dimecres, 20 d’octubre de 2010

Puteria

Tres de les meves companyes de feina acostumen a sortir juntes a fer el cafè. Dues d'elles però, sembla que s'entenen molt bé i passen bastant de l'altra.
Avui, mentre aquesta tercera estava al despatx del cap parlant amb ell, una de les altres, la que jo suporto menys, li ha dit a l'altre: "anem a fer un cafè?" i les dues han agafat i han marxat, tot deixant a la que estava parlant amb el cap. Sabien que segurament en menys de cinc minuts ja hauria sortit i que segur que hauria volgut anar amb elles a esmorzar, però no l'han esperat. És més, diria que han aprofitat el moment en que no hi era, per marxar sense ella.
A mi m'ha semblat una falta d'educació i respecte impressionant. No és el primer cop que veig una cosa així per part seva. Em repugna aquesta actitud tan típica de moltes dones, de fer grupets i putejar-se entre elles. Aquesta supèrbia de marxar deixant-se'n una altra, tot volent dir "per nantros no ets ningú". Aquests sempre mirar amb cara de superioritat, aquests comentaris punyents, aquest trobar-ho sempre tot malament i ser tan cap-quadrat de no acceptar res més que la pròpia visió.
Com més veig tot això, més m'aïllo de tothom i més vaig a la meva... Be water my friend...

11 comentaris:

marc ha dit...

Ai, jo estic envoltat de dones com aquestes, i a fe que m'aïllo treballant més del que convindria, hehe.

kika ha dit...

he, he, reconec que això a vegades passa. però em fa gràcia que et posis amb les dones quan jo sempre em poso amb els homes :-)

L'home del sac ha dit...

No és que em posi amb les dones perquè sí... en aquest cas les persones en qui he observat aquest comportament són dones... però no és una crítica a les dones en general.
Parlant de dones, tinc ganes de fer un escrit parlant-ne...

sànset i utnoa ha dit...

Doncs amb companys com aquests, millor anar sol. Així, almenys t'evites haver de posar-te l'armilla antibales...

*Sànset*

Noctas ha dit...

Be water crack., però quanta raó tens!

maria ha dit...

Hi ha dones que poden ser molt cruels,però també hi ha senyors que ho són.Uns dels meus companys de feina no s'ho pensarien dues vegades en trepitjar-nos,si amb això poden escalar.

Si mostres una mica de simpatia a la teva companya solitària també estarà contenta^-^...

Albert B. i R. ha dit...

Val més sol que mal acompanyat. Encara li han fet un favor a la noia que comentes.

Miquel ha dit...

Elles ja poden anar fent mentre l'altra es guanya la simpatia del cap. Pel que veig aquests éssers són molt comuns dins la fauna laboral.

Josep (sl) ha dit...

Sempre passa. En tot grup de treball es subdivideix en grupets.

Cesc ha dit...

Estan de bon veure? Si ho estan segur que es fa més fàcil aguantar-les. Dius que optes per aïllar-te. No crec que sigui una bona solució. Crec que el més adient és fer el contrari. Anar a la teva però sempre mantenint bona relació amb tothom. Mai se sap quan els pots necessitar.

I sí, conducta típica de dona.

L'home del sac ha dit...

Que m'aïlli no vol dir que no continuï fent bona cara a tothom i sent amable amb tothom, però prefereixo mantenir-me al marge de les seves converses i estupideses...