El cotxe del president

Aquests últims dies hi ha hagut una considerable polèmica sobre uns accessoris que s'han col·locat al cotxe que utilitza el President del Parlament, per un import d'uns 9.000 €. He dit el cotxe del President del Parlament i no el cotxe del senyor Ernest Benach, perquè el cotxe no és seu i quan hi hagi un altre president, el cotxe l'utilitzarà aquesta altra persona. Sembla ser que aquests accessoris havien consistit bàsicament en un televisor, un reposa-peus i un escriptori plegable. Tenint en compte que es tracta d'una de les principals autoritats del país i que el deu haver d'utilitzar molt, em sembla raonable que el seu cotxe disposi d'aquests equipaments que li permetin de treballar durant els desplaçaments. Un diari espanyolista i monàrquic d'això n'ha fet un escàndol, i com sempre com a xais, tots els altres al darrere a fer-ne sang. Evidentment, l'ABC no es qüestiona els més de nou milions d'euros que es destinen directament a la casa reial pels seus capritxos i negocis, i els molts altres que hi van indirectament ja que realment gairebé cap de les despeses de la casa reial la paguen ells amb la partida pressupostària assignada sinó que ja ve en altres partides pressupostàries com ara la seguretat, els viatges oficials a l'exterior, conservació del patrimoni, etc. El problema del cotxe del President del Parlament són principalment dos. El primer és precisament que és el cotxe del President del Parlament de Catalunya, el que fa que molt més fàcilment sigui víctima d'atacs espanyolistes, ja que tot el que es fa a Catalunya es mira molt més amb lupa buscant qualsevol escletxa on trobar la polèmica i la crítica fàcil. El segon problema, és que la persona que ocupa el càrrec és d'ERC, cosa que encara fa més que sigui controlat i criticat per tot, pel mateix motiu que abans, buscar polèmica i titulars fàcils. Només cal recordar com quan en Carod va dir que no entenia que des de Catalunya es donés suport als jocs olímpics que es volien fer a Madrid (una opinió com una altra, i jo pensava el mateix), això va ser notícia durant un mes i es va manipular immediatament dient que havia parlat de boicot, el que va provocar boicots a productes catalans (que crec que no van seguir pràcticament ningú encara que van fer molt de soroll). El dia que es va decidir que els jocs es farien a Londres, el senyor Felip Puig de CiU, amb el to burlesc que el caracteritza va dir que se n'alegrava molt de que no es fessin a Madrid, perquè seríem els catalans els que els acabaríem pagant. Això no va sortir pràcticament enlloc ni ningú ho va tenir en consideració, cosa que em sembla correcte, perquè no són més que les declaracions d'un polític, i s'hi estigui d'acord o no, no crec que tinguin res d'extraordinari, però deixen veure perfectament les diferents vares de mesura segons qui diu les coses i segons els titulars i ressò que se'n pugui fer.
El pitjor de tot, però, al meu entendre, ha estat la reacció del senyor Benach. El que hauria d'haver fet, si considera que el que van posar al cotxe era necessari, era explicar-ho i ja està. De fet la decisió no la va prendre ell sol, sinó que em penso que estava aprovada pel conjunt de la mesa del parlament. Doncs ha fet tot el contrari. Ha actuat amb por, sense donar masses explicacions i finalment decideix de retirar tots aquests equipaments, com reconeixent que s'havia equivocat i donant la raó als espanyolistes demagogs que l'atacaven. Per ser polític s'ha de tenir cara a vegades, i saber que les decisions que es prenen no agraden sempre a tothom, però que s'han de tirar endavant i ser fidel a les pròpies idees, no dubtar. Vist això difícilment podria dir que és un bon president, sinó que ha actuat segons com ha bufat el vent.