Les eleccions als Estats Units d'Amèrica

Sobre les passades eleccions presidencials als Estats Units d'Amèrica, tot i que ja se n'ha parlat molt, volia comentar alguns aspectes que m'han cridat especialment l'atenció.

1. La il·lusió i esperança que ha generat el candidat guanyador, especialment entre els joves i sectors normalment allunyats del poder. Crec que ha fet una campanya molt bona, ha utilitzat molt internet i les noves tecnologies i molts simpatitzants hi han participat i s'hi han sentit implicats. A Catalunya, els polítics no desperten absolutament res... i després del desastre de l'estatut, les últimes eleccions no van generar pràcticament cap mena d'interès entre molts. Ja m'agradaria tenir polítics que despertessin aquestes il·lusions.

2. El sistema d'el·lecció dels candidats i la visió del partit com una organització oberta. En registrar-se per votar, els el·lectors ho poden fer per un dels partits o com a independents. Si ho fas per un partit es pot participar en l'el·lecció dels candidats del partit i en el seu funcionament (en alguns estats, els independents també poden escollir fer-ho per algun dels dos). Però pel que he vist, estar registrat per un partit no compromet a res. Es pot votar per qui es vulgui i fins i tot donar suport públicament a un altre candidat. Això aquí seria impensable. Si un militant anunciés que no votaria pel candidat del partit segur q immediatament seria expulsat. Segurament també ho seria si desautoritzés públicament a la direcció del partit. A més, que existeixin dos grans partits i es facin eleccions a dins seu, fa el sistema similar a un d'el·lecció amb dues voltes, o potser fins i tot més, ja que en l'inici hi poden haver molts candidats i progressivament els que tenen menys suport es van retirant, fins que només en queda un a cada partit. Abans veia aquest sistema bipartidista com a molt rígid ja que fa gairebé impossible l'aparició d'un tercer partit, però un cop he conegut el sistema de primàries he vist que realment aquest sistema també permet la confrontació de candidats amb idees molt variades.

3. No m'agrada però, el fet que sigui possible que el candidat menys votat sigui el president, com va passar l'any 2000, en que Al Gore va ser el candidat més votat de la història dels Estats Units (fins llavors), però no va poder ser president. Els delegats dels estats s'haurien de repartir de forma més equitativa, ja que em sembla injust que qui guanyi en un estat dels grans, encara que sigui per un marge molt estret (com va passar a Florida el 2000 de forma oficial, encara que no está clar ni que realment fós així) es quedi tots els delegats de l'estat.

El cotxe del president

Aquests últims dies hi ha hagut una considerable polèmica sobre uns accessoris que s'han col·locat al cotxe que utilitza el President del Parlament, per un import d'uns 9.000 €. He dit el cotxe del President del Parlament i no el cotxe del senyor Ernest Benach, perquè el cotxe no és seu i quan hi hagi un altre president, el cotxe l'utilitzarà aquesta altra persona. Sembla ser que aquests accessoris havien consistit bàsicament en un televisor, un reposa-peus i un escriptori plegable. Tenint en compte que es tracta d'una de les principals autoritats del país i que el deu haver d'utilitzar molt, em sembla raonable que el seu cotxe disposi d'aquests equipaments que li permetin de treballar durant els desplaçaments. Un diari espanyolista i monàrquic d'això n'ha fet un escàndol, i com sempre com a xais, tots els altres al darrere a fer-ne sang. Evidentment, l'ABC no es qüestiona els més de nou milions d'euros que es destinen directament a la casa reial pels seus capritxos i negocis, i els molts altres que hi van indirectament ja que realment gairebé cap de les despeses de la casa reial la paguen ells amb la partida pressupostària assignada sinó que ja ve en altres partides pressupostàries com ara la seguretat, els viatges oficials a l'exterior, conservació del patrimoni, etc. El problema del cotxe del President del Parlament són principalment dos. El primer és precisament que és el cotxe del President del Parlament de Catalunya, el que fa que molt més fàcilment sigui víctima d'atacs espanyolistes, ja que tot el que es fa a Catalunya es mira molt més amb lupa buscant qualsevol escletxa on trobar la polèmica i la crítica fàcil. El segon problema, és que la persona que ocupa el càrrec és d'ERC, cosa que encara fa més que sigui controlat i criticat per tot, pel mateix motiu que abans, buscar polèmica i titulars fàcils. Només cal recordar com quan en Carod va dir que no entenia que des de Catalunya es donés suport als jocs olímpics que es volien fer a Madrid (una opinió com una altra, i jo pensava el mateix), això va ser notícia durant un mes i es va manipular immediatament dient que havia parlat de boicot, el que va provocar boicots a productes catalans (que crec que no van seguir pràcticament ningú encara que van fer molt de soroll). El dia que es va decidir que els jocs es farien a Londres, el senyor Felip Puig de CiU, amb el to burlesc que el caracteritza va dir que se n'alegrava molt de que no es fessin a Madrid, perquè seríem els catalans els que els acabaríem pagant. Això no va sortir pràcticament enlloc ni ningú ho va tenir en consideració, cosa que em sembla correcte, perquè no són més que les declaracions d'un polític, i s'hi estigui d'acord o no, no crec que tinguin res d'extraordinari, però deixen veure perfectament les diferents vares de mesura segons qui diu les coses i segons els titulars i ressò que se'n pugui fer.
El pitjor de tot, però, al meu entendre, ha estat la reacció del senyor Benach. El que hauria d'haver fet, si considera que el que van posar al cotxe era necessari, era explicar-ho i ja està. De fet la decisió no la va prendre ell sol, sinó que em penso que estava aprovada pel conjunt de la mesa del parlament. Doncs ha fet tot el contrari. Ha actuat amb por, sense donar masses explicacions i finalment decideix de retirar tots aquests equipaments, com reconeixent que s'havia equivocat i donant la raó als espanyolistes demagogs que l'atacaven. Per ser polític s'ha de tenir cara a vegades, i saber que les decisions que es prenen no agraden sempre a tothom, però que s'han de tirar endavant i ser fidel a les pròpies idees, no dubtar. Vist això difícilment podria dir que és un bon president, sinó que ha actuat segons com ha bufat el vent.

