dimecres, 4 de juliol de 2012

El 51% que va creixent

Divendres passat sopava amb uns amics, algun d'ells que feia força mesos que no veia. Just arribar, un dels que més temps feia que no veia, em saluda i em diu: "Saps que ja sóc independentista? Me n'he adonat que Espanya no ens aporta res."
Ja sé que una flor no fa estiu, però és una confirmació més que el creixement l'independentisme que pronostiquen totes les enquestes en els últims anys, i especialment l'última del CEO.
El meu amic no és que hi fos especialment contrari, no pas, potser més aviat d'aquelles persones que no ho acabaven de veure clar, que no ho trobaven necessari del tot, que se sentien tan catalans com espanyols, etc. I aquells que al final, hi pensen una mica i se n'adonen que la cosa no té sentit. I crec que la cosa encara podria anar a més si es plantegés un refèndum amb una data concreta i una llarga campanya per informar clarament a la població i promoure el debat.
Res està assegurat, però mai ho hem tingut tan bé com ara. Voleu dir que no ha arribat ja l'hora de jugar-se-la? Val, accepto que CiU se la foti amb el seu pacte fiscal, cosa que encara pot fer decidir alguns indecisos, però un cop passat aquest tràmit, ja no hi pot haver més demora.
Jo crec que la decisió més encertada seria convocar un referèndum el mateix dia que el facin a Escòcia i com ells, començar la campanya ara mateix. És evident que Espanya farà tot el joc brut i més, però fent-ho coincidir amb Escòcia els posem una dificultat afegida més. Com es podria entendre a nivell internacional que el que és vàlid al mateix dia en un lloc de la UE no ho sigui en un altre? Joc brut en tindrien molt potser, però arguments pocs.

2 comentaris:

maria ha dit...

I que segueixi creixent.
Ja és hora de canviar de rumb.

Noctas ha dit...

Per passar l'estona, ehh maria, perquè ens avorrim ¡vaja! en fi...saludus