Joyeux Noël

Molt recomanable la pel·lícula que van fer ahir a la nit a la 2, "Joyeux Noël" (Feliz Navidad). Mai he pogut entendre les minses audiències de La 2 o el depauperat 33 quan tenen una programació d'una gran qualitat. Són els dos únics canals, que sempre es poden mirar amb la seguretat que no et faran sentir vergonya aliena. Malauradament, sembla que el gran públic prefereix la indigència intel·lectual de canals com tele5 o antena3 i, malgrat em dol, tv3 en alguns moments.

Doncs bé, la pel·lícula d'ahir a la nit a la 2 era sobre el conegut episodi de la Primera Guerra Mundial, en que una nit de Nadal, soldats dels dos costats de la trinxera van celebrar junts el Nadal, descobrint en l'enemic una persona en la seva mateixa situació, una persona tan innocent com ells, una persona utilitzada com a carn d'escorxador per unes elits no preocupades precisament pel seu poble.

Sempre he pensat que el més dur després d'aquest episodi, devia ser tornar a disparar (si no és ja dur de per si). Disparar a qui has posat rostre, a qui saps que té les mateixes preocupacions que tu... L'absurditat de celebrar el Nadal amb qui saps que el teu objectiu és anorrear.

Evidentment, almenys això es veu a la pel·lícula, no ho van poder fer, per això van ser castigats i se'ls van emportar cap a d'altres indrets, on l'enemic tornés a ser un monstre sense cara que hem de destruir a qualsevol preu.

Patiment, interior i exterior. I Tolstoi que em ressona dins del cap: "-Per què aquests turments? -Per res, perquè sí".

En fi, una pel·lícula molt senzilla, però de les que m'agraden, de les que no es fan pesades ni un segon, de les que tenen un missatge senzill però imprescindible, de les que  ens fan més persones.