dijous, 30 de setembre de 2010

I si l'estratègia d'en Mas és la bona?

Les enquestes que han sortit durant els darrers dies m'han fet pensar bastant, no només pel resultat que preveuen per les eleccions, sinó per totes les altres dades que se'n desprenen.
L'altre dia deia que el català mig (cas que existís una cosa així) seria de CiU, i aquestes enquestes no fan més que confirmar-ho. CiU ara mateix ocupa la centralitat política i es van movent amb ella.
Les enquestes donen tota la raó al discurs d'en Mas: la independència és desitjable i ens hi anem acostant, però no és el moment. Ara mateix, potser fins i tot es podria guanyar un referèndum si es fes, però no sembla que sigui prioritari fer-lo. En canvi, sí que hi ha un gran consens en que un concert econòmic és necessari, fins i tot entre molts dels votants de partits espanyolistes (tots en el cas de Ciutadans, segons el Racòmetre, així com la meitat estarien a favor de la independència). Novament les enquestes beneeixen l'estratègia convergent. És més, si la tendència que marquen les enquestes és certa, fins i tot seria desitjable deixar la independència per més endavant: en la franja dels 18 als 25 anys, el suport és del 75%. Si les coses continuen així, d'aquí deu anys tindrem un suport bastant majoritari que ens donaria moltes garanties d'èxit. I això em fa pensar... potser l'estratègia d'en Mas és bona? Aquí em topo amb la realitat, perquè el concert econòmic és clarament impossible dins de l'estat espanyol, més que res perquè no ho permetrien mai. Però en Mas no és ruc, i ja li van escaldar el cul una vegada... Què farà quan li diguin que no? No en tinc ni idea, però potser demanar el concert no és l'objectiu, sinó només una estació en el camí, un pas que creuen que cal fer, tingui èxit o no. Ja ho veurem.
Ara, tinc clar que sigui aquesta estratègia la bona o no, els que volem més no l'hem de votar; seria estúpid fer-ho, si no ens conformem amb això. És més, votant altres opcions, podem accelerar el procès i contribuir en anar movent el centre (i CiU amb ell) cap a la direcció que ens interessa. Si ningú estira el centre no es mou. Ara mateix CiU és un partit perquè el voti la meva mare i la meva àvia, i per això mateix és molt important que hi sigui, però els qui apostem decididament per la independència no ens hem de deixar enganyar. Necessitem un centre molt cohesionat amb altres forces noves, dinàmiques i il·lusionades que el vagin movent.

6 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Comparteixo aquest anàlisi. És imprescindible que una força marcadament independentista estiri CiU (sobretot CDC) o tornarem als 23 anys de pujolisme i "peix al cove".
Això del concert econòmic no s'ho creuen ni ells. Saben que és impossible. I tan de bo sigui un pas intermedi cap a la independència! Però hi ha el gran risc que no sigui una forma de marejar la perdiu 4 anys més. 4 anys que serien anys perduts.

maria ha dit...

Que us haig de dir^-^...estic tan d'acord amb el que dieu.I també,per primera vegada,estic tan convençuda per qui m'haig de decantar.Catalunya independent!

Andreu ha dit...

Cadascú és lliure de votar el que vulgui, i d'equivocar-se també.

Votar amb el cap, el cervell, i els sentiments: sense el cap ni el cervell, o sens res de res.

El que sí crec que s'equivoquen tots i totes les profetes, aficionats i poc enccertats, que teoritzen, des del'exterior, el que cal fer amb CDC. No l'han encertat ni una. Ni psociates, ni comunistes postGuti, ni Carod, ni Puigcercos, ni Carretero ni els de la Soli. I es tornen a equivocar els qui proclamen que a futur es podrà condicionar el rumb i la velocitat del transatlàntic, primera força catalana, destacadament,amb un patí de vela, o amb un vaixell petit.

A la mar això no va aixi. I a la terra catalana tampoc. No són prou 8 eleccions catalanes guanyades per CiU, i aviat la 9ena., esa dir, totes totes, com per a reconèixer que algunes coses fan bé, que la majoria de la població, tot i passant generacionsl, els hi dona democràtcament la majoria electoral catalana?

