dimarts, 28 de desembre de 2010

El Papa ja s'ha oblidat del català, tan bé que el parlava...

El dia de Nadal, tot esmorzant (encara que ja era una mica tard), em vaig mirar el tros final d'una missa que retransmetien a la 2 des de Jerusalem. Després feien la benedicció i felicitació nadalenca del Papa. No és tampoc que hi tingués un especial interès, però em vaig quedar mirant-ho. Aquest any, el Papa va visitar Barcelona on va llegir en un perfecte català, i a més, diuen que ha utilitzat la imatge de la Sagrada Família en les seves felicitacions, així que tenia la vaga esperança de que també utilitzaria el català. Ja veia que no, perquè segurament si tingués previst de fer-ho, s'hauria anunciat amb anterioritat, però una vaga esparança de sorpresa la tenia. Van anar passant llengües i llengües, parlades per tot el món, però també de molt i molt minoritàries i gairebé mortes. Que si el luxemburguès, el maltès, el gaèlic irlandès, i fins i tot l'arameu!, però del català ni rastre... Un any més, el català no existeix, tot i que ell mateix ha pogut comprovar que és una llengua ben via i utilitzada en la litúrgia.
No utilitzaré això per criticar al Papa, però és una constatació més, de que generalment, si no tens un estat, no existeixes. Ja pots tenir com a llengua oficial una llengua gairebé morta com l'irlandès, que si és oficial d'un estat, existeix. Si no tens estat, no ets ningú, i és la crua realitat...

2 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Això que va comprovar que era una llengua viva, no crec que s'assabentés gaire del que passava al seu voltant. Per mi que molts cops llegeix i ni tan sols sap què està dient.
En fi, que sense estat no anem enlloc.

maria ha dit...

Sí,sempre arribem arribem al mateix raonament...és una porqueria.És com estar atrapada dins d'un lloc on no t'agrada ser.Vull el meu país.