dijous, 18 de març del 2010

Era Val d'Aran

Se i a ua part de Catalonha, clarament diferenciada e que merite eth maximal respècte pera sua identitat, aguesta ei era Val d'Aran. Un territòri singular, de lengua e cultura occitana, que istòricament a hèt part de Catalonha. S'an hèt auanci en era sua reconeishença, coma ei eth hèt qu'era lengua aranesa ei oficiau en tota Catalonha, e possiblament se era lengua aranesa encara existis ei per auer hèt part de Catalonha, mès ei de besonh her mès. Mès qu'arrèn respècte. Voler integrar era Val en ua vegueria ei intolerable. Semble mentida, que es catalans, tant acostumadi as fautes de respècte der estat espanhou, non poguem dar ara Val d'Aran eth madeish respècte que nosati volem. Aurie d'èster era causa mès facil deth mon, mès non ei atau. Ei vertat qu'era val ei un territòri petit, e que possiblament, des deth punt de vista administratiu serie mès pràctic integrar-la ena vegueria der Aut Pirinèu, mès non a d'èster atau. Era Val a d'estèr ua part diferenciada, damb eth maximal autogovern peth Conselh Generau d'Aran. Demori qu'era lei de vegueries non sigue aprovada, e era Val sigue arreconeishuda com mereish. Non sonque pera sua dignitat, sustot pera dignitat de Catalonha.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

No m'agradaria que els catalans acabéssim fen als aranesos allò que els espanyols ens han fet a nosaltres.

L'home del sac ha dit...

De moment no fem exactament així, però mostrant tanta incomprensió amb ells, ens hi acostem... Els catalans som els primers que els hauríem de proposar el màxim autogovern, reconeixement i suport!