Llibre recomanat: "L'òmnibus de la mort: parada Falset"

Pel títol podria semblar una novel·la de terror ambientada en aquesta població del Priorat.
No ho és, però gairebé. Tampoc el definiria com un llibre d'història, ni com una història de suspens; encara que potser és una barreja dels dos, i crec que pot agradar tant a la gent que li agrada el suspens però no acostuma a llegir història com a la gent que li agrada la història.
Aquest llibre relata els fets que succeïren a Falset al setembre de 1936, quan arribaren un grup d'anarquistes de la FAI en un autobus negre pintat amb una calavera i assassinaren vint-i-set veïns del poble en nom de la revolució. L'autor, Toni Orensanz, lluny de fer una descripció ordenada dels esdeveniments, com correspondria a un llibre d'història tradicional, ho va explicant tal i com ell va anar obtenint les dades històriques narrant tots els seus esforços per aconseguir-les, ja que parlem de coses de les que els seus protagonistes ja són morts o no sempre en volen parlar per no recordara velles rancúnies. Així, i començant amb un escrit anònim que circulà per Falset el dia en que s'enderrocà el monument als caiguts, l'autor es proposa esbrinar el que realment passà, i saber qui en van ser els responsables i quins foren els motius que els portaren a cometre tal massacre, que després es descobreix que el mateix grup havia fet en moltes altres poblacions, apuntant-se centenars de morts a la seva llista macabre.
Vaig sentir parlar d'aquest llibre en diferents mitjans de comunicació i em va cridar l'atenció. No són freqüents llibres d'aquesta temàtica i malauradament els que surten últimament són d'escriptors revisionistes gairebé franquistes que escriuen bàsicament per justificar uns fets i que no ajuden pas a popularitzar que s'investigui sobre això. S'ha escrit fins a la sacietat dels crims del franquisme, cosa que em sembla molt bé, però massa poc sobre aquests episodis igual de foscos. Se sap molt de la repressió de després de la guerra, però molt poc de la de durant la guerra, tant a un costat com a l'altre. S'ha de celebrar que hagi sortit un llibre que parli sobre aquests fets a les nostres comarques, que els mitjans de comunicació n'hagin parlat i que hagi tingut un notable èxit, ja que ha estat durant diverses setmanes a les llistes dels llibres de no-ficció més venuts en català.
Per tot això, si teniu una mica d'interès en el que va passar a les nostres terres durant la guerra civil, us el recomano plenament. És un llibre que enganxa, i tot i ser gruixut, es llegeix en un no res.
Hi ha un bloc sobre el llibre, encara que no conté massa informació.

Si la justícia fos igual per tothom...

