dimarts, 5 de juny de 2012

Qui els va col·locar allí?

Fa ja dies, m'estava mirant un reportatge al Canal 33 (un dels pocs canals que es pot mirar sense sentir vergonya) un reportatge referent a les Illes Canàries. Parlaven entre d'altres coses de com havien arribat els humans i animals a aquestes illes (i com a cosa curiosa, dir que analitzant la genètica dels canaris, els gens que només poden transmetre les dones són d'origen africà i els gens que només transmeten els hòmens són d'origen europeu). El cas és que sempre m'ha fascinat com l'ésser humà va poder arribar a l'antiguitat fins a la major part de punts del planeta, amb una tecnologia totalment rudimentària. Potser les Canàries encara podem entendre que estan a prop del continent i potser amb certes habilitats de navegació s'hi podia anar des de la costa africana amb possibilitats de retorn si no es trobava res. Però i les illes més allunyades? No és sorprenent que les illes de la Polinèsia, algunes a milers de quilòmetres de la més pròxima, estiguin habitades? Llegia també fa un temps a la revista Sàpiens com els humans havien arribat a Rapa Nui i la veritat és que sembla una història inversemblant. Molt desesperats devien estar els humans per posar-se sobre una mena de barcassa i llençar-se cap al desconegut, a veure si tenien sort i arribaven a algun lloc.
I els animals? Doncs segons el reportatge sobre les Canàries, algunes espècies de rèptils hi van arribar flotant en troncs sobre el mar. Ja és casualitat que un rèptil acabi sobre un tronc flotant al mar, més casualitat és que no s'hagi ofegat pel camí i que la providència l'acabi portant a una illa a molts quilòmetres i que a més allí en trobi un altre de la seva espècia de gènere contrari que hi hagi arribat de la mateixa forma.
La veritat és que em costa molt de creure tot això, és clar que segons la ciència, som el resultat d'una loteria. De milions i milions de possibilitat, nosaltres... és com si des de la creació de l'univers haguéssim estat jugant a la loteria cada segon i ens hagués tocat sempre.
A vegades, em sembla molt més fàcil creure que als habitants de Rapa Nui els hi va col·locar Déu allí i punt.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ningú no els hi va col·locar. Si teniu oportunitat de consultar els antics i arcans llibres de geografia, sobretot els que hi ha emmagatzemats a les biblioteques de l'Afganistan i a les repúbliques que l'envolten, veureu com les terres ara disperses no ho eren pas.

Hi havia un gran continent (Austràlia, Antàrtida, Atlàntida, Àsia, Àmerica,Àfrica i Europa tot plegat i molt més petit que com ho coneixem), al centre del qual hi havia l'ara dita Rússia i el trasllat d'un territori a l'altre era qüestió d'unes quantes setmanes de camí o, casos extrems, d'uns quants mesos, sempre a la recerca d'aliments vegetals o animals. Si multipliqueu aquests petits trasllats per uns quants milers d'anys, la incògnita ja no ho és.

Bé, això no treu que Déu deixés el germen de la vida en un indret localitzat, però això ja és una altra qüestió de què ara no en tractem, oi? No discuteixo sobre l'activitat divina o sobre la seva existència.

A les Canàries la gent va arribar, cert, a peu pla. Unes quantes dones s'hi van assentar i d'altres van marxar; després hi van arribar els espanyols, els portuguesos, els catalans, els italians i alguns més, van-les fecundar i vés per on, tot de canaris resultants.

Salut universal!

L'home del sac ha dit...

Conec perfectament la teoria que diu que fa milions d'anys tota la terra ferma estava unida en un sol continent anomenat Pangea, però en aquella època no hi havia pas humans!
Així, que dubto que ningú arribés a les Canàries i menys a la Polinèsia a peu pla.

Noctas ha dit...

és que els hi va colocar Deu. A ells i a tots nosaltres.

Anònim ha dit...

La supina imbecilitat del Noctas no té límits ni vergonya

Anònim ha dit...

Noctas idiota perdut