divendres, 5 de març de 2010

La salvatjada de les curses de braus

El debat que s'està fent aquests dies al Parlament sobre la prohibició o no de les curses de braus, tot i que evidentment no és transcendental pel futur del país, que hi ha coses molt importants, que combatre la crisi és prioritari, i tantes excuses que trauran els que no volen que se'n parli, el trobo molt interessant i necessari. De fet, més interessant que molts altres debats sobre temes més importants però que al final no se'n treu cap profit.
Abans de continuar, he de dir que la meva postura és clarament favorable a la prohibició. Tampoc és que em molesti excessivament, no em treu la son, però trobo que fruir i fer-ne un espectacle del patiment i mort d'un animal és indigne d'una societat teòricament evolucionada de l'Europa actual. També he de deixar molt clar, abans que se m'acusi d'anti-espanyol i enemic de la pàtria (si m'hi volen acusar que sigui per altres coses) que reconec sense cap complexe que fruir matant braus és una tradició ben catalana, o almenys que ha tingut molt d'arrelament en aquest país, potser fins i tot més que en cap altre: prova d'això n'és que (em penso) Barcelona ha estat l'única ciutat del món en que hi ha hagut fins a tres places de braus funcionant al mateix temps. Però tal i com segurament hi va haver el "boom", ara no en queda res d'allò. No conec absolutament ningú del meu cercle familiar i d'amics que tingui aquesta afició. És cert que l'apropiació per part del nacionalisme espanyol més ranci no li ha fet cap favor, però no crec que a altres zones de l'estat o fora d'ell la situació sigui massa diferent. Les societats evolucionen i la sang i el patiment gratuït ja no tenen lloc en la nostra. Igual que fa segles que ja no es fan combats de gladiadors ni altres coses similars, la tauromàquia té els dies comptats. Els defensors d'aquesta salvatjada, no tenint arguments per justificar-se, s'han volgut emparar en el nacionalisme. Prohibir les curses de braus no és un atac a la tauromàquia, és una atac a Espanya! Tinc la intuïció que a Espanya hi deu haver més gent en contra que a favor. Però és clar, si vas i els dius que a Catalunya s'ataca Espanya, potser sí que molts que hi estarien en contra es faran fans dels toros simplement per això. De moment la caverna mediàtica ja ha sortit en la seva defensa, i a la sempre impresentable Esperanza Aguirre poc li ha faltat per disfressar-se de torero. I els partits espanyols a Catalunya, igual. El PSC va donar llibertat de vot, però ara ja diu que hi votarà en contra. Sembla mentida. Per un partit que va tant de progre, hauria de quedar molt bé prohibir que es torturi animals. Però sembla que no volen quedar davant d'Espanya com els que han prohibit els toros. Jo crec que en un cas com aquest, el que s'hauria de fer és directament convocar un referèndum i donar la veu als ciutadans. Això ens dotaria d'una democràcia de més alta qualitat i donaria més llibertat als partits davant de temes com aquests que en alguns poden generar divisions internes. Ja posats a fer, aprofitaria i en faria més. Aprofitaria cada cop que es fessin eleccions per posar unes quantes urnes, com es fa a Suïssa, o als Estats Units. Però sembla que aquí més aviat es té por al que pugui decidir la gent.

6 comentaris:

Noctas ha dit...

Que bé escrius Home del sac., llisquen les parauels com si fossin gotes que regalimen pel cos. Després el contingut no hi estic d'acord. Però què més dona....saludus

Miquel ha dit...

Coincideixo plenament, com he dit a can Noctas, la solució en aquest cas passa per la ciutadania, i l'única manera de fer-ho és mitjançant un referèndum.

L'home del sac ha dit...

Gràcies pels elogis, Noctas.
Jo crec que en temes com aquests, el més fàcil és donar la veu al poble. Fins i tot el més fàcil pels polítics que es treuen el merder de sobre... Per què hem de tenir una democràcia de tant baixa qualitat?

Efrem ha dit...

És normal que es tingui por del que pugui decidir la gent, n'hi ha de molt burra, i Hitler sempre mira de reüll.

Que la gent siguem tant burra és vergonyós, però que els polítics siguin igual de sabatots -i per postres encara més interessats- no es pot suportar.

Albert B. i R. ha dit...

Els que defensen aquesta tortura aberrant només usen un argument: és una tradició espanyola. Estan provant de portar el debat a un tema únicament identitatari per a crear friccions i acollonir els diputats catalans que han de votar. Le shistòries que l'animal no apteix i tot això no s'ho creuen ni ells.
I per parlar, es pot parlar de tot sempre. En un govern hi ha molts departaments i es pot fer tot alhora, pel que el tema de "l'ara no toca" tampoc s'aguanta per enlloc.

Josep (sl) ha dit...

Si és vol apel·lar a la llibertat un referèndum pot ser una solució. Ja que un argument dels antiprohibicionistes es apel·lar a la llibertat. Donem llibertat. no ens fagi por les consultes directes són normals a democràcies avançades com a Alemanya o els EUA i no deixem Suïssa.

Hi ha massa caspa en el debat parlamentari i cada cop sembla més el plató de Salvame. Acabem amb ella d'un cop.