre aquesta idea als seus fills, l’estat no és ningú per anar dient a la canalla que portin un condó a sobre perquè qualsevol moment és bo per fer-ho. Sembla que per la societat actual, està descartada la possibilitat de transmetre aquests valors, i que l’únic que és vàlid és que a qualsevol nena de tretze o catorze anys, la seva mare li ha de donar un condó i dir-li que el porti sempre a sobre... sense importar-li que qualsevol depravat penetri la seva filla.

2 comentaris:

maria ha dit...

Molt ben dit!
35% de dones avorten més d'un cop?Ostres!Aqui si que hi ha alguna cosa que falla.Tot i que amb aquesta estadística en seria un bon complement el tema del sida i quants es protegeixen i quants passen de tot.
molt bon post.

Jaume ha dit...

Fa poc vauig llegir un escrit de l'Anna Grau a la contra de l'ARA que en parlava. L'avortament és un gran fracàs, i qui no ho reconegui és curt de gambals. I no m'extenc parlant de les excepcions perquè és evident que n'hi ha, però sense oblidar que són excepcions. Celebro el teu escrit