dimarts, 2 de novembre de 2010

Em balla el cap

Avui és un d'aquells dies en que tot és boira al meu voltant, en tots els camps, miri cap on miri, i no veig gens clar cap on he de tirar.
Ahir vaig anar amb una amiga al cine i la veritat és que jo solet em vaig posar bastant tonto. Cada cop m'agrada més: em dóna bones vibracions i la trobo molt guapa. Tenia unes ganes de menjar-me-la a petons que amb prou feines em podia aguantar. Per l'altre costat, sé que no m'he d'enamorar. No tenim absolutament res en comú, ni interessos, aficions ni res. Crec que seria una relació buida que petaria per tot arreu. No portem els mateixos camins i quan s'acabés la passió no sé si en quedaria res. Però tot i això no ho veig clar i en tinc ganes. El més greu és que fa més d'un any va ser ella qui m'ho va proposar, i li vaig dir que no sense ni dubtar-ho. Veia clar que no érem compatibles i ella mateixa va reconèixer que també veia que hi hauria coses que no funcionarien. Ara també ho veig, però potser és que sento més necessitat de ser estimat i de donar amor, i per això dubto tant.
Per altra banda, hi ha l'altra amiga, la que fa molt que n'estic enamorat però que només em veu com un bon amic. Sempre acabem dient-nos coses boniques i ajudant-nos l'un a l'altre quan ens necessitem, però crec que ni es planteja que la cosa pugui anar a més, tot i saber de la meva predisposició, encara que fa molt que no li recordo.
I a sobre, m'he creuat pel carrer amb una tia que em va trencar el cor.
No sé que em passa, que últimament tinc moltes ganes d'abraçar una dona i dir-li que l'estimo, i sentir-la només a ella i no pensar en res més. Amb qui vull no puc, amb qui potser puc no sé si vull...
I per acabar-ho d'adobar el cap no para d'atabalar-me per xuminades. I la companya desagradable que la torno a tenir aquí al costat. I a Infojobs no hi trobo res de bo.
Em balla el cap. Necessito tornar a marxar de vacances.
Com dirien els Amics de les arts: "Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc".

6 comentaris:

kika ha dit...

ai! l'amor! deus tenir un cupido revolotejant pel teu voltant!!! :-)

Albert B. i R. ha dit...

Quin embolic més gros! Al teu lloc, sincerament, no sabria ben bé què fer. Diuen que, a vegades, en aquests temes és bo deixar-se portar i no pensar gaire en el que vindrà en el futur. Per què no fer-ho?

maria ha dit...

No hi pensis massa i llença-t'hi.
(A mi no em funcionen aquestes teories,però a tu potser t'anirà bé...)

L'home del sac ha dit...

Moltes vegades penso que és millor no pensar en el futur, però mai ho aconsegueixo fer, ni en això ni en altres coses: sempre penso en les conseqüències que tindrà el que faci, a vegades fins i tot imaginant-me-les més greus del que després realment són... Em fa tanta por cagar-la...

maria ha dit...

Però si no ens equivoquem com en vols aprendre?El no per resposta ja el tens...clic!M'has encès una bombeta per fer un post.Ànims!A més a més potser ella està esperant que facis el primer pas.Ja saps que som molt indecises.Oh que romàntic!Em sembla que no sóc jo aquesta.jejejej.

Noctas ha dit...

Company, la trobaràs., ja ho veuràs. I és la cosa més bonica que hi ha en aquesta vida., no hi ha res comparable a l'amor per una dona... saludus:)