dijous, 4 de novembre de 2010

Eleccions 2010: els candidats

Avorrit, deprimit i mort de fàstic com estic a la feina, amb una persona al costat que no dubtaria en clavar-me un gavinet si li calgués, he entrat al DOGC per mirar totes les llistes que es presenten a les eleccions i he pensat en que podria intentar fer un article dels principals partits. Avui però, començaré pels “altres”. El que més m’ha sorprès és veure la gran quantitat de llistes que s’hi presenten. Deixant de banda els que tenen representació i els que tenen alguna esperança en tenir-ne, hi ha de tot, des de fatxes fatxes, fins a fatxes que van d’internacionalistes i solidaris, comunistes en totes les seves subespècies, frikis i juantxis, sobiranistes per dividir encara una mica més, pagesos, pirates, etc. Evidentment no em plantejo pas votar per cap d’aquests partits, però per curiositat hi he donat una bona repassada en busca de coneguts a les llistes. De persona coneguda de debò, en totes les llistes que es presenten, que ara mateix m’hi podria posar en contacte perquè tinc el seu mòbil a l’agenda, n’he trobat només una, en un partit d’aquests minúsculs que no entraran mai al Parlament i millor que sigui així. Hi ha també un altre conegut a les llistes de Reagrupament, en un lloc molt discret, que tot i no tenir-hi tant de contacte, ens saludem i parlem quan ens trobem. Un altre conegut també és l’alcalde del poble, en un lloc poc lluït a les llistes de CiU. A les llistes de Solidaritat, hi he trobat persones de les que en tinc bones referències per tenir bons amics en comú, però que directament no hi tinc relació.
Un cop he repassat les llistes, d’aquests partits petits no n’hi he trobat cap que em faci el pes, més aviat el contrari. Potser com a molt, en cas de que no pogués votar ningú més, votaria als pirates: he mirat el seu programa i hi tenen coses prou interessants, però no prou prioritàries com per donar-los el vot.
A banda de tots els publicats al DOGC, hi ha el candidat que sembla que guanyarà: l’abstenció. Mai ho he entès això d’abstenir-se; per mi seria la última de les opcions. Per malament que estiguin les coses, som part de la societat i hi hem de participar almenys amb una cosa tan bàsica com posar la papereta a l’urna de tant en tant. A partir de demà aniré parlant de les altres opcions, per ordre de preferència, si hi ha ganes i temps.

5 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

L'abstenció és l'expressió de la desídia. A molta gent li és del tot indiferent la política, per molt que afecti al seu dia a dia diari els decisions que s'hi prenguin. És una pena. Després surten els polítics que surten.

Anònim ha dit...

Bon dia,
No nomes de la desidia sino també de l'ignorancia. La gent no es prou conscient de com un mal governant afecta als seus diners. Podem parlar directament de la nomina on aquest any s'han apujat les retencions, i no et dic res si ets funcionari i te l'han avaixat directament,... o no et dic res si has anat a parar a l'atur. També en l'educació de la gent que et troves pels carrers o a la feina i has de relacionar-te. Em podria extendre molt però al final tot-hon te el que es mereix. Si no vas a votar, no et queixis.

Josep (sl) ha dit...

Tot i que el millor argument contra la democràcia moderna seria demanar que fessin eleccions al plato de "Diario de...".

Les eleccions són la millor manera de escollir els governants. Perquè tots els altres sistemes o són pitjors o inaplicables en societats complexes.

De fet el millor control de la tasca de Govern és poder fer fora un mal Govern.

La abstenció es una mostra de conformis-me ja t'està bé, però no hi combregués (en sentit ampli o concret de l'elecció feta), per això no participes.

Anònim: Tu te'ns el mecanisme del vot de castig.

maria ha dit...

No s'hi val abstenir-se.Almenys la gent no ho hauria de fer.Això si que està bé!tothom n'hauria d'aprende per poder escollir el que hem de votar.Te n'has adonat que hi ha els pensionistes en acció?^-^jejeje
M'han fet gràcia.

L'home del sac ha dit...

A mi em dóna la sensació que del que heu dit, més que conformisme, és desidia i pasotisme bàsicament. Simplement és un deure que tenim els ciutadans molt de tant en tant, només cal reflexionar una mica i elegir, però és clar, per això també s'ha de saber mínimament qui es presenta, qui ha estat governant durant els últims anys i com ho han fet, i em penso que hi ha gent que d'això no en sap pràcticament res. És un fracàs de la societat que la gent no es preocupi absolutament per res i passi de tot. Després, veient l'audiència que tenen programes com el de la Belén Esteban, s'entèn tot. Potser millor i tot que molta d'aquesta gent no vagi a votar, perquè encara ens la trobaríem a ella de presidenta, i posats a triar, em quedo amb el Monty. Ves que a aquests de Tele5 no se'ls acabi passant pel cap de presentar-nos-la a les eleccions algun cop, seria ja el súmmum de la telerealitat i de vots en podria treure. A les espanyoles no s'hi atrevirien, perquè per ells són serioses i rebrien molta pressió dels dos grans partits estatals, però a les catalanes potser encara s'hi atrevirien: portar-nos la merda cap aquí no els sabria gaire greu.


Maria, he vist els pensionistes. A Israel en les penúltimes eleccions s'hi va presentar un partit de jubilats amb un notable èxit. Deien que més que jubilats que es queixaven de les baixes pensions, havien atret molt de vot protesta i de simpatia de joves que veien com l'economia empitjorava i veien que quan ells fossin vells ja no en cobrarien de pensió.