No estic en contra de prohibir cap manifestació. Més val permetre-les totes i si després en alguna s'hi comet algun delicte, prendre mesures i perseguir-lo.
Però si en aquest estat la justícia fos igual per a tothom, la manifestació de demà a Tarragona s'hauria prohibit. S'hauria prohibit perquè la fan unes persones que fan apologia de la violència. El partit que la convoca, estaria il·legalitzat, per fer apologia de la violència i per tenir entre les seves files a un terrorista que va matar a un jove en un poble del País Valencià. Aquest assassí estava en una candidatura en les passades eleccions municipals, però aquesta candidatura no es va il·legalitzar, a diferència de moltes altres del País Basc on no hi havia cap assassí. En algunes manifestacions de l'esquerra independentista catalana s'han cremat fotografies del rei o banderes d'Espanya. Moltes vegades aquestes persones han estat identificades i condemnades per haver-ho fet. No entenc que sigui delicte cremar una foto o una bandera, però ho és. Se'ls va identificar i detenir. M'agradarà veure si diumenge es fa un seguiment dels delictes que es cometran en aquesta manifestació i s'actuarà. És gairebé segur que es portaran banderes que són apologia del feixisme o nazisme i per tant de la violència. M'agradarà veure si es fa alguna cosa...
Si fossin bascos estarien tots ben tancats i il·legalitzats, però com que no ho són...

Si fins ells ho diuen

Mireu aquest video:

Els espanyols saben bé que Catalunya és una cosa rara que tenen allà en una cantonada i encara que repeteixin constantment que és part del seu territori, mentalment ho veuen una cosa rara i no identifiquen els catalans com uns dels seus a primera vista. Per això de tant en tant tenen un lapsus i els surt el que tenen al cap sense passar pel filtre. Ara li ha passat a un presentador de les notícies a la televisió espanyola, però també li va passar a una política tant espanyolista com n'Esperanza Aguirre quan va dir que no es podia permetre que Endesa marxés fora del territori nacional, quan com a molt lluny hagués anat a Barcelona. Per cert, que em pensava que aquesta senyora era liberal i que si venien uns catalans o uns japonesos i compraven Endesa perquè pagaven bé, doncs li semblaria bé.
En fi, que fins i tot ells ho diuen, deu ser per alguna cosa.

Vicky Cristina Barcelona

Tinc el vici d'anar a veure les pel·lícules d'en Woody Allen i encara que la passada que va fer ja no li vaig trobar cap gràcia, he anat també a veure la última que ha estrenat, i més estant filmada en gran part a Barcelona.
La primera impressió és que no m'ha agradat. No li he trobat la gràcia ni l'originalitat per enlloc, tot i que les crítiques que últimament el deixaven molt malament havien millorat força aquesta vegada. A més, que ja es fa pesada aquesta obsessió que té pel sexe.
El tema de la pel·lícula podríem dir que és la lluita entre l'ordre i la racionalitat contra la disbauxa i el desenfrè. O el seny contra la rauxa, que en diríem aquí.
El que passa, és que aquest tema ja el va tocar a Match Point i amb molta més creativitat i bon resultat, o almenys a mi em sembla una pel·lícula molt més entretinguda i original
A banda d'això, les interpretacions estan bé. La fotografia però, no m'ha acabat d'agradar, més que res pel color que li dóna a les escenes a l'aire lliure, molt tirant a groguenques, potser per donar-li un toc més mediterrani, més de sol, però que a mi em sembla irreal.
La imatge que dóna de Barcelona? Doncs ens ensenya els quatre monuments bàsics, sobretot de Gaudí, que poden atraure els qui ho vegin i no coneguin la ciutat, però en general és una mala imatge. Més d'una vegada surten carrerons, no sé si del Raval o alguna zona una mica degradada amb prostitutes per les voreres (em pensava que les havien fet desaparèixer ja les ordenances municipals). A més, el film cau molt en el tòpic i tota l'estona se sent música de guitarra espanyola de fons... Ja dono gràcies però que no surt cap torero en tota la pel·lícula i que es parla encara que sigui de passada de la identitat catalana, ja que una de les protagonistes està fent un màster sobre això. També m'ha cridat l'atenció que en l'escena que passa en una fruiteria, tots els cartells estan en castellà i que passejant per un dels carrers es veu un rètol de la CNT en un balcó. Coses curioses, però res del que ensenya de Barcelona justifica haver rebut cap subvenció pública... em sembla a mi.

Vídeo sobre la crisi financera

Us passo un enllaç d'un vídeo molt bo que en clau d'humor explica força bé els fonaments de l'actual crisi financera.
Us el recomano.
(És en anglès subtitulat en castellà)

http://www.dailymotion.com/swf/k5RaBCxNrWPK4dHSpY