Condicionats, res de res. Qui es vulgui apuntar a pujar al transatlàntic que pugui, i el qui vulgui anar enrera, si pot seguir-o, que ho intenti. I pel davant, impssible. Els transatlàntics van més depresa que els vaixells petits esportius.

Sense cap condicionament extern. Cap. Ni un. Es aixi. Agradi o no.
Però es la realitat.

Cordialment,
Andreu

Josep (sl) ha dit...

J no comparteixo les conclusions de l'article. Tot i que si entenc els vostres motius. I respecto el vostre vot. Però jo estic amb l'Andreu.
El vot és pot fer amb el cor i els sentiment, però si el què es volen són resultats calen cap i cervell.

Crec què CiU esta enfocant la campanya a fer una OPA, sobretot, als votants catalanistes del PSC i en menor mesura als de ERC.

Per tant opta per atreure cap al catalanisme gent que votaria d'altra manera opcions sucursalistes. En tot cas l'analisi és també perquè gent com Sobreques, Ramoneda o Mascarell com a referents d'aquest catalanisme dins del PSC no han estat atretes per ERC.

En la línia de l'Andreu: Primer crec que no cal cap força "que estiri". Si vols que alguna cosa es mogui dins ho has de moure des de dins. Si vols empenyer un cotxe des de fora no podràs a no ser que hagis entrat i tret el fre de ma. I en Mas es qui des de dins ha tret el fre de ma i agafa el volant.

En termes polítics CiU es qui fa frontera amb totes les opcions, es la força central i qui pot atreure els suports externs necessaris a nivell internacional per dur a bon port a Catalunya.

ERC avui no pot treure pit per el moviments de CiU en el camp nacional, perquè ha empès en sentit contrari i de reeixir ens hauria tornat políticament en unes Balears o pitjor un País Valencià (políticament).
RCAT i Soli. certament poden arribar a tenir un pes electoral relatiu. Però avui sols serien un C's de sentit invers i no poden generar majories i no tenen prou potència per a moure a CiU, ni dur en la pròxima legislatura cap enlloc per si sols (a no ser que CiU tregui el fre de mà).

L'home del sac ha dit...

Albert, ho veig com tu. Em fa por que si tenen majoria absoluta, el que voldran és adormir al tema i així poder gestionar amb calma l'autonomia... Hi ha d'haver qui no abaixi la guàrdia i digui clar tot el que perdem pel fet de no fer el pas.

Maria, jo també tinc bastant clar per qui decantar-me, i em penso que és el mateix que tu. He de dir que tampoc hi ha ningú que em generi una confiança absoluta, però crec que és la millor opció i el vot més útil.


Andreu, no és que volguem moure CDC, volem moure el centre de gravetat i CDC ja es mourà amb ell.
I és mentida que hagi guanyat vuit eleccions seguides. Les dues en que es presentà en Maragall, el PSC tragué més vots, la única diferència és que en una no pogué governar i en l'altra sí. Trobo que va ser just el canvi i que el candidat del partit més votat tingués l'opció d'encapçalar un govern.

Josep, sí que tens raó en que CiU és molt important per atreure votants d'altres partits sucursalistes, així com mantenir el vot de gent molt catalana però que no votaria una ERC i difícilment un partit que només portés la independència entre els seus principis, però això no vol dir que els que tenim clar que volem anar més enllà, i en això t'hi incloc a tu, els haguem de votar.
Hem vist com CDC s'ha mogut sempre seguint el centre de gravetat de la societat. Des de dins difícilment es mourà aquest centre. No ha estat precisament CiU, sinó la societat en general (amb la participació de bases de CiU, sens dubte) qui ha posat la independència al centre del debat, i això fa que CiU es mogui. Una manera d'ajudar a que es mogui, és que tingui altres opcions prenent-li els vots dels qui ho tenen més clar. Quan CiU faci un pas important pel país, aquests suports suposo que els tindrà al parlament, però necessitem que estiguin allí perquè no es mati el tema i tornem als temps de l'això no toca.

maria ha dit...

Felicitats acaba d'encertar i emportar-se el premi sorpresa^-^!