dijous, 17 de juny del 2010

Bèèèè, bèèèèè. Com un ramat, votem tots en Rossell!

No per esperada em va deixar menys estupefacte la gran victòria d'en Rossell. Tant, que he preferit deixar passar uns dies sense dir-ne res. No puc entendre la facilitat amb que aquest individu ha guanyat les eleccions. Semblava que estava ja predestinat i que només calia donar l'ordre perquè la massa de socis es llancés a votar-lo. He de dir que no sóc soci, però no per això estic menys sorprès. Una cosa és que els socis volguessin un canvi d'estil o no en la presidència després de tants èxits a tots els nivells, però una altra molt diferent és fer president al que des del primer moment es volia carregar el model. Que aquest paio volia fer fora a l'entrenador al cap de tres mesos per posar-hi a l'amiguet Scolari! Que volia vendre a en Ronaldinho al cap d'un any perquè n'hi oferien cent milions! Ja et poden oferir el que vulguis, que si tens el millor jugador del món, el que ha tornat la il·lusió al camp, no hi ha cap quantitat que t'ho pugui pagar. I si a sobre és veritat això de les comissions... però independentment de si és veritat o no, només que volgués fer això ja és motiu per desacreditar-lo totalment. Tinc la sensació que el paio aquest , en algunes coses, era massa semblant al Laporta i no suportava això de ser el segon de bord. I quan en Laporta, per dir lliurement el que pensava s'ha convertit en l'enemic a abatre per tothom, han trobat en en Rossell al candidat perfecte. A estat el candidat de l'establishment, aquell candidat que no molestaria ni diria res que pogués pertorbar la pau (o la mediocritat i la submissió) de l'oasi, a canvi de ser elevat al tron. I la gent a seguir. Està demostrat que tenim la merda de país que tenim, perquè l'èxit i la genialitat estan perseguits. Només triomfen aquells que llepen, sigui als mitjans de comunicació, empresaris o polítics. Llepen i callen, és clar. El que persegueix uns ideals és un radical, un enemic a fer caure.
Tot i el que he dit, li desitjo tota la sort del món. Després d'aquests dies, tinc la sensació que tan i tan dolent com algú ens l'ha volgut vendre no ho és. Serà ben diferent en algunes coses, però tinc la sensació que tampoc és aquell espanyolista nunyistes que alguns voldrien que fos. De fet, igual que els altres tres candidats, van començar el viatge en el mateix vaixell. A veure quin balanç presenta d'aquí a sis anys, i quants enemics ha fet pel camí. En aquest país, a vegades, els enemics que tens, són la prova definitiva del bé que han anat les coses.

9 comentaris:

marc ha dit...

Ja veurem què passa i fins a on arribarà la factura que presentaran els que li han donat suport (alguns, d'una manera descaradíssima i barroera).

Gos Gànguil ha dit...

Exacte company. De moment però, tindrem a un home de Planeta de Dtor.General, i com bé diu el Marc el que em preocupa i molt és la hipoteca que ha signat amb el Conde. Jo, esperaré a jutjar-lo a finals de temporada. De moment, però no m´agrada el que ja s´està filtrant que farà....en fi esperarem a disparar a finals de temporada per no desestabilitzar l´equip.

Andreu ha dit...

Quin respecte democràtic més curiós?

61% dels vots.
"Borreguisme", això ho escriu un lletraferit tant culé que no s'ha volgut fer soci del Arça. Perfecte.

AIxi també seria borreguisme el 2003!! (perque no ho escrius, lletraferit i gairebe mort davant el 61% de vots..) (el 75% dels qui varem votar Laporta/Rosell -era un ticket i els socis tenim memòria- varem votar Sandro per segona vegada, 7 anys després.

Molt bé.

Si no enteneu el sentit del vot aplastant a favor d'un barcelonista de sempre (no té el carnet 69.000 com alguns, no..), que ha treballat de franc,molt i molt bé, per al Barça, que està preparat, que es competent, que sap prendre decisions pero que sempre treballa en equip, sempre, i no de "boquilla", que sap molt i molt de la industria relativa a aquest joc del futbol, que port aun bon equip a la candidatura, que es serios, que no menteix, que no va de xuleta per la vida, i que ja era molt conegut i molt ben valorat per una gran massa social, que es catalanista de pedra picada des de sempre, que és un "Senyor" ('estil net i senyorivol) a diferència dels practicants de joc brut que hi havia a altres candidatures, és evidentment e vostre problema.

Ara, si us plau, no insulteu a 35.000 socis o als més de 59.000 que varem votar en una jornada plàcida i autènticament festiva i neta.

Perque si algu els considera "borrecs", 59.000 persones potser el consideren "boc boig" a l'algu aquest.

Si no vols pols, i no has estat mai de pagès, no vagis a l'era.

