Sembrar odi

Des de Ciudadanos a la FAES, l’espanyolisme més totalitari ho té clar des de fa temps: potser no podran impedir que Catalunya marxi, però si marxa, marxarà ferida i trencada. Ja ni tan sols s’esforcen en amagar-ho que el seu objectiu és enfonsar el país, ni que sigui amb algun d’ells a dins. És allò tan espanyol del “vale más honra sin barcos que barcos sin honra”.

Aquest passat dissabte, els cadells del partit supremacista etnicista colonialista imperialista assimilacionista i neo-lerrouxista, també anomenat Ciudadanos, celebraven un campus. El retransmetien en directe a través d’internet, i jo, atret per la droga dura que s’hi donava, m’hi vaig connectar una estona.

Esfereïdor era el que s’hi deia. Algunes de les coses que vaig sentir, si s’haguessin dit en un acte de Sortu, aquest partit avui ja estaria il·legalitzat. No sé qui era el qui parlava, que em sembla que ho feia com a suposat historiador que desfeia els falsos mites del "nacionalisme", però va acabar jugant amb el llenguatge bèl·lic; tot amb l'aprovació d'en Jorge Cañas, al seu costat, amb la seva cara de mala llet de sempre i somriure burleta. El conferenciant, va venir a dir que això de l'independentisme no té cap futur, ja que els independentistes no estan disposats a donar la vida per les seves idees, i que per tant, ho tindrien molt fàcil per acabar amb tot això. Deia aquest ciudadano, que quan algú vol molt una cosa, ha d'estar disposat a donar la vida i a vessar sang, però els covards nacionalistes no estan disposats a res, tot això dit de forma ben sorneguera i burlesca. Això no és incitació a la violència? Curiosament, no incitava al seu bàndol, que ja compta amb tot l'immens poder coercitiu de l'estat al seu darrere, sinó que incitava als contraris. Entenc la trampa, i és el que voldrien: convertir l'independentisme en un problema de terrorisme. El terrorisme sempre és dolorós, però difícilment aquests suposats grups terroristes catalans podrien posar contra les cordes l'estat. A més, que crearia un rebuig i distanciament entre bona part de la població i una esquerda profunda en la societat a l'estil del País Basc. Seria dolorós, sí, però els assegura la victòria. En el fons, al qui domina la força bruta, no li fa por haver de competir en qui és més brut. El que els fa por a aquests, és la raó (i sí, estic parafrasejant el "venceréis pero no convencereis..."  d'Unamuno). El que els fa por són milers i milers de persones manifestant-se dient  que volen votar. Això no saben com aturar-ho, o si que ho saben, però el preu és altíssim. Millor mirar de convertir-ho en un conflicte intern català, on una minoria radical ha segrestat les institucions i la ment de part de la població, que exclou i discrimina als vinguts de fora. Uns vinguts de fora que realment són catalans a tots els efectes, però la bilis neo-falangista burxa i burxa per despertar les seves pors i fer-los creure que realment estan discriminats i que són tractats com ciutadans de segona. El que voldrien és tenir un grup nombrós de població d'origen foraster captiva, ressentida, distanciar-la de tot el que fa olor a català, uns eterns immigrants indefensos que els haurien de votar per tenir qui els protegeixi. I amb la força i la suposada legitimitat de tenir un estat al darrere, actuar contra els fanàtics radicals que volen acabar amb la democràcia. Trencar Catalunya, ja ho deia l'Aznar. Que siguem una Irlanda del Nord, amb murs si cal. A continuació, una persona del públic li va preguntar que faria el conferenciant en cas de que s'aconseguís la independència. El qui preguntava ho tenia clar, marxaria, ja que no aguantaria viure en un estat de totalitarisme tan gran. El conferenciant va dir que es quedaria, tot i saber que segurament ho pagaria amb la vida (!) i que continuaria educant als seus fills la seva llengua i els seus valors. Tornem-hi: fer creure que la independència és un projecte ètnic, totalitari i excloent que acabaria amb tota dissidència, quan són ells els únics que exclouen i que s'auto-exclouen. A continuació,  fins i tot va dir que els qui volien la independencia, el que havien de fer és marxar a l'Alguer, a veure si hi cabíem tots... A la tarda el campus continuava, però ja no vaig tenir estómac per més. El que no puc entendre és que incomprensiblement, cap mitjà de comunicació ha dit res d'aquest campus i de tot l'odi que s'hi va incitar.

Sembla que aquest matí, en Vidal Quadras també ha parlat de tot això com si es tractés d’un problema d’ordre públic. S’intervé la Generalitat i si hi ha disturbis actuen els mossos. Així de fàcil ho veuen ells.  No volen veure que el que tenen al davant són milers de persones que demanen votar, i això no ho poden aturar amb violència.