diumenge, 17 d’octubre del 2010

Vergonya, cavallers, vergonya.

Tinc la sensació que amb en Joan Laporta s'està produint un dels casos de persecució política i personal més vergonyosos i miserables de la nostra història recent. Potser comparable a la persecució del President Pujol pel cas Banca Catalana. Tothom, absolutament tothom, li ha donat l'esquena i tots els mitjans l'ataquen sense pietat. És veritat que van ser els socis els qui van votar sí (per estret marge), però ja feia hores que s'estava manipulant tot per fer que coses bastant insignificants semblessin grans malversacions.
El que vull en aquest escrit, però, és parlar de números, que crec que és una cosa de la que n'entenc bastant.
Veig que segurament no tenen raó ni uns ni altres, però en la reformulació d'en Rossell hi veig una mala fe impressionant. En Sala Martín s'equivoca en frivolitzar sobre la comptabilitat i els auditors, perquè normalment hi ha normes clares que indiquen com s'ha de comptabilitzar cada cosa, encara que és veritat que poden sorgir divergències i diferents interpretacions. La major part de les diferències entre els comptes d'uns i d'altres, són coses que si no són ingressos ara, ho seran durant els pròxims anys. Això no seria cap greu problema si els gestors fossin els mateixos, el problema ve quan per la gestió d'uns, els ingressos se'ls emportaran uns altres. L'informe dels comptes d'en Laporta tenia unes excepcions (que vol dir que l'auditor considera que alguna cosa s'hauria d'haver comptabilitzat d'una altra manera) i unes incerteses (l'auditor considera que no es pot quantificar l'impacte que algun afer pot tenir en el futur sobre la comptabilitat). Sobre la major part d'aquestes excepcions, en Sala Martín considera que són discrepàncies i que ell té raó. És dubtós, i segurament l'auditor diu el que diu perquè ho té molt clar, però també és veritat que moltes d'aquestes excepcions fan que alguns ingressos es posin als comptes de l'any següent i no deuen voler que en Sandro se'ls emporti simplement per una interpretació de la normativa.
A banda d'això, el que és realment important ara, és el còmput global, ja que la responsabilitat que se li reclama no es pot reclamar per les pèrdues d'un any, sinó de tot el seu mandat i és aquí on comença la mala fe. Suposem que acceptem els comptes de l'exercici anterior amb les excepcions de l'auditor. Doncs ens trobem amb que l'exercici té pèrdues, però tota la era Laporta presenta beneficis. Com ho fem doncs per poder-li carregar el mort:
1. Quantifiquem les incerteses de l'auditor. Se li atribueixen 53 milions de pèrdues, per unes coses que l'auditor diu que no poden quantificar. Tot i així, el total queda positiu.
2. Se li atribueixen totes les pèrdues de l'últim any d'en Gaspart, que va presidir en Laporta durant els últims dies. Moltes d'aquestes pèrdues, sí que és cert que van ser comptabilitzades per la junta d'en Laporta (amb en Rossel inclòs), a causa de que hi havia molts jugadors amb un valor comptable que realment després es van haver de vendre per molt menys, per tant es va haver de deteriorar el valor d'aquests jugadors (recordem que l'etapa d'en Gaspart no va ser precisament bona en quant a èxits i fitxatges de jugadors).
A partir d'aquí, que cadascú pensi el que vulgui. Veig tres coses a destacar:
1. Les pèrdues de l'últim any d'en Gaspart, encara que les firmi en Laporta, de qui són? De qui va fitxar uns jugadors a un preu molt superior al que realment tenien, o de qui els va haver de vendre per sota del seu valor comptable? (És un cas similar al que ha passat ara amb Henry)
2. Les pèrdues de l'últim exercici d'en Laporta de qui són? Algunes està clar que han de ser seves, però i les quantificacions d'incerteses que ha fet la nova junta? Els comptes els ha firmat la nova junta, no en Laporta...
3. A la primera junta d'en Laporta, en Sandro també hi era. Se li poden exigir també responsabilitats?
Conclusió final: que mai res ni blanc ni negre, però s'han utilitzat totes les possibilitats per enfonsar en Laporta. A mi que m'ho expliquin, però si això no és mala fe i utilitzar el Barça amb finalitats de revenges personals i qui sap si polítiques... El món està ple de contrastos, i em penso que després d'un dels millors presidents de la història del Barça, en vindrà el pitjor. De moment, em penso que sens dubte, ja s'ha guanyat ser-ho.