Cordialment,
Andreu

L'home del sac ha dit...

Andreu, jo no he insultat a ningú, només he dit els inconvenients que hi veia.
Un dels inconvenients és el que sembla que volia fer quan estava a la directiva...
L'altra, que ha estat el candidat del poder i dels que no volen un Barça identificat amb Catalunya.
I encara un altre, ha estat el vot dels qui rabien per tots els èxits (a tots nivells) aconseguits pel president Laporta. No puc entendre que després de tants èxits i d'haver col·locat al Barça on no havia estat mai, ara es voti a la persona que representa tot el contrari.
Respecto plenament la voluntat dels socis, però em penso, que en sigui o no, tinc tot el dret a opinar i més quan això té certa transcendència social. Potser molts dels que han fet campanya per en Rossell tampoc ho són de socis...

Andreu ha dit...

Sostenella i no enmendalla!

Jo sí soc soci, i de fa 3o anys, i des de la derrota del Feran Ariño, no havien guanyat les meves opcions fins el 2003 i fins el 2010.

Presenteu una imatge d'en Sandro totalment falsa, capciosa i interesada. El soci 12556 és culé com ningu, igual que alguns, però no menhys qjue ningú. Catalanista el mateix. Preparat per a dirigir, mes que la resta de candidats i de directius del 2003. Fets canten.
I els socis saben, perfectament, qui és i com és, en SR. D'ací ve el 61%, que no es poc.

I els socis culers, com a futboleros o espectadors esportius que són, tenen algunes creences compartides i alguns rebutjos també compartits, molt més enllà de matissos.

ALgú sap qui era el directiu del basquet qan es va guanyar la Champions? La primera. No la d'ara.
Qui sap qui es el president dels Boston Celtcs o dels Lakers?

Però els jugadors determinants, els entrenadors bons quen tenen o tenien,ho sabem tots els aficionats, perque l'espectacle esportiu el posen jugadors i entrenador, no vé de la llotja.

I el messianisme, la creació d'idols, sempre de jugadors, mai de directius, mai. Ni ací, ni a UK, ni a ALemanya, ni a França ni en lloc.

Els aficionats a l'esport no tenim cap directiu ni cap president com a idol. Mai. Tenim els jugadors o jugadores i/o els tècnics. I Prou.

I els únics gestors que han pretés fer-se uns mites vivents aprofitant que eren presidents d'un club han estat Gil i Gil o Berlusconi o Tapie, amb el Marsella. Però els dos primers, almenys, eren els propietaris del club. I no ha servit de res.
Però en un club propietat de 180.000 persones, plural, transversal com cap, pretendre ser el "lider " oel "messies" de la massa social és descnoneixer la realitat.

61,4% per a Sandro Rosell, un líder i un molt bon gestor esportiu que coneix, com ningú, el Barça i la gestió esportiva, i que mai caurà en la tonteria de voler-se mitificar.

El que ens agrada és en Messi, aquest sí que es un mite.

Els directius a gestionar bé i no surtir gaire pels papers. QUe estan per als actos principals del joc. Jugadors i/o tècnics.
I ningu més.

Cordialment,
Andreu

PS- Jo no he emprat el terme "borreguisme" ni el "bèèè,bèèè, bèèè, com un ramat". Que està 100% fora de lloc, of course.

Noctas ha dit...

Andreu, interpretes la paraula insult de forma molt restrictiva!Feu molta pena tots aquests que recrimineu a algú quan escriu des de el cor el què li surt dels ous i després teniu els sants collons d'acabar el comentari amb un " Cordialment" per ser més papistes qe el papa. A mi em sembla que sou tots uns desgraciats...cada dia ho tinc més clar!

Cordialment

La tieta borrega que va votar la Sandra Rossell!

Anònim ha dit...

L'explicació es troba en els 5 anys que duu fent campanya a l'ombra (per molt que ho negui), en l'escandalós suport que ha rebut, durant la campanya i els darrers temps, dels grans grups de comunicació i econòmics del país (Gódó, Zeta, Prisa i fins i tot els mitjans de Madrid)i en el gran desgast que han sotmès al Joan Laporta, de forma desproporcionada i injusta, tots aquests poders fàctics. A això, sumem-li figures com el Giralt o el De Val, que no crec que hagin sortit del no res. Els nuñistes, a dia d'avui, encara deuen estar fent festa grossa.

maria ha dit...

Jo tampoc no els entenc,com pot ser que hagi guanyat d'aquesta manera tan aclaparadora.I ara haver d'esperar sis anys...buf!

L'home del sac ha dit...

Exacte Maria. A en Laporta li van robar un any i en canvi a aquest n'hi donen sis per la cara... en sis anys poden passar moltes coses i més en futbol, però ja veurem, li desitjo molts èxits.

Veig que vaig encertat plenament amb el tema per tots els comentaris que ha generat.