L'altre dia de la final de la Copa del sogre de l'espavilat aquell, el twitter bullia de comentaris carregats d'odi contra bascos i catalans, simplement per això, per ser bascos i catalans i voler continuar-ho sent. Hi ha un compte a twitter molt útil per seguir aquest tipus d'odi, ja que es dedica a fer retweets de comentaris d'aquests, em refereixo a @apuntem . Molts d'aquests comentaris són un clar delicite d'incitació a l'odi i a la violència i segur que si els fes un basc cap a un espanyol l'endemà ja tindria la policia a casa. He volgut fer una mica de seguiment de qui són aquestes persones carregades d'odi, mirant la resta dels seus comentaris. Al contrari del que podria semblar, no sembla pas que siguin militants de l'extrema dreta espanyolista, gent mig analfabets sense cap cultura... no, no pas. Mirant el seu twitter, semblen gent prou normal, i hi ha de tot: molts estudiants universitaris, d'institut, gent que explica que estan estudiant pels exàmens, gent que se'n va a entrenar a un camp de futbol, gent que se'n va a fer una excursió per estudiar la fauna de no sé on... i de sobte, enmig de tants altres comentaris, un comentari dient que els agradaria posar una bomba a Barcelona i Bilbao i veure tots els catalans i bascos morts. La sensació és que aquest odi els surt de dins com una cosa totalment natural i que tan natural els és explicar que se'n van a estudiar per un examen com que desitgen la mort de tots els catalans o que els fa fàstic veure a n'Andrés Iniesta parlant en català... Trist, però cert. Vull pensar que són una petita minoria, però es veu una cosa tan intrínseca que si es presentés l'ocasió, serien capaços de fer el que diuen com allò més natural del món.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
DONCS ESCLAR QUE HO FERIEN,I SENSA CAP MANIA. NO HO VA FER UN POBLE TAN CULTA COM EL ALEMANYAN AMB ELS JUEUS?. DONCS NOSALTRES PER TOTE AQUESTA GENT,TAN NORMAL,SOM ELS SEUS JUEUS.
JUGANT AMB BARCELONA
nacionalistes espanyols sense cervell, talment com molts nacionalistes d'aquí.
No m'he atrevit a parlar de jueus en l'escrit, però realment hi pensava.
Un cop tens l'odi tan a dins teu que has deshumanitzat als teus enemics ja és possible fer barbaritats de debò...
I sí, Noctas, de nacionalistes sense cervell n'hi ha a tot arreu, però jo comentaris d'aquest tipus venint de catalans pràcticament no en llegeixo i això que bàsicament segueixo gent d'aquesta corda.
A mí m'ha semblat, des de petita fins ara, que l'odi que havia cap als bascos abans està passant ara cap als catalans.
Aquestes coses no s'han de prendre "a pit", se n'ha de fer un "Cocidito Madrileño" i riure.
Et deixo una frase d'un amic meu:
"GukGeuk! que ha guanyat Donostia 2016! porta unes cerveses i vine a casa a mirar Intereconomía!"
Repetiem plan de quan va guanyar Bildu i quan va pujar tant NafarroaBai.
"Haientzat berri txarrak direnak guretzat berri onak dira"
Et deixo un cocidito, és molt bó :-)
http://www.youtube.com/watch?v=hqnKVh7FGxM
Noctas, com diuen al meu poble, ets més ruc que una tova.
Ni a l'independentisme català més radical li he escoltat mai aquestes bestieses.
Aquesta excusa de la equidistància entre el nacionalisme català i l'espanyol ja fot fàstic.
Doncs a mi sempre m'ha semblat que l'odi cap als catalans era molt més gran que cap als bascos... De fet és una apreciació que he escoltat a d'altres persones, fins i tot espanyols...
Fins he llegit comentaris del tipus que el basc és valent i que en el fons, pel seu caràcter, és espanyol, en canvi els catalans, són dels que es fan el xuleta però després a la mínima s'agenollen.
També recordo l'escrit d'un historiador andalús que deia que amb l'expusió dels jueus, l'odi que hi havia a Castella cap als jueus s'havia girat cap als catalans. De fet aquest odi ja està ben documentat en el segle XVII, com en aquestes frases de Quevedo:
"En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra."
"Son los catalanes aborto monstruoso de la política"
Encabat escoltaré el cocidito aquest.
Home,
s'ha de veure en quin context deia allò Quevedo. No era pas ruc aquell home i al 1640 els catalans van ser "traidors" d'Espanya, és lògic que l'home estigués emprenyat, sobretot sabent de l'extremadament catòlic que era. Però et ben juro que Quevedo no era amic de la corona espanyola ni de cap Rei, potser patriota a la seva manera, leal a la corona, però de cortesano tenia poc. Et dic també que era el valido qui l'encarregava sovint els versos i Quevedo, que ja havia estat desterrat, havia de ser "complaciente" amb ell, l'home més poderós del món. Aquesta podria ser una manera:exagerant el seu sentiment cap als catalans, als qual de tota manera no tenia apreci perquè per a ell eren jueus, ja que no podien presumir de "sang neta".
Però coi, aquí ningú parla de 16ypico, aquí estem parlant de quan hem nascut fins ara i els ànims cap els catalans s'han calmat molt. Als 80 teniem el dubtós honor de guanyar-vos, ara així així.
La diferència clau és que al país basc n'hi ha de molt basquistes i de molt espanyols, mentre a Catalunya n'hi ha de catalanistes moderats en majoria i espanyolistes molt moderats, així que els espanyols consideren:
1.- bascos assassins o valents patriotes
2.- catalans nacionalistes o nacionalistes ni que siguin del pp.
I quasi que ara els hi agrada més la primera idea perquè almenys se salven alguns.
Els catalans no van ser traïdors d'Espanya, més que res perquè Espanya com a estat no existia. En tot cas, qui va ser traïdor va ser el rei (sobirà català per ser compte de Barcelona), que no va respectar les constitucions, intentant sotmetre el país a les lleis de Castella, volent fer-lo participar en una guerra pels seus interessos, aportant-hi diners i soldats i fent passar les tropes castellanes pel país cometent tot tipus de greuges, per finalment, dividir el país cedint-ne una part a sobirania francesa.
I sí, en el fons els agrada més la idea de com són els bascos, valents i descarats i per això consideren que tenen un caràcter com el seu, que no els catalans, majoritàriament tebis i moderats, però sense mostrar gaire valentia ni adhesió incondicional a l'estat.
També deu ser cert que en aquella època, mentre els catalans eren considerats traïdors, com sembla que deia un llibre de text escolar del teu país, "molts bascos van ajudar als espanyols en la conquesta d'Amèrica".
Això ho vaig escoltar un dia a la COPE, en els bons temps d'aquella emissora, i se'm va quedar. :)
Home, això és clar. Els bascos van ajudar i molt a les Espanyes, precisament perquè no era un Estat propiament dit. Eren espanyols, però no castellans.
No sé si has pogut llegir la saga d'Alatriste, ho explica molt bé això.
A la COPE el que passa es que obliden sovint la inscripció que hi ha al monument als furs d'Iruña:
http://www.pampiruna.com/placas%20monum%20fueros.htm
i que a llavors encara no havía nascut Arana. Ja es veien vindre al Fede, sembla.
De tota manera, sembla que acceptar Espanya a llavors fos negar basquitud i més aviat era el contrari: acceptem això per a no perdre res nostre. I crec que amb els temps s'ha vist que tampoc era una idea tan dolenta. Millor això que perdre-ho tot a una guerra que ja estava perduda.
Publica un comentari a l'entrada