dilluns, 6 d’octubre del 2008

Vicky Cristina Barcelona


Tinc el vici d'anar a veure les pel·lícules d'en Woody Allen i encara que la passada que va fer ja no li vaig trobar cap gràcia, he anat també a veure la última que ha estrenat, i més estant filmada en gran part a Barcelona.
La primera impressió és que no m'ha agradat. No li he trobat la gràcia ni l'originalitat per enlloc, tot i que les crítiques que últimament el deixaven molt malament havien millorat força aquesta vegada. A més, que ja es fa pesada aquesta obsessió que té pel sexe.
El tema de la pel·lícula podríem dir que és la lluita entre l'ordre i la racionalitat contra la disbauxa i el desenfrè. O el seny contra la rauxa, que en diríem aquí.
El que passa, és que aquest tema ja el va tocar a Match Point i amb molta més creativitat i bon resultat, o almenys a mi em sembla una pel·lícula molt més entretinguda i original
A banda d'això, les interpretacions estan bé. La fotografia però, no m'ha acabat d'agradar, més que res pel color que li dóna a les escenes a l'aire lliure, molt tirant a groguenques, potser per donar-li un toc més mediterrani, més de sol, però que a mi em sembla irreal.
La imatge que dóna de Barcelona? Doncs ens ensenya els quatre monuments bàsics, sobretot de Gaudí, que poden atraure els qui ho vegin i no coneguin la ciutat, però en general és una mala imatge. Més d'una vegada surten carrerons, no sé si del Raval o alguna zona una mica degradada amb prostitutes per les voreres (em pensava que les havien fet desaparèixer ja les ordenances municipals). A més, el film cau molt en el tòpic i tota l'estona se sent música de guitarra espanyola de fons... Ja dono gràcies però que no surt cap torero en tota la pel·lícula i que es parla encara que sigui de passada de la identitat catalana, ja que una de les protagonistes està fent un màster sobre això. També m'ha cridat l'atenció que en l'escena que passa en una fruiteria, tots els cartells estan en castellà i que passejant per un dels carrers es veu un rètol de la CNT en un balcó. Coses curioses, però res del que ensenya de Barcelona justifica haver rebut cap subvenció pública... em sembla a mi.

5 comentaris:

Noctas ha dit...

És que el tema de les subvencions és intolerable. Que vols que et digui. Que es destinin diners publics per fer una peli no em sembla bé en cap cas. Per altra banda no he vist Vicky Cristina Barcelona i de tantes opinions dispars que he llegit m'han entrat unes ganes irressistible de veure-la. Així podré tenir la meva opinió. Com molt bé dius Match Point és molt bona..saludus

Índia ha dit...

Totalment d'acord amb tu. Una pel·lícula que no transmet res, línia argumental feble, tòpics a tort i a dret (i jo que creia que Allen havia fet algun tipus d'esforç en aquest sentit), sembla forçada (feta per encàrrec, vaja), la Barcelona de fons pren molt més protagonisme que la història en sí (i a més transmet una imatge que no és massa real)...Res a veure amb Match Point o Scoop...

L'home del sac ha dit...

Doncs sí, Índia, sembla que a aquest senyor se li acaben les idees però com que fa pel·lícules per encàrrec doncs d'alguna cosa les ha d'omplir. Més li valdria que s'agafés unes vacances i s'hi tornés a posar quan realment tingués alguna bona idea.
A mi Match Point em va agradar molt, i Scoop, tot i que la crítica no va ser massa bona, doncs a mi poques pel·lícules m'han fet riure tant.

Vida quotidiana ha dit...

Aquest senyor ja fa força temps que viu de rendes. El problema ha estat que aquí li hem fet el joc subvencionant-li una pel·lícula que aporta ben poc. Després el més patètic serà quan una persona d'aquí demani la vintena part de la subvenció i se la deneguin.

Anònim ha dit...

Encara no he vist la pelicula, ha de fer gracia reconeixer el llocs que ha rodat la pel·licula. Un dia vaig veure una peli d'egipte i jo havia estat en aquell lloc. Mola!! ara estic llegint el quadern de viatges que fan articles de diferents paisos que ho fan molt bé.