dilluns, 15 de novembre de 2010

Iniciativa (i uns quants noms més)

D’aquest partit, el que em costa més d’entendre que tingui tanta representació. Entenc que de frikis n’hi ha, però tants? Em costa també d’entendre exactament què és el que volen. És cert, que mirat fredament poden semblar guais i a agradar a cert jove somiador i rebel. Veient però el que són realment, un no entèn d’on treuen els vots. Aquesta obsessió malaltissa que tenen amb el que ells anomenen dreta, que és qualsevol cosa que no els agradi. Aquest acarnissament contra CiU, contra l’Església, contra el progrès, contra tot en definitiva. Tant de parlar de polítiques socials sense saber ni el que són, només perquè així poden dir que són d’esquerres de debò. Aquest comunisme, que s’ha reconvertit en una cosa que ja no té res a veure, i fins ha robat sigles per poder presentar-se com a ecologistes. Diuen coses sense saber les conseqüències del que diuen. Els agradaria viure en un món verd, sense fum per enlloc, però després arribar a casa i engegar tots els aparells elèctrics i que no els falti cap comoditat. S’oposen a infraestructures bàsiques com el quart cinturó, sense proposar alternatives, potser només perquè ells no han de fer cada dia una hora de cua per anar a treballar; potser perquè no treballen. De la seva gestió se’n recordarà l’estúpida prohibició de la limitació d’entrar a Barcelona a 80 km/h, encara que sigui un diumenge a les deu del matí i no hi hagi cap cotxe més circulant.
Per sort, ens els traiem de sobre, almenys del govern. Els sentirem a l’oposició criticant qualsevol cosa que faci CiU, que bàsicament és el que ja han vingut fent des de sempre. Bon viatge.

3 comentaris:

maria ha dit...

No m'agraden. I es nota ben bé,que amb l'actual govern els càrrecs els hi han anat grossos.De fet és normal,van passar de la pipa de la pau a la conselleria d'interior.Quin salt més brusc.

Albert B. i R. ha dit...

Dels del tripartit, tot i que són els que més ridículs han sumat, són els que menys baixaran. És increible.

Miquel ha dit...

Sempre que poden tornen a referir-se al conflicte d'esquerres i dretes, en contra de les tendències actuals d'entendre la política com un escenari molt més complex. Saben que si la gent passa d'identificar-se amb la lluita de classes (és qüestió de temps) ho tenen tot perdut.