divendres, 19 de novembre de 2010

Reagrupament: la joguina trencada

Van néixer com una associació que tenia per objectiu que en aquestes eleccions s'hi presentés una candidatura unitària i transversal per proclamar la independència des del Parlament i regenerar la política. Van enlluernar a molta gent, entre ells jo, que a començaments d'any fins em plantejava d'apuntar-m'hi.
Ara mateix són una paròdia grollera d'allò que podrien haver estat. Primer va arribar l'atac de follia del doctor al "dia dels ganivets llargs". Em van fer passar vergonya: jo que havia parlat bé de l'associació i d'en Carretero a molta gent, ara em demanaven explicacions pel ridícul que estaven fent. L'home que ens havia d'alliberar, abandonava a la primera que algú el contrariava. Va tornar, i va fer la purga, no de dissidents, que crec que ni tan sols n'hi havia, sinó simplement als que no deien Amén a tot i tenien diferències. Després s'ho va anar carregant tot: els estatuts de l'associació, la unitat, la transversalitat, la regeneració, les llistes obertes i qualsevol lògica. Absolutament tot fins convertir l'associació en una secta d'adoradors. I mentrestant la gent que anava marxant. I en Laporta, que havia de ser el cap de cartell, suposo que es va espantar i es va montar la paradeta pel seu compte, tot dient si voleu venir ja vindreu. Però no, el que simplement era una associació, llavors ja era un partit amb els pitjors vicis dels partits, incapaç de renunciar a res, amb afany de controlar-ho tot i col·locar els seus noms a les llistes per damunt de qualsevol elecció democràtica, tot i saber que les seves opcions d'èxit són inexistents.
En queden quatre i el gat, però amb vocació de màrtirs. Volen ser els últims de Filipines i morir amb les botes posades. No baixaran del burro. Crec que no hi pot haver res més frustrant que esforçar-te i gastar-te diners en una campanya que saps que no va enlloc i que ningú t'escolta. Van tenir l'oportunitat de ser una part important de la coalició Solidaritat, però han preferit l'immolació. Una llàstima el mal que han fet a l'independentisme. I una llàstima perquè en Carles Móra, número dos per Barcelona, és dels polítics que més he fruït escoltant-lo i m'encantaria veure'l fent discursos al Parlament. Fins i tot al foll del doctor seria interessant veure'l per allà, però ell ho ha volgut així.
Si volen fer per fi una cosa útil pel país, que es retirin.

11 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

M'hi vaig il·lusionar tant que no només hi vaig entrar, sinó que vaig ser secretari del Districte durant un temps.
Recordo que durant la primera Assemblea l'ambient i els ànims eren impressionats. Teníem una força immensa. Però tot se'n va anar a fer punyetes a partir de gener. Mica en mica, es va anar degradant i finalment ha quedat el que és ara.
Si s'haguessin fet bé les coses, Solidaritat avui no existiria i molt probablement el Laporta ahgués acceptat ser cap de llista. Una llàstima, perquè ha estat una grna oportunitat perduda per l'independentisme.

Dies de fúria ha dit...

Gran article, company! És tal com ho expliques i analitzes.

Anònim ha dit...

Postser que esperem una setmana a veure que passa.
Quanta pressa a "matar" als companys de viatge. No us equivoqueu d'enemic?

L'home del sac ha dit...

Anònim, no és pas voler matar a ningú. És veure que s'han fet les coses fatal i constatar-ho.
I no són pas l'enemic, però de la manera que van n0 s'hi pot confiar. Si treuen vint diputats no em sabrà pas greu, al contrari, comparats amb els altres els prefereixo a ells, però tal com han fet les coses és gairebé impossible que entrin.

Lluís Domènech i Montané ha dit...

A quina degradació política haurem arribat que fins i tot un partit extraparlamentari com SI busca el maleït "vot útil"... És que se us veu el llautó: Reagrupament ja no és el que era, Reagrupament no val res, no entrarà al Parlament... Per fer campanyes en negatiu ja tenim el PSC, per favor...

GOS GÀNGUIL ha dit...

Clavada company!! Ras i curt, una autèntica llàstima pel país. Si els hi queda un mínim de dignitat haurien de retirar-se.....

Josep (sl) ha dit...

Es una llàstima pel país. Però crec que tampoc és la correcta la miop visió estratègica que estan tenint el doctor Carretero i seus els seguidors aquesta campanya electoral.

El leninista: "Com pitjor millor" em sembla totalment forassenyat i letal pel país.
Quan va dir que aspirava que fos decisiu per obligar a formar la sociovergència em vaig ficar les mans al cap.

PD: Records de na Txelo.

Noctas ha dit...

Gran Home del Sac...un retrat bestial! Abraç crack1

reflexions en català ha dit...

I encara suret l'amo a dir que el 28-N serà un plebiscit. Quan baixi del núvol deixarà tirada la bona gent que encara hi ha a RCat, que n'hi ha.

Miquel ha dit...

Molt bon anàlisi de l'auge i davallda del partit del doctor. Sort que tenim alternitves.

Anònim ha dit...

Quanta raó!