dimarts, 22 de juny de 2010

Per què els homes som tan rucs?

Ve una tia, ens agafa de la mà i se’ns enganxa una mica i ja ens convertim en l’ésser més estúpid que hi pugui haver. I en aquell moment faria el que volgués amb nosaltres. És trist, però és així. Encara que després ens sentim malament, o pensem que aquella tia només ens manipula, que no ens convé, que només ens posa en merders, etc. Podem pensar el que vulguem, que en el moment en que entra en joc el contacte físic se’ns en va tot del cap. Només pensem en plaer: en estar ben a prop l’un de l’altre, en fer-li petons, carícies, sentir el seu cos tocant el nostre... I tot per no res, o només perquè els baixos ens cremen. I diem que som animals racionals...

2 comentaris:

maria ha dit...

No t'hi trenquis el cap.A mi em passa exactament el mateix amb els nois i mira que em faig promeses,que no hi tornaré a caure segur,segur.Però res,sempre petacada per terra^-^.La qüestió és anar aprenent!

Miquel ha dit...

I el pitjor de tot és que no ens adonem que no valen la pena fins que ja han marxat!