dimarts, 21 de setembre de 2010

Treballar (II)

Fa molts dies que no actualitzo i és perquè realment he tingut molta feina i no m'he pogut distreure. Va, ho admeto: també és cert que he estat molts dies fora de l'oficina, en un lloc on no tenia accès a la xarxa; però això no treu que de feina en tenia molta i no em podia distreure. I tampoc treu que he acabat fastiguejat del tot. A vegades, tenir una mica més de feina del normal pot ser fins i tot bo, si és alguna feina nova i diferent que et pugui estimular una mica i motivar. Però quan és la mateixa merda de sempre simplement amplificada, envoltat de la mateixa gent i a més amb un llarg trajecte en cotxe per fer, és fa insuportable. A més, agreujat pel fet d'haver de compartir el cotxe, ja que com que anem al mateix lloc diverses persones, només ens paguen el quilometratge a un. He descobert que haver d'estar tancat en un espai petit com un cotxe durant una llarga estona és el més incòmode que hi ha... Sort de la ràdio, que distreu una mica l'atenció i fa que no ens haguem de notar i percebre l'un a l'altre directament.
Precisament avui, que torno a estar a la meva taula, estava pensant que tot se'm faria molt més fàcil si pogués escoltar música mentre treballo. M'agradaria posar-me els auriculars, posar la meva música i aïllar-me del món. Crec que fins i tot la meva productivitat pujaria i faria la feina sense ni adonar-me'n, i jo seria molt més feliç. I ja no dic de que em posés a escoltar programes com la Competència o la Segona hora, perquè llavors els altres només em veurien riure, incrementant la fama que tinc de friki que passa de tot. De fet, la companya que tenia abans i que ens portàvem la mar de bé sempre em deia que jo era feliç perquè no em preocupava per res, i sempre m'oblidava de tot. No és això, però ni puc ni vull estar preocupant-me de si s'acosten núvols de tempesta i tinc el cotxe aparcat a l'intempèrie, o de si el lavabo fa pudor, o que com pot haver-hi gent tan "cutre", i estar menyspreant a tothom que no és igual que jo. És per això que em treuen de polleguera certes persones, perquè sempre estan preocupant-se de ximpleries i es pensen que són persones molt completes, i que se senten superiors perquè van al gimnàs i fan ioga i pilates i resulta que són totalment superficials, per qui el més important és anar ben vestit, tenir un cotxe bonic, una casa bonica, anar a sopar a llocs cars, veure bon vi, etc. I no dic que tot això no sigui important ni estigui bé, però quan ho converteixes en el centre de la teva vida...
Res, tornant al que deia, que si ara estigués escoltant música, potser estaria absort en la meva feina sense importar-me res de res ni plantejar-me totes aquestes bajanades.
Tant de bo pogués estar escoltant els Amics de les arts, grup que m'encanta, perquè tal i com diue ells "I es que aquí, la merda se'ns menja; i és que aquí, ja no s'hi pot estar!".

5 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Els que tenen aquesta actitud en el fons es senten poca cosa i proven de fer moltes activitats per a sentir-se millor amb elles mateixes. Ni cas.
Aquest divendres, a Barcelona, tindrem la sort d'escoltar Els Amics de les Arts per la Mercè. Ja en tinc ganes!

maria ha dit...

No us deixen posar música?Que estrany no?Hi ha molta gent cremada,però tu passa. El contrari s'ha de vigilar perquè de vegades aquests tipus d'ambients contaminen.

L'home del sac ha dit...

Doncs Albert, no te'ls perdis. Encara m'hi acabaré arribant jo també...
Maria, no, no tenim música. Crec que als caps, que sempre estan tombant per allí no els fa cap gràcia... Encara que segons quina música posessin, millor no posar-ne. Hi ha empreses que tenen uns fils musicals que més que res són una tortura. És veritatq ue els mals ambients es contaminen. Si la feina ja no t'acaba de fer el pes i a sobre has d'aguantar gent amb qui no t'hi sents bé, es fa tot molt més pesat. Abans em passava que estava gent amb qui m'hi portava bé però com que estaven tot el dia queixant-se de la feina i de tot, a mi també se'm feia molt més dura.

Noctas ha dit...

Company, estar en un cotxe tancat amb gent que no són amics de veritat i durant moltes hores és una collonada, certament. Ànims i si no pots posar-te els auriculars sempre pots tararejar una cançó. Por ciertu, has probat les pàgines guarrotes? Les minimitzes una mica i t'ho passes molt bé. Hi ha una que no es guarrota però sí es guarrota i és divertida i tenen molts enllaços, en fi, es diu Al Rincon....abraç!

L'home del sac ha dit...

A pàgines d'aquestes ja ni puc intentar entrar, ja que l'antivirus porta un filtre que et bloca continguts d'aquest tipus... i a més queda un log (crec que només al meu ordinador, però no me'n fio, perquè l'antivirus va amb contrasenya i no el puc desactivar). Sort que de moment no han blocat ni el feixbuc ni blogspot ni coses d'aquestes...