dilluns, 29 de març de 2010

Desig

Dissabte al matí, en cotxe pel poble. Pujant per un carrer del centre, veig una mena de fantasma negre que baixa pel mig del carrer empenyent un cotxet, amb dues criatures donant voltes al seu voltant. M'he d'aturar, per donar-li temps de pujar el cotxet a la vorera i assegurar-se que hi pugi la canalla, que amb prou feines pot controlar. La meva acompanyant, dona ja de certa edat , em diu: "mata-la". Jo, astorat davant de tanta violència, li segueixo el joc: "Vinga doncs, mil punts cadascun". "No, la canalla no! Bé, a ella tampoc. Hem de matar al seu marit".
A la nit quedo amb una bona amiga per anar a fer una copa. S'ha arreglat per l'ocasió i està que em talla la respiració. No cal que perdi el temps tirant-li els trastos, em veu com un germà. Vaig a dormir cansat, i l'endemà em desperto pensant en ella. Com pot estar tant bona? Passa el dia i em poso al llit. No me la puc treure del cap. Vull dormir, però la meva ment no deix de recrear-se amb el seu cos jove, en el seu punt de màxim esplendor. Me l'imagino en totes les situacions possibles, i en totes en surten beneficiats els meus interessos. Me n'adono que he d'anar al lavabo a descarregar o rebentaré, però no vull. Em dic a mi mateix que he de poder superar els meus desitjos i que m'he de poder controlar quan vull. Finalment m'aixeco i em prenc una pastilla per dormir. Mentre m'adormo penso en el talibà dels collons que fa sortir la seva dona al carrer com si fos un fantasma. I penso que potser el talibà ho fa amb les millors intencions del món. Potser la seva esposa és tant guapa que faria sentir malament a tots els altres hòmens que no la poden tenir. O potser simplement és un malparit que tortura la seva muller. Sigui així o no, la bellesa és un do massa elevat com per amagar-la. Un plaer contemplar-la. I una tortura perseguir-la i no atrapar-la.

11 comentaris:

Noctas ha dit...

De tu depen que deixi de veure't com un amic! En tot cas aquestes coses sempre són molt subjectives i qui millor que tu per saber si hi ha quelcom a fer! saludus i jo tb crce que hauríem de fer-li alguna cosa al marit. Tot i que curiosament a vegades són elles les que insisteixen en dur el burka...

L'home del sac ha dit...

Jo ho veig impossible... :-(
però res hi ha que sigui impossible del tot?

Vols dir que hi ha dones que volen portar burka? Entenc que vulguin sortir una mica tapades o amb un mocador al cap, però amb burka? Ja és per comoditat i dignitat. Una dona amb burka es nega a ella mateixa. Espero que ben aviat seguim l'exemple del que s'està fent a França.

Noctas ha dit...

Espero que cap dona no arribi mai a desitjar una cosa així... i espero que es prohibeixi de forma radical.

Miquel ha dit...

Encara que les obliguessin els marits, no m'estranyaria que algunes d'aquestes dones afirmessin sense contemplacions que dur la burka és una decisió pròpia. Saben que sinó els pot esperar una bona fuetada o bon cop de garrot...

Josep (sl) ha dit...

Bon article. No se si el porten voluntàriament o coaccionades socialment o per força. Jo tolero i accepto el primer però no suporto que és toleri el segon.

L'home del sac ha dit...

El que passa Josep és que no podem saber si ho van voluntàriament o no i més aviat sembla que no. A més, que és un costum que xoca totalment amb els nostres costums d'anar amb la cara descoberta i identificar-nos mirant-nos a la cara, per tant, hauria d'estar prohibit. Una cosa és portar una túnica o un mocador al cap, i l'altra és anar ocultant la teva identitat.

Efrem ha dit...

Per mi com si volen anar amb una bola de 10 kg. penjada dels genitals, que fotin el que vulguin sempre i quan sigui allò que elles volen, i no molestin... És com el nudisme o el sexe en públic: a mi no em fan mal, ni veig que faci mal a ningú...

I pel que fa a l'amiga, no saps com t'entenc, i diria que t'entenem tots, a qui no li passa això de tenir una amiga tremenda que no et pots follar?

Clara ha dit...

Curiós.. Això de l'amiga que no et pots follar, a l'inrevés no ho he vist mai! jajaj


I lo del burka.. jo vaig estar una temporada voltant per l'Àfrica i, tot i que ens pugui semblar mentida, en una mateixa ciutat les dones escullen si en volen dur o no. A la part més antiga totes en duien, a la part moderna vestíen com nosaltres..

L'home del sac ha dit...

Efrem i Clara, no és que me la vulgui follar, que també, és que m'agrada molt i desitjaria estar amb ella. En aquest cas l'amor és més fort que el desig sexual, però com que ho veig impossible, doncs almenys m'agradaria satisfer les meves passions.
Clara, està clar que a l'inrevés no ho veuràs mai, o gairebé mai, perquè les ties us podeu follar a qui vulgueu. Sou les que teniu la paella pel mànic sempre.
I això que dius del burka a l'Àfrica, no sé on devies anar, però dubto que fossin les mateixes dones les que ho escollissin. El que m'han explicat a mi és el que has vist tu, que per exemple vas al Marroc i a les zones riques les dones van a la manera europea i a les pobres van molt tapades. Però dubto que siguin elles les que ho escolleixin. A la part pobre crec que deuen haver rebut menys influències europees, més tradicionals, etc... i potser a la part rica la dona està més emancipada i no depèn tant de l'home, encara que tampoc es pot descartar que siguin les mateixes dones de les parts pobres les que trobin una aberració sortir al carrer sense vel.

marc ha dit...

Al seu país que facin el que vulguin, però aquí les dones i els homes han d'anar amb la cara ben destapada. I punt.

Segur que aquestes del burca, quan arriben a casa, es pinten i vesteixen com putes, hehe.

La teva amiga et veu com un germà avui. Demà potser no.

Salut.

L'home del sac ha dit...

Gràcies pel comentari Marc.
Esperem que demà em vegi com una altra cosa. XD