PD: Afegeixo aquest vídeo, que és la primera prova de les mentides d'en Rossell:

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Estem davant d'un cas d'evident linxament contra una persona amb la finalitat d'aturar la seva carrera política. Això està pactat des de la trobada dels Mas, Brufau, Lacalle, Cuní, Nin, Calzada i companyia a la casa del Rosell a la Cerdanya. Estan executant el que van pactar llavors.

maria ha dit...

Ostres un post boníssim!Estic completament d'acord amb el que dius.Sempre he pensat que quan un 51%diu si i un 49% diu no,no ens podem prendre a la lleugera el si i deixar de banda tots aquests votants restants.
Com és que Rosell li té tan d'odi?

P.D:Una trobada a la Cerdanya?Pot ser que ens ho amplïis Albert, no la coneixia aquesta informació.Siusplau!

kika ha dit...

cada vegada veig més clar que el laporta té moltes possibilitats. els fa tanta por a tots!

Jordi ha dit...

Un article amb molta equanimitat.
I no dubtis sobre les intencions polítiques:
Aquí tens qui hi ha darrera del que va passar dissabte:
http://img155.imageshack.us/img155/4503/sandruscu.jpg
L'únic problema és que aquests volien dilapidar Laporta pel 90 % de l'assemblea i fou pel 38 %.
Laporta, dins el Barça, no està sol i aviat es veurà.

L'home del sac ha dit...

Perquè ho vegeu més clar, la foto de la trobada i l'àudio en que en Rossell nega que s'hagi celebrat. La primera prova de les seves mentides:

http://www.youtube.com/watch?v=FeddjAe_OTc&feature=player_embedded

maria ha dit...

Te'l copio amb el teu permís.

Noctas ha dit...

La Sandra i els seus tres minuts...és un insult a la inteligència l'espectacle que dona la Sandra. I pensar que aquesta gent triomfa..és lamentable!

Anònim ha dit...

Penso que en Rossell, la Junta i l'Assamblea s'equivoquen perquè remenar aquesta merda durant els anys que durarà el procés només desestabilitzarà l'equip. Ara bé, els comptes han de ser clars.

Sobre la persecució política no hi estic d'acord, Laporta com Carretero, s'han encarregat ells solets de cavar-se el sot. Són partits sense programa i sense ideologia definida, incapaços d'arribar a un acord de grandesa i d'unitat i amb uns objectius pels que no marquen ni estratègia, ni terminis, ni aliances. Potser m'equivoco, però al darrera només hi ha fum, i per això no cal sotmetre'ls a cap atac polític. La demostració és la poca preocupació que generen a Madrid.

L'home del sac ha dit...

Difonem aquest vídeo i a veure si s'aconsegueix que algú doni explicacions. O va mentir, o hi ha alguna cosa que no quadra... crec que mereix una explicació...

Evocacions ha dit...

Fa temps que al Laporta no se'l perdona el declarar-se independentista. D'aquí el linxament. Ha gastat molt, però ha posat diners al camp i em sortit de la era dels perdedors i patidors per a gaudir de l'esport.

Miquel ha dit...

El vertaders beneficis de l'era Laporta no es veuran reflectits a curt termini sinó amb el pas dels anys. Quan observem el mandat de Laporta d'aquí temps ens adonarem que no només vam guanyar títols si no que vam canviar la nostra mentalitat i la manera d'entendre el nostre equip.

Que ara el vulguin condemnar és normal perquè representa una amenaça evident per l'establishment que encapçala Rosell amb el Grup Godó a darrere, però el temps és l'únic que treu i dona